Estrangulament a Mercadal Square

Imatge del Ple d'ahir al delcamp.cat

Imatge del Ple d'ahir al delcamp.cat

Durant els últims anys estem assistint a una evident popularització de les projeccions en 3D que permet a l’espectador, servint-se de les corresponents ulleres, veure una pel·lícula en tres dimensions. És un sistema que s’ha perfeccionat de manera considerable, especialment en relació a la primera projecció que es va fer a la ciutat amb aquest sistema. Estem parlar de meitat del segle XX. Al Monterrosa els nostres avantpassats van tremolar de por amb “Los crímenes del Museu de Cera”. Es poden imaginar l’esgarrifança del respectable al veure les malifetes del gran Vincent Price en el paper protagonista d’aquest clàssic del cinema de terror.

Doncs bé, ahir a l’Ajuntament es va poder veure una altra pel·lícula, també en tres dimensions. Però en aquest cas no van ser necessàries les cèlebres ulleres. Perquè la sessió plenària d’ahir dimarts oferia a l’espectador tots els ingredients d’un bon film de terror: xifres d’un deute municipal que fan estremir, un interventor fent equilibris sense xarxa per poder tancar un Pla d’ajust com cal, i l’enfrontament a cara descoberta entre l’equip de govern i l’oposició que –per cert- estan més allunyats que mai. I tot amb un únic objectiu: evitar l’estrangulament financer del consistori. Per això la pel·lícula que ahir es va poder veure al saló de sessions municipals, en tres dimensions i tan real com la vida mateixa, ben bé la podríem titular “Estrangulament a Mercadal Square”. Veient el discórrer de l’acció n’estic segur que l’hagués signat el  mateix Jaume Balagueró, un dels tòtems del cinema de terror d’aquest país.

Feta aquesta introducció, voldria fer un apunt especial sobre la transcendència del Ple d’ahir. Ho va dir en la seva intervenció el mateix regidor d’hisenda -el flemàtic Joaquim Enrech- destacant que en democràcia segurament no trobaríem cap altre circumstància de “salvament” similar a l’actual. Una situació excepcional que requereix de solucions excepcionals. Però aquestes solucions no van satisfer gens ni mica als partits de l’oposició que van refusar el Pla d’Ajust. Fins i tot l’ARA REUS hi va votar en contra, malgrat la veneració que els seus responsables –Jordi Cervera i Jordi Pouguet- li professen a l’Interventor Municipal, artífex del Pla i de qui reiteradament han cantat les excel·lències. Un Interventor -Baldomero Rovira- que va tenir un paper destacat fent lectura del Pla en qüestió. És curiós el nom d’aquest alt funcionari de l’administració local. En l’imaginari del Món de Reus, una altre Baldomero –el Martínez de la SEAT- ha procurat per la conducció ferma i segura dels nostres conciutadans. L’interventor poc o molt té la mateixa feina a nivell financer, evitant que els revolts de la crisi no ens facin perdre la direcció correcta. En tot cas les explicacions de Rovira no van convèncer a l’oposició. Els tres partits van argumentar el seu vot en contra pel poc temps que havien tingut per analitzar el redactat (van rebre el document el dia abans) i per la no inclusió d’algunes de les seves propostes en el text final.

Però, com era de preveure, aquesta explicació de vot va indignar al “Politburó reusenc” com va anomenar la “Bèstia” Ramos-Salvat en la seva crònica al delcamp.cat a la cúpula governamental formada per Pellicer, Alegret, Gomis i Enrech. I la seva rèplica va ser antològica. Enrech va ser especialment bel·ligerant amb el PSC a qui va acusar de ser els principals responsables del deute que arrossega l’Ajuntament. Un deute que va qualificar en diverses ocasions d’espectacular. Però ho va dir amb tanta passió, abraonant-se sobre el micròfon, que la peculiar pronúncia de l’adjectiu va fer fortuna al twitter on van sovintejar algunes piulades amb l’etiqueta “#Aspactacular”. Estava tan encès el regidor d’hisenda que en un moment del seu discurs abrandat va nomenar de manera reiterada al portaveu socialista com a Sr.Marín. Aquest, demostrant cintura, va replicar  tot dient “Ja ho sabem que estan molt aficionats a les retallades. Però, si us plau, no em retalli el cognom”. Una bona ocurrència del regidor-ciclista.

L’Alícia Alegret va treure a escena tota l’artilleria dialèctica. No l’havia vist tan enèrgica des dels encesos debats de la campanya electoral del #reus22m.   “Aquest deute ens l’han deixat vostès i els seus governs amics” va disparar en clara referència als socialistes. “Si no fem retallades, doncs tanquem la persiana de l’Ajuntament i que ens intervinguin directament. Que no ho veuen que anem cap a l’estrangulament financer del consistori?”. L’estrangulament en qüestió –que inspira el títol d’aquest article- el va treure a escena de manera reiterada. “Diuen que en 24 hores no han tingut temps de llegir-se el Pla d’ajust. Un Pla que té 17 pàgines, dues més de dictamen i tres gràfics. I diuen que no han tingut temps? En canvi s’hi que han trobat temps per visitar l’Ajuntament, estar-se a les assemblees de treballadors, fer-se fotos.” L’Alegret s’agradava en aquest paper de “castigadora” d’una oposició que va qualificar d’irresponsable i destructiva. “I on són les alternatives? Senyor Cervera, me’l miro a vostè directament. No necessitem demagògia barata que apunta a la revolta dels treballadors. I em sap greu que hagi estat la seva estrena senyor Martín” va deixar anar recordant que el regidor-ciclista s’estrenava ahir en la seva nova responsabilitat al capdavant del grup municipal del PSC. “Tenim un problema més greu del que es pensen. I mirin, els que som creients posarem una espelma per aconseguir que s’aprovi l’ajut. O altrament no se pas què farem” va concloure la tinent d’alcalde més popular a la qui de seguit em vaig imaginar entrant a la cereria Salvadó de la plaça del Castell comprant un carregament de ciris per fer la pregària corresponent.

