La conferència del Ganxet Pinxo de la CUP

El Ganxet Pinxo de la CUP

El Ganxet Pinxo de la CUP

El Círcol es va voler avançar ahir a l’inici de la segona edició de la GANXET PINTXO (la ruta de tapes de Reus que arrenca avui a la nostra ciutat amb la participació de 62 establiments) convidant al seu celebrat cicle de conferències ciutadanes a l’autèntic GANXET PINXO de la CUP, el David Vidal. Després d’aquests primers mesos de legislatura al líder dels cupaires reusencs ja li ha quedat petita la denominació que un servidor li va aplicar en la inoblidable campanya del #reus22m. Allò de “l’Increïble home normal” sembla un acudit al veure el protagonisme que Vidal ha assolit en la vida política de l’Ajuntament del Món de Reus. Un posicionament social i mediàtic que ahir es va refermar al veure el Saló de Ball del Círcol ple fins a la bandera.  De fet ja no sorprèn que una entitat que encara té el vernís d’elitista -malgrat els magnífics esforços de la seva junta per obrir-la a tota la ciutat- doni tant de protagonisme a un perfil que res té a veure amb el soci tipus de la llustrosa societat. Salvant les distàncies la presència de Vidal podria comparar-se amb aquella inoblidable pel·lícula de l’Stanley Kramer titulada “Endevina qui ve a sopar aquesta nit”. Al film la sorpresa del matrimoni protagonista, interpretat pels magnífics Spencer Tracy i Katharine Hepburn, era descobrir que la filla, la nineta dels seus ulls, es presentava a casa amb un possible gendre de raça negra. Això als Estats Units de l’època era un autèntic terrabastall malgrat que el gendre en qüestió -poca broma!- fos l’elegantíssim Sidney Poitier. Al Círcol va passar ahir una cosa semblant però en un altre àmbit ja que Vidal és gairebé tan blanc de pell com l’Iniesta. El coordinador del cicle de conferències, l’Anton Tapias –que ha reconegut públicament la seva admiració pel polític reusenc- sovint l’ha presentat com un gendre ideal. Un gendre que a més d’un soci del Círcol, si li entrés a casa agafat de la mà de la seva pubilla, li agafaria un cobriment de cor. Segur.

Parlant del Tapias, cal dir que va estar novament excels en la presentació del convidat. Per desgràcia una vegada més la deficient megafonia del Círcol no va estar a l’alçada del nivell dels seus retrats. Va fer una descripció tan acurada de Vidal, amb tants matisos, que vaig arribar a pensar que ja no calia dir res més. Ja podríem haver passat al sopar. En dos minuts ens va descobrir més coses del perfil ciutadà i personal del líder de la CUP de les que hem pogut visualitzar en els últims mesos. Per exemple, ho sabien que Vidal havia jugat a hoquei? “malgrat que va canviar el cop d’stick pel cop de falç”. Genial. Ho sabien que li agrada l’APM de TV3? “L’alguna pregunta més en contraposició a les poques preguntes que li aproven al Ple”. Tapias va estar novament lúcid.

La conferència la seguien amb atenció des de primera fila el Jordi Cervera assegut al costat del president de la Cambra Isaac Sanromà. I també hi eren presents els somriures més agraïts de l’equip de govern, els que dibuixen el Miquel Domingo i el Quimet Sorio (amb permís de l’Hipòlit Monseny, és clar). En un Ajuntament mancat de recursos econòmics és balsàmic disposar de regidors que escampin amb tanta generositat el seu somriure reconfortant. “Vull manifestar el meu respecte i la meva simpatia pel regidor Domingo. Es pot parlar amb ell” va voler comentar Vidal, aprofitant la menció per carregar amb duresa contra el seu antecessor, el Jordi Bergadà, de qui va deixar anar que “en canvi l’antic regidor sovint negava la visita als ciutadans i els feia fóra sense voler rebre’ls, malgrat que eren persones que li pagaven el sou.” A Bergadà li devien xiular les orelles.

Però anem al principi d’una conferència que Vidal va voler iniciar demanant a l’auditori un minut d’aplaudiments en memòria de l’escriptora Teresa Pàmies. Va ser un detallàs. I partir d’aquí va començar a citar a diverses persones com ara l’activista Xavier Joanpere, a l’irreductible Lluís Gibert (que se’m va asseure al costat impecablement vestit, com si hagués de fer un anunci de l’Emidio Tucci del Corte Inglés) i a l’historiador Josep Fontana. “Res a veure amb l’altra Fontana, el falangista, que tant va elogiar l’Alícia Alegret a la conferència que va realitzar fa uns mesos en aquesta mateixa entitat” va comentar mentre “la bèstia”, el Guillem Ramos-Salvat, aplaudia amb les orelles la referència assegut a les últimes files del saló.

