Les emocions fortes del regidor Andreu Mar(t)ín

Queda clar que al flamant portaveu socialista Andreu Mar(t)ín (ho escric així després de l’equívoc que va generar el regidor Enrech al ple de dimarts passat retallant-li fins i tot el cognom) li agraden les emocions fortes. Fins i tot diria que té un punt de sadomasoquista. Políticament parlant és clar. La setmana passada en vam tenir una bona demostració d’aquesta apetència del polític de la rosa. Si al “Ple del Pla d’Ajust” era objecte de la tortura de l’equip de govern, divendres va decidir participar de la tertúlia de periodistes de Punt 6 Ràdio que és com entrar a la gàbia de les feres més salvatges del zoològic de torn. Si a més d’això hi afegim la seva decisió de convertir-se en portaveu dels socialistes en el pitjor moment del seu partit en la història democràtica de l’Ajuntament, em sembla que ja està tot dit.

Divendres Mar(t)ín jugava a casa. En el seu dilatat currículum hi consta el seu passat com a tertulià a Punt 6 Ràdio. I es notava que coneixia el xiringuito. Per cert, escoltant-lo vaig tenir la sensació de sentir al seu company de grup municipal, el Josep Allueva. Tenen una pronúncia similar, i fan explicacions generoses, intel·lectualment ben dotades. Es nota que ambdós són mestres pel valor pedagògic de les seves disseccions. Però entre un i l’altre hi ha una difer+encia molt evident: les revolucions. Mentre Allueva és com un Long Play, que va més poc a poc, a un ritme molt pausat, Mar(t)ín és més lleuger, va al ritme d’un single, a 45 revolucions.

Com és habitual a la tertúlia hi havia el periodista cardinal Joan Carrión, el GRAS III i el locutor-cuiner. Hi faltava el Ramos-Salvat del que s’havia perdut la pista la nit anterior “L’última noticia que teníem d’ell és la piulada que va fer a altes hores de la matinada explicant que era davant de la comissaria dels Mossos a Tarragona, interessant-se pels detinguts arran de la manifestació de la vaga general” va comentar oportunament el Jordi Escoda. Però la “Bèstia” va aparèixer al cap de deu minuts en una aparició espectacular que el mateix protagonista va definir com “Fer un Alícia Alegret”. Segons l’inclassificable periodista ve a ser com “entrar en un acte quan ja està començat. Així aconsegueixes que tothom et vegi. I això és el que acostuma a fer l’Alícia Alegret. Aquests del PP se la saben llarga”. Ramos-Salvat, com sempre, fent amics.

Però anem al que ens interessa, la compareixença de Mar(t)in. Carrión li va preguntar per les seves relacions amb l’alcalde Pellicer. “Miri, vam parlar immediatament després del ple. I cregui’m, no es van trencar ponts. És més, em va sorprendre que algú digués que va ser dels més tensos de la democràcia. Doncs deu ser una mica avorrit ja que no ho vaig percebre com a tant tens” va explicar el regidor-ciclista demostrant que efectivament li van les emocions fortes. En vol més. Sobre el cèlebre Ple, Mar(t)ín va deixar clar que era una sessió “complicada ja que votant en contra ens vam posar al centre de l’huracà. Però això ens va permetre vendre millor el nostre missatge. Estem aquí per fer el que ens toca.” va precisar el regidor socialista. Gras III, però, va fer una reflexió molt oportuna tot apuntant que “no hagués estat millor fotre canya fent el mateix discurs però abstenint-se en la votació final per responsabilitat política?”. I Mar(t)ín va descobrir aleshores que el dia abans, en la reunió de grup per decidir el sentit de vot, hi havia opinions per tots els gustos. “El ventall estava obert: n’hi havia que volien votar a favor, d’altres abstenir-se i també que preferien el vot en contra”. Però va ser la poca predisposició de l’equip de govern a escoltar i negociar la que va inclinar la bonança. “El govern ho tenia fàcil. Només calia que ens donés el temps suficient per intercanviar propostes. Nosaltres teníem iniciatives i ells només ens havíem d’escoltar. Però no val voler fer aquest exercici” va reconèixer el portaveu del PSC.

I amb tot això va intervenir el Ramos-Salvat a qui –per cert- se’l va sentir tota la tertúlia de lluny. Semblava com si estigués castigat de cara a la paret per arribar tard. “Però la situació econòmica de l’Ajuntament també és culpa del PSC i d’un tripartit que ha arruïnat a la Generalitat” va deixar anar la “Bèstia” en una de les seves habituals urpades. Mar(t)ín no va tenir cap recança en reconèixer que “en part també hem arribat a aquesta situació per culpa de la gestió del Partit Socialista. Però, escolti, no es pot aturar l’Ajuntament per aquest problema. Hi ha d’altres derivades que s’han de tenir en compte i a les que tots hi podem contribuir per solucionar-les”. I aleshores el periodista cardinal –citant al locutor-actor de la competència, Marc Càmara- va fer una reflexió molt oportuna. “En el fons la votació de l’altre dia em sembla que els hi va anar bé a tots. A uns per marcar que fan oposició i al govern per donar a entendre que estan salvant la ciutat. Potser fins i tot a vostè li va anar bé que el Sr.Enrech es posés d’aquella manera”. Gran veritat. Veure la reacció del regidor d’hisenda, amb el seu encès “Aspactacular!” és la millor demostració que Mar(t)ín havia colpejat a l’equip de govern en el seu debut.

Però en aquest punt –tip i cuits de política- els tertulians van decidir canviar de tema. I van treure a escena qüestions més pròpies de la deliciosa “Premsa Grogueta” del Món de Reus -com la va definir Empar Pont- que no pas de periodistes de tribuna parlamentària. I van parlar de la Belén Esteban i de la Ganxet Pintxo. I cap al final, vam ser testimonis d’una revelació que ens va deixar esmaperduts: Andreu Mar(t)ín havia estat mestre de Ramos-Salvat  a l’Institut Domènech i Muntaner. “I treia bones notes malgrat que no gastava aquesta aparença” va dir davant la sorpresa general -per això de les notes- el regidor ciclista.  Ramos-Salvat reia complagut per l’elogi, deixant-se anar en un final de tertúlia on també li va tocar el rebre a la Sertmana Santa. “És divendres Sant que fan això de les tres llàgrimes, no?” va dir la Bèstia confonent llàgrimes amb gràcies. El locutor-cuiner, en el seu paper d’àrbitre-radiofònic, li va donar un savi consell. “No entri en el terreny de la Setmana Santa que aquest terreny és perillós. I més a Reus. Encara l’apedregaran.” Doncs que no doni idees que qualsevol divendres a les Peixateries encara tindrem un disgust.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s