Premsa grogueta al Món de Reus

Celestino, Pont i Pujol parlant de premsa grogueta

Celestino, Pont i Pujol parlant de premsa grogueta

Ahir a cal de Bon Matí a Punt 6 Ràdio tenien molta teca per digerir. El locutor-cuiner havia preparat un esmorzar de forquilla i ganivet, amb plats ben condimentats atenent l’excitació informativa de les últimes hores. A més els comensals van venir amb gana i es notava que hi havia ganes de mossegar. Que li preguntin a l’Empar Pont, que va repartir queixalades a tort i a dret, especialment dedicades al Joan Carrión. Després d’aquell festival al periodista cardinal li devien xiular –i de quina manera!- les orelles.

Però anem a pams. Pont va compartir tertúlia amb els companys del dijous, la Isabel Celestino i el Ferran Pujol. I només començar el locutor-cuiner li va demanar a la republicana una valoració de les últimes notícies que han envoltat l’agrupació local d’Esquerra Republicana i on –sembla- que tothom ha abandonat el vaixell. Pont no estava per romanços. Ja ho vaig notar només començar, deixant anar un “Bon dia” que presagiava la tempesta. I efectivament va ser així, amb un recital de trons i llamps dedicat als companys de la NW REVISTA DE REUS. “Jo tinc molt de respecte pels companys periodistes. Els admiro molt. Però n’hi ha que fan crònica groga i han fet un muntatge a partir d’alguna filtració. L’executiva actual fa temps que va dir que plegava després de complir un procés lògic i tenint en compte que calia renovació després de les eleccions”. Però l’envestida verbal no es va acabar aquí. “Els companys de la premsa que informin però amb respecte. Tot això fa peneta” va concloure. Fins aquí, però, l’Empar havia parlat amb segones ja que en cap moment va mencionar el mitjà al·ludit, malgrat que se li entenia tot. Per això no se’n va poder estar quan el locutor-cuiner va citar explícitament a la revista en qüestió. I la Pont va deixar anar amb el seu estil habitual un rotund “Premsa Grogueta”. Va ser aleshores quan se’m va representar el Carrión convertit en un ninot de falla amb la Pont encenent la metxa. Com si ho veiés.

Però després del recital de l’Empar Pont, va entrar en escena la Isabel Celestino, militant socialista de llarg recorregut. Persona discretíssima, que no diu mai una paraula més alta que l’altra, va sorprendre a l’audiència amb una confessió transcendent. “Jo sóc una de les tres persones que van votar contra Francesc Vallès a l’assemblea. I com que estic autoritzada puc dir qui són les altres dues: Àngels Olesti i Fina Nuet”. Celestino a més va anunciar “que m’he donat de baixa del partit després de 17 anys de militància”. I en aquest punt va iniciar una defensa entusiasta de Pallarès a la que s’hi van abonar tots els tertulians. Pont va revelar que li havia enviat un missatge  el dia abans. “La vaig felicitar. Aquests mesos han estat molt durs per ella com a persona, com a dona i com a companya a l’Ajuntament a nivell professional. La política és molt complexa i ser dona encara ho és més”. I en aquest punt Pont va dibuixar una de les realitats més ingrates del Món de Reus polític. Miri, que un home vulgui fer carrera política normalment vol dir que és vàlid, atrevit, que hi posa ganes, esforç. En canvi una dona que vol fer carrera política és una trepa i prou.” Es pot dir més fort però no pas més clar.

I Ferran Pujol, davant de la revelació de la seva companya de tertúlia va apuntar “Amb moltes Isabels aquest partit (el PSC) encara governaria a la ciutat i formaria part del meu imaginari polític.” Celestino, amb la senzillesa que la caracteritza, va agrair sincerament el detall. I a continuació va iniciar la defensa de Pallarès afirmant que creia que “Era la persona adient per portar aquest PSC en hores tan baixes. Semblava que tenia el suport de la cúpula del partit. Però al llarg de tots aquests mesos el tema l’ha erosionat molt. I avui hem arribat fins aquí, amb el Vallès de primer secretari. (…) Ella és una senyora i intentarà deixar el tema tancat de la manera més elegant possible”.

Però la Pont es veu que havia tornar a agafar aire i va carregar contra una altra de les seves víctimes predilectes. “Jo també considero curiós que el portaveu sigui l’Andreu Martín. El respecto molt professionalment. Però escoltin, i el número 2?. Què passa amb aquest senyor que arribava a Reus per salvar-nos? Deien que era jove i preparat. I ara no hi és!” Ja ho veuen. Al final se les va carregar “el charmant” Jordi Lamas. I l’Andreu Martín que només passava en bicicleta per allà. I el Francesc Vallès, l’ombra del qual ja és molt allargada. Però, vaja, tampoc cal capficar-nos. Perquè de ben segur tot això que veiem, llegim i escoltem és una fantasia que alimenta aquesta premsa grogueta que deia la Pont. Quin personal…

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s