Espècies per catalogar segons Pepe Jofré: Marc ARZA

Arza (a l'esquerra) acompanyat de Ferran Huguet de la Unió

Arza (a l'esquerra) acompanyat de Ferran Huguet de la Unió

Punt 6 Ràdio està instal·lada en un entresòl d’un dels històrics immobles de les Peixateries Velles. Un entresòl d’aquells que són baixos de sostre. Per tant la gent de llargària considerable ho té difícil per accedir-hi d’una manera còmode. El locutor-cuiner va convidar divendres al Pepe Jofré, l’exregidor incompatible i/o Breu -com es va autodefinir ell mateix- i dedueixo que atenent la seva altura ho devia tenir complicat per encabir-s’hi. De fet la primera part de la tertúlia se’l sentia lluny, molt lluny. Vaig arribar a pensar que no havia pogut passar per la porta i que l’havien deixat assegut al replà tot sol.

Jofré va participar de l’habitual tertúlia de periodistes del divendres. Tot i que –s’ha de dir- de periodista només en vam sentir un, el Joan Carrión, que va tenir una possessió del micròfon exagerada, similar a la del Barça amb la pilota l’altre dia contra el Bayern Leverkusen. Així doncs Carrión va fer de Messi disparant contínuament contra una porteria on Jofré –a diferència del porter alemany- va rebutjar amb molta solvència les preguntes enverinades del periodista cardinal. La resta de participants van ser simples comparses. Gras III va estar voluntariós. I el Guillem Ramos va estar desconegut. La Bèstia es va desfer com un terròs de sucre al cafè amb llet davant la immensitat del convidat. Des del dia de la candidata Alegret que no recordo un #fail similar del transgressor articulista. Va ser curiosa l’única intervenció d’un altre dels tertulians, el periodista-trabucaire Jordi Olària, que va admetre que algú que no estigui permanentment en contacte amb la ciutat  és impossible que pugui interpretar el que hi passa a Reus. “N’hi ha tant de fato per parlar amb argot” va dir per exemplificant que això del Món de Reus no ho entén ningú.

Sobre Jofré l’altre dia algú em va dir que és un cas similar al de la Rahola, atenent la seva promiscuïtat com a tertulià després de la seva etapa política. Una faceta on se’l veu còmode, infal·lible, convençut. En una paraula, xalant. I en va deixar anar alguna de sublim, especialment al definir tota l’escudella d’Innova com un tema que “els periodistes esteu retroalimentant. És tan important innova des del punt de vista polític? (…) S’està perdent la visió política de ciutat que crec que és el més important, perdent la discussió de temes de futur de com serà la ciutat, quins són els projectes. I ens estem entretenint sobre si és il·lícit que un exregidor cobri tres-cents eurets que l’anterior alcalde devia autoritzar, no?”. Més explícit impossible.

I en aquest punt va “echar un capote” –com diria en el seu andalús reusenc el Bartolomé Pluma- a l’equip de govern afirmant que “hem de plànyer als que tenen responsabilitats institucionals” per haver de governar amb la butxaca buida. Per cert, que al final de l’entrevista també va dedicar molt bones paraules a l’alcalde destacant que es tracta d’una “persona entranyable, que viu la ciutat, que viu la política. Que té una dificultat econòmica molt difícil. I que ha de lluitar contra fantasmes antics i propers.” Això dels fantasmes em va fer com a por i tot. Déu n’hi do.

Però on Jofré va estar incommensurable és quan algú li va preguntar pel Marc Arza. I en aquest punt l’exregidor incompatible i breu va treure la lira per interpretar l’oda al dofí convergent, una composició més dolça que l’almívar i que reprodueixo a continuació. “El Marc és un megacrack, té una capacitat innata i de treball extraordinària, serà un gran regidor per la ciutat. És més polític que tècnic i es nota en la forma de treballar perquè sap jugar els temps molt més bé. No ha necessitat cap ajuda meva. Té una capacitat de concepció dels temes extraordinària. Va ser un gran encert que entrés dins de la llista (…) Serà més compatible que no pas jo. Veu els temes, té perspectiva. No està a “l’aldea” i veu la política des d’un nivell més nacional. I quan només veus la política des d’aquesta “aldea” reduïda com l’Asterix i no com l’Imperi és difícil actuar. I ell té una perspectiva molt més clara que la meva del territori. Ho pot fer molt, molt bé.”

Després d’aquests elogis, d’aquesta raspallada, d’aquest massatge em va venir al cap el títol de l’últim treball que els Amics de les Arts van presentar dissabte al Fortuny. “Espècies per catalogar” es titula. I Jofré amb el seu retrat va elevar a la categoria “de protegida” l’espècie política Arza que –per cert- l’altre dia anava de visita a la UNIÓ AGRÀRIA i el vestien com es pot veure a la foto que acompanya aquest article. Potser el van disfressar així per començar-lo a protegir. Qui sap. Ara bé, sentint a l’exregidor incompatible, queda clar que Arza ho té tot per convertir-se en l’emperador de l’Imperi mentre d’altres ens quedarem resistint a un llogaret del Món de Reus com feia l’Astèrix a la Gàl·lia. I per cert, a l’”aldea” al Jofré quin paper li reservem? El d’Obèlix? La veritat, se li escauria no només pel físic sinó també per com llença els obeliscs dialèctics. Esperem amb candeletes la seva propera aparició mediàtica.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s