I d’una dama de ferro a una altra. Després de l’Alegret, va arribar el torn de la Teresa Gomis.  Li va sortir la vena de presidenta del Grup Salut al parlar de “Pla d’ajust necessari per donar oxigen a l’Ajuntament”. I tot seguit –potser per deformació professional- va fer de mestra renyant als de l’oposició per no trobar “ni un ratet per llegir-se el Pla d’ajust”. Això del “ratet” ho vaig trobar deliciós.

Finalment va ser el torn de l’alcalde. Un Pellicer enèrgic, contundent, expeditiu. Que no estava per romanços. Fins i tot es va referir al cèlebre retrovisor que destaca en la seva conducció del govern municipal. “Com volen que no mirem pel retrovisor si aquesta és la situació que ens han deixat, la situació que hem heretat”. I per justificar que havien fet mans i mànigues per trobar una solució va afirmar que l’Ajuntament s’havia acollit a “Tutti quanti de pòlisses, de crèdits, d’ICOS. La situació és molt greu i ara tenim una oportunitat de solucionar-la.”. No em negaran que el “Tutti quanti” és també excepcional. Pellicer va tenir paraules de reconeixement pels treballadors municipals, per la seva comprensió. I aleshores va atacar directament als socialistes destacant dos ajuntaments històricament governats pel PSC que –segons l’alcalde- paguen puntualment als proveïdors com són Terrassa i Barcelona, aquest últim en mans de CiU des de les darreres eleccions. “Jo vull que el meu Ajuntament pagui. I pagui bé. No vull ser morós” va insistir novament. I per això va retreure el vot negatiu en un moment en el que calia sumar. “Si CiU hagués estat a l’oposició en aquesta situació hagués votat a favor del Pla d’ajust. I vostès, en canvi, volen enfonsar-nos encara més.  S’han equivocat totalment. Espero que els passi factura la seva actitud. Els ciutadans ja veuen què estan fent vostès a l’Ajuntament”.  I en aquest punt, recordant un dels passatges viscuts durant el cap de setmana, vam veure al Pellicer amb el discurs més dur i amarg que jo recordi en tota la seva trajectòria política. D’entrada amb unes paraules dedicades al PSC.  “Vostès es pensen que jo volia ser alcalde perquè em tiressin cols i tomaques i patates podrides? Per cert, vostès van estar a punt d’apuntar-se a aquestes manifestacions de les cols. Siguin conseqüents i responsables. Han perdut el nord fa dies.” L’Andreu Martín aguantava estoicament la tempesta verbal assegut al seu ascó. I em vaig imaginar com de relaxada devia estar ahir la Teresa Pallarès gaudint de la seva feina lluny d’aquell camp de batalla.

I el Jordi Cervera també se les va carregar. Des de la seva etapa d’alumne al Prat de la Riba que al Cervera no en devien renyar com ahir. I a més Pellicer sabia perfectament quin botó havia de prémer per fer encara més mal al líder d’ARA REUS: enaltir la manera de fer del David Vidal. “Almenys el de la CUP, que em sembla que ha marxat (Vidal  havia tocat el ple disconforme amb el procedir del Ple que no permetia el dret a rèplica) ha presentat alguna proposta. En canvi vostè (Cervera) ni això.” Al líder d’ARA REUS allò li devia fer més mal que la punxada d’una de les meduses que se li arrapaven a la pell travessant el canal de la mànega.  I finalment, l’alcalde va dedicar  un nou retret al debutant portaveu socialista. “Senyor Martín, no voldria se agre. Però s’ha de comprar una nova brúixola perquè aquest canvi de rumb no és l’adequat. No ens trobarem. S’han equivocat amb la línia a seguir. S’han equivocat. Havien de fer un exercici de responsabilitat.”

L’alcalde va acabar amb un to marcadament institucional, agraint novament la feina de l’equip encapçalat pel regidor d’Hisenda “que ha patit molt” i confirmant als treballadors de la casa que s’obrirà ben aviat una nova mesa de negociació per parlar dels temes pactats. “El full de ruta del govern és clar, té la seva línia marcada. La continuarem fins al final perquè ho hem de fer ja que tampoc tenim masses més opcions.”  Pellicer finalitzava així un dels plens més tensos de la història de la democràcia d’aquesta ciutat. De fet em vaig arribar a témer que l’estrangulament no fos únicament econòmic, sinó també físic. Veient com les gastaven govern i oposició vaig arribar a témer que pels passadissos del palau municipal algú es tiraria al coll del seu rival. Esperem que amb el Pla d’ajust es temperin els ànims. Al Món de Reus no li convé un altre Ple com el d’ahir.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s