Vidal va llegir de manera escrupolosa el redactat de la conferència que visualitzava directament a la pantalla del seu ordinador. “N’hi ha que diuen que amb la nostra manera de fer hem convertit l’oasi de l’Ajuntament en un fangar. No hi estic d’acord. No se’ns pot acusar de denunciar ningú. Nosaltres el que hem denunciat realment és un model de gestió que de vegades ha conduït a la corrupció passiva” va voler precisar per replicar a aquells que els acusen de fer una mena de caça de bruixes amb alguns polítics i gestors municipals. I fins i tot es va permetre una ocurrència –de les poques- a l’afirmar que veient la manera de fer d’alguns protagonistes de la política local, l’Ajuntament de vegades sembla una mena de “Sálvame la cadira de luxe”. Ho vaig trobar esgarrifós, especialment a l’imaginar-me al Jorge Javier Vázquez fent de les seves al saló de sessions.

Però com deia, Vidal no estava per gaires gràcies. I el seu discurs va ser contundent, especialment amb l’actitud dels polítics tradicionals. “No ens volen en aquest procés perquè hi ha massa pols sota la catifa. I no ens volen perquè som els únics que denunciem que el problema d’INNOVA només té un nom: INNOVA. I no estan disposats a fer un pla de viabilitat per desarticular el monstre.” El discurs s’anava endurint i Vidal va aprofitar per deixar anar una frase que va fer tremolar els fonaments del Círcol. “Qui és més radical? El Boi Ruiz, el Mas el Rajoy o el jove que es tapa la cara per donar la cara contra aquesta situació manifesta d’injustícia social?”. L’afirmació de Vidal va causar estupor entre alguns dels assistents. El president del Círcol, el Francesc Gras, assegut com sempre al costat del conferenciant, va perdre per uns segons el seu somriure encantador. L’exregidor incompatible Pepe Jofré, també present a la sala, va piular d’immediat al twitter tot dient “Justificar la violència, poc edificant”. Però a Vidal no li va tremolar la veu malgrat la incomoditat del seu plantejament. Va disparar contra el reusenquisme de l’alcalde que “s’acaba quan comencen els interessos de les famílies benestants de la ciutat” i va defensar la manera de fer i d’actuar de la CUP a l’Ajuntament on ja han presentat 21 mocions, s’han mantingut 98 reunions de treball i s’han atès prop d’un centenar de consultes dels ciutadans a títol individual. D’això se’n diu guanyar-se el sou.

“Hem d’anar a poc a poc, fent camí sense pressa però sense pausa per fer possible aquesta transició (…) No podem deixar de treballar per evitar que aquestes bases de la transició es bloquegin durant anys o potser per sempre” va concloure abans de fer un agraïment a “la meva família i a la meva parella per la seva paciència i amor. Entre tots hem de germinar les bases d’una nova transició de la ciutat.” El respectable va correspondre la intervenció amb un aplaudiment sincer que va arribar als 45 segons però que podria haver estat més llarg si el president del Círcol no hagués pres novament la paraula per moderar el torn d’intervencions. Gras, però, no se’n va poder estar tot dient “Li he de dir que no acabo d’entendre -i això que de política jo no hi entenc res- que vostè faci tantes propostes als plens i que li tombin sempre. Potser és que no són prou adients”. A Gras II se li va entendre tot.

Per cert, que de preguntes n’hi va haver poquíssimes tan a la conferència com al sopar posterior que es va servir al saló de la xemeneia. Un sopar on hi va assistir Carles Pellicer amb la seva esposa, la simpatiquíssima Cori Vidal. “D’això se’n diu Vidal i Vidal” va deixar anar el Tapias aprofitant la coincidència nominativa entre el líder de la CUP i la senyora de l’alcalde. Per cert, que s’ha de destacar l’esforç de Pellicer per assistir a l’acte després d’una maratoniana jornada al Parlament. Són gestos que l’honoren. En circumstàncies similars, el dia de la conferència de l’Ariel Santamaría al Círcol el que va fer el seu antecessor, el Lluís Miquel Pérez, va ser donar-se de baixa com a soci de l’entitat. En canvi Pellicer, malgrat les crítiques contundents que sovint li dedica Vidal, va voler assistir a la conferència d’un dels 27 regidors del plenari que presideix. Des d’aquest punt de vista va estar impecable en el seu paper institucional.

I a la mateixa taula, com sempre, l’Anton Tapias que a l’acabar el sopar es va alçar, regalant-nos un verset de Nadal dels seus. Ho va deixar anar de memòria, suggerint el menú del sopar amb el que es podria obsequiar als guanyadors de la GANXET PINTXO d’enguany. Prenguin nota: “Un bon tall de bacallà retallat de Sant Carles a la vinagreta d’Alícia, ostres Pallarès amb ous esclafats del Vallès, i botifarres del Cervera. I de postres un cup d’estelades Vidal i un bon remenat de cireres Sanromà. Tot maridat amb la quadratura del Círcol Brut Nature”. Vidal va somriure complagut. Tapias el presentava com el plat més exquisit d’un àpat municipal ben peculiar. El GANXET PINXO de la CUP havia triomfat al Círcol “dels senyors”. Una nova heroïcitat de l’Increïble Home Normal.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s