La Vaga a #Reus29m

L'alcalde guaitant per la finestra (B.Pluma)

L'alcalde guaitant per la finestra (B.Pluma)

Ahir va ser un dia de transistors i telèfons mòbils al Món de Reus. La ràdio i el twitter es van convertir en dues eines indispensables per poder saber –minut a minut- que hi passava a la nostra ciutat durant un matí de vaga general amb tot el que això implica. Un matí en el que ens havíem despertat amb un bé de Déu de pintades en edificis singulars. Canal Dimoniet ens regalava al twitter algunes imatges molt eloqüents d’aquestes maleses. Un servidor també va piular amb la foto de la façana de la Cambra on damunt d’una creu gamada s’hi podia llegir “Feixistes!”. Devia anar pel secretari de la corporació, Joan Josep Sardà, fill de la històrica Merceria Sardà del carrer Monterols on habitualment es despatxen faixes compressives. (Perdonin la broma però no me n’he pogut estar. Sóc incorregible i de petit escoltava la Trinca. Ja està tot dit.) En qualsevol cas és evident que durant les primeres hores del dia l’autèntica notícia no era la vaga ni el que la motivava, sinó els incidents que l’envoltaven. I em sembla injust. Les malifetes d’una minoria mai poden posar en dubte la legitimitat d’una mobilització com aquesta i la conducta exemplar de la immensa majoria de treballadors que van secundar la vaga. En parlava el primer secretari del PSC local, Francesc Vallès, que va deixar anar “Quan el Govern valora la #VagaGeneral només es refereix als incidents, com si el dret de vaga fos un problema d’ordre públic. Hi ha motius!”. De fet els polítics locals de l’oposició van tenir una presència destacada a la xarxa. El flamant portaveu socialista, Andreu Martín, anunciava que ell té és mobilitzava. “Cap a la Plaça Mercadal de #Reus. Avui #29M faig #VagaGeneral xq cal fer molt i units xq la resta de l’any tothom tingui una feina digna.” En aquesta ocasió Martín va deixar la bicicleta a casa. No tocava.

Lluís Miquel Pérez manifestant-se (B.Pluma)

Lluís Miquel Pérez manifestant-se (B.Pluma)

Els republicans també es van deixar sentir a la xarxa. El diputat tarragoní Sergi de los Ríos va venir a la nostra ciutat a manifestar-se. “A la concentració a #Reus en suport de la #vagageneral #niespolifiscal #niespolisocial”. I l’Alfred Pitarch –futurible màxim responsable dels republicans amb DO REUS- també es feia sentir amb un missatge molt eloqüent. “Digueu el que digueu avui toca #vaga29M. Ho penseu que és fan les coses bé? La Reforma laboral perjudica a tothom, empreses i treballadors.” Un altre que es volia manifestar era el cupaire Jordi Brunet que duia a sobre un pes més feixuc que el del seu estimat gegant Carrasclet, el de la indignació. “De camí al Mercadal sembla un dissabte al matí, la gent no s’adona que estan jugant amb la seva vida? #Reus #jofaigvaga #vagacamp”. Per cert, que la CUP va piular una foto de la imatge que presentava ahir el despatx del grup municipal a l’Ajuntament. Vidal va decidir redecorar el “localet” omplint totes les parets amb el cartell editat en motiu de la vaga.

I amb tot això –i com sempre passa al Món de Reus- n’hi va haver que es van apuntar a la conyeta habitual. L’Anton Tapias va esmunyir l’enginy tot dient “Els aeroports de Castelló i Ciudad Real, els únics indrets d’Espanya en #vagageneral absoluta i permanent des de fa temps…”. La broma sobre l’aeroport de Castelló va ser recurrent a la xarxa. I Lluís Gibert –“tal para qual”- li va seguir la conya apuntant “Algú sap dir-me els serveis mínims a l’aeroport de #Reus ? #vaga29M”. Per cert que en una altra piulada del Tapias plantejava un interrogant: “Amb la #vagageneral els carrers de Reus a tope…Faran tancar als botiguers ???”. I d’immediat el va contestar l’Edgaz Fernández -cupaire contundent- afirmant que “nosaltres vam dir que no pressionaríem petites botigues i no ho hem fet. CCOO i UGT van a banda #Reus29M” deixant ben clara la desincronització sindical existent en la convocatòria. Amb tot això algunes piulades apuntaven incidents en diversos establiments de restauració oberts al públic. GanxetPantxo –l’alter ego del Ganxet Pintxo al Twitter- sucava pa a l’incident amb una punyent ironia. “No és un magnífic dia per a fer un @GanxetPintxo en una terrasseta? Avui hi ha doble ració…però de tonyina!” . I d’altres, veient com l’atenció mediàtica es centrava únicament a les grans ciutats, descobrien la realitat d’alguns municipis de la comarca. “A Colldejou tot bé. Només un gat ha intentat persuadir-me de no treballar però no ha estat agressiu.” L’ocurrència la signava el Carles Borja.

I del twitter a la ràdio. A Punt 6, com molt bé va apuntar el David Fernández -l’àcid periodista de millor percepció ciutadana- l’emissora feia  “serveis mínims i només informarem de la #vagageneral.” I per això vaig intentar escoltar la tertúlia monogràfica que presentava el locutor-cuiner. La vaig agafar començada. I quina va ser la meva sorpresa al sentir un monòleg. Vaig creure que es tractava d’una emissió enregistrada amb la proclama d’una sindicalista avivant a les masses a participar de la mobilització. Aquell discurs  va durar el que no està escrit. Mira que m’he empassat tertúlies del De Bon Matí i mai havia escoltant una intervenció tan llarga. Va durar més de cinc minuts. Ho vaig cronometrar i tot. Però en sec vaig sentir al Ferran Pujol –habitual tertulià dels dijous- demanant temps. I també a l’Escoda que ja començava a creure que havia aprofitat l’homilia per anar a esmorzar al Bar Miami del raval. Al final ho vaig entendre tot. Es veu que el locutor-cuiner havia decidit fer un tête à tête amb els dos punts de vista de la vaga: l’empresarial, defensat pel Pujol, i el sindicalista, amb la socialista Martina Garcia que ben aviat recuperarà la seva cadira de regidora a l’Ajuntament de Reus després de l’adéu de la Teresa Pallarès. Veient com garlava ahir -en quantitat i qualitat- queda clar que la Martina feia temps que volia buidar el pap. Però els seus arguments no van convèncer a un Pujol que s’havia excitat al sentir el discurs de la seva oponent. I només començar va deixar anar “Només li faltava a vostè dir que tots els empresaris són grassos, porten barret de copa, fumen puro i riuen dient “Jo, Jo, Jo”. Que jo sàpiga aquesta mena de rialla la fa el Pare Noel, no? M’imagino la cara que devia fer la Martina al sentir aquella caracterització.

Però mentre a Punt 6 uns i altres s’embardissaven dialècticament, a Ràdio Reus –en la línia del locutor-estrella Jordi Cartanyà- vam viure l’espectacle de la vaga en format radiofònic. THE ARTIST va posar en escena tota l’artilleria. Amb convidats a l’estudi, amb l’Eva Hidalgo i el Marc Càmara que –informativament parlant- van fer un duet tan harmònic que semblaven la Glòria Swanson i el Fred Astaire en un musical dels anys trenta. I la cirereta, les unitats mòbils. De fet a la Imperial vam poder sentir la veu de Marta Bonillo a qui el cognom se li escau –canviant el gènere- per descriure la seva eficient tasca radiofònica. La Marta ens va dir que els ànims a la seva ciutat “estan més caldejats que a Reus”. Però, la veritat, el document que va aconseguir el Joan Ramon “de la Morena” Mestre a la capital del Baix Camp, entrevistant al Toni Puig de Comissions Obreres, devia escalfar a més d’un. Puig –per cert, número 2 de l’Ernest París en les anteriors municipals- es va descalçar amb tota la ràbia del món. “Aquesta és la vaga de la dignitat. Malgrat les pressions, malgrat la contínua criminalització d’aquells que l’han impulsat. Al final, però, s’ha posat en evidència que els autèntics criminals d’aquest país són els empresaris!”. El Joan Ramon entrevistava al sindicalista al carrer del Roser, camí del CARREFOUR. Un centre comercial que Puig va definir com “l’empresa paradigmàtica de la pressió que fan els empresaris sobre els treballadors. Hi ha la dictadura de la Patronal!”. Escoltant-lo es fàcil imaginar com devia ser la llet del tallat que el Toni Puig s’havia pres per esmorzar.

Però en tot cas això de la manifestació em va bé per acabar l’article recuperant dues imatges gràfiques de la protesta. Les piulava el Bartolomé Pluma i són les que encapçalen aquest article.  En una d’elles es pot veure a l’alcalde Pellicer observant, des de la finestra del seu despatx a l’Ajuntament, la presència dels mobilitzats al Mercadal. A l’altra, la “mani” al seu pas pel carrer de Sant Joan amb un manifestant il·lustre, el Lluís Miquel Pérez, acompanyat d’altres destacats militants socialistes. Les imatges no estan captades en el mateix espai, però si s’arriben a produir al Mercadal amb l’alcalde guaitant i el Pérez aixecant el cap fixant-se amb el finestral, haguéssim tingut notícia. Sobretot si les mirades matessin. Segur que s’hauria produït una autèntica mortaldat.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La Vaga a #Reus29m

  1. Joan Pere ha dit:

    En primer lloc: Tant legitim es poder fer “vaga” com el dret a treballar TRANQUILAMENT!!!.
    I els recomanaria als “senyors” dels sindicats, que es fessin autónoms, per un temps…que xalarien una barbaritat i es farien rics “del cagarse”…però possiblement el seu concepte d’empresari cambiaria notablement i la seva salut també…ja que qüasi mai, i m’agradaria tenir una estadistica…estarien de baixa!!!!!!.
    En segon lloc: Els recordaria als “superdefensors” dels drets dels treballadors, que si estem en aquesta situació… en part també son els culpables…i els hi preguntaria: Quant reben vostes dels pressupostos generals de l’estat?.Només cal mirar la fotografia del senyor Candido Mendez el “superheroi” del poble amb un Rolex de 10.000 euros…un gran exemple d’austeritat.
    En tercer lloc: Que collons fa part de l’antic equip de govern a la vaga, quant també tindrien que assumir gran part de la situació en la que ens trobem!
    I per finalitzar…estic en total desacord amb moltes retallades del govern…moltes em perjudiquen directament..!però es el que toca ara mateix, degut a la mala gestió dels que ens han governat fins ara…siguin d’esquerra en un lloc o de dreta en un altre… el que està clar es que això ha de cambiar! però això en una jornada com la d’ahir, no et dona cap dret a impedir que molta gent… vulgui treballar i no precisament presionada pels seus caps…i encara menys…trencar, pintar o cremar, moviliari públic que paguem tots.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s