La processó del Sant Ajuntament

L'alcalde envoltat els evangelistes

L'alcalde envoltat els evangelistes

Aquests dies estava cantat que un dels articles d’aquest blog acabaria jugant amb alguns dels moments culminants de la Setmana Santa a la nostra ciutat. Els impactes sonors de la processó de l’Amargura, l’emotivitat del solemne silenci del dijous Sant a la nit o fins i tot les corprenedores Tres Gràcies del divendres al migdia, poden donar molt de joc a l’hora de fer alguna metàfora agraïda sobre les coses que passen –a nivell polític- al Món de Reus. Però poc em podia imaginar que dimarts al De Bon Matí de Punt 6 Ràdio fos testimoni de la versió radiofònica de la processó del Sant Enterrament. El locutor-cuiner, acompanyat de tres marmitons de categoria –el periodista-àrbitre del reusdigital.cat, Enrique Canovaca; Gras III del Diari de Tarragona; i l’àcid periodista de millor percepció ciutadana, David Fernández- van entrevistar a l’alcalde. Però no va ser una entrevista sinó una autèntica lletania de dolor. Tots tres cronistes i el mateix Jordi Escoda es van encarnar en els quatre evangelistes per descriure la Passió de Carles Pellicer. L’alcalde va repassar tots els estadis de la seva aflicció d’ençà que és el màxim representant institucional de la ciutat. Si la passió de Jesucrist esta repleta d’elements que identifiquen aquests episodis tan colpidors com la corona d’espines, el fuet o la llança, la passió de Pellicer de dimarts a la ràdio la podríem identificar amb estadis com Innova, Shirota, el Pla d’Ajust o fins i tot Metrovacesa que –seguint amb l’analogia religiosa- vindria ser com l’autèntica crucifixió. Fins i tot em va semblar veure al portaveu socialista,  l’Andreu Martín, fent de Ponç Pilat al rentar-se les mans en el “Ple del Pla d’Ajust” on potser s’esperava que els socialistes acabessin veient la llum després d’uns últims mesos convulsos i desconcertants.

Van ser 50 minuts d’una entrevista aspre, dura, incòmode per l’oient. Perquè en cap moment l’audiència va rebre un bri d’il·lusió. Ans el contrari. Formalment Pellicer també va ser auster. Res a veure amb aquella simpatia de la campanya electoral d’ara fa un any, on al mateix estudi s’hi havia presentat amb una safateta d’entrepans saladets de la Confiteria Poy. Dimarts res, cap concessió a la galeria. “Portem sis mesos intentant posar ordre, intentant treure els fils d’aquestes empreses participades” va dir l’alcalde. Això del sis mesos li va sortir de l’ànima. “El teuler està prou net per poder fer l’ajust i això és el que hi ha. Si no canvia res, a principis de maig s’aprovarà el pressupost de l’Ajuntament” va anunciar de manera contundent. En aquest punt, intentant buscar el dimoni que va corrompre el paradís municipal, Gras III va fer una pregunta transcendent. “INNOVA és la culpable de tot el que ha passat a l’Ajuntament?”. Pellicer ho tenia molt clar. “Miri, Innova va anar més enllà del que havia de fer, va pervertir el sistema. Era excessivament intervencionista. Això ha provocat l’explosió dels temes que tenim ara. Sent un organisme de control, va provocar l’autèntic descontrol.” Però sobre aquesta qüestió va voler introduir un matís. La perversió d’Innova, d’aquesta autèntica terra promesa, la van provocar els antics messies reusencs. “Els culpables són els representants polítics que gestionaven Innova. En tot aquest tema s’ha criminalitzat molt al senyor Prat. Però no oblidem que quan era director general, per damunt seu tenia a l’anterior alcalde que feia de president. I no oblidem, per tant, que tota la responsabilitat sempre és de l’alcalde.” Pellicer s’hi trobava a gust en el tema del holding d’empreses. “Mirin, la pròpia INNOVA tenia un problema: la transparència i l’opacitat. A partir d’ara esperem que sigui el màxim transparent. Però aleshores era totalment opaca. Hi havia regidors de l’equip socialista que no sabien res del que estava passant a Innova ni en societats com Tecnoparc. Ho va reconèixer el número dos del PSC (referint-se a Eduard Ortiz). A mi m’han vingut a veure regidors de l’equip socialista i em deien que no en sabien res.” I tot això Pellicer ho va explicava per poder justificar “la seva oposició”, la que va exercir durant els últims anys. “Nosaltres fèiem una oposició responsable. Però no se’ns explicava tota la veritat perquè se’ns amagava tot el que volien.” I precisament ara, quan s’ha corregit aquesta opacitat afavorint la total transparència, Pellicer demanava un gest a l’oposició. “Hi ha temes de ciutat on haurien de fer un esforç per anar junts atenent que són temes molt delicats com METROVACESA, una herència de ferro que tenim allà”. Això “d’herència de ferro” ho vaig trobar sensacional per raons òbvies.

L’alcalde, responent al periodista-àrbitre que havia preguntat per Shirota, també va ser molt explícit recordant una vegada més que “l’Ajuntament no pot posar més diners en aquestes coses. Perquè no n’hi han. Es pensen que a l’Ajuntament tenim una aixeta d’on ragen els diners. Però d’invents del TBO a nivell econòmic no en podem fer. Pensin que som el primer Ajuntament de Catalunya en factures!” Encapçalar aquest rànquing certament és molt il·lustratiu. Però on l’alcalde Pellicer va estar terriblement descriptiu va ser al fer el diagnòstic econòmic del consistori. “Ens hem trobat un camp de mines. I per continuar avançant hem de provocar algunes explosions controlades per evitar, precisament, la gran explosió. És com allò que fan els bombers en ple incendi. Cregui’m, tot això respon a una estratègia, al nostre full de ruta.”

I finalment, camí del Gòlgota, va sortir Metrovacesa. L’autèntica creu d’aquest equip de govern. En una atac de sinceritat, Pellicer va reconèixer que la visita de Natalino Nafría –l’actual cap visible de la immobiliària que va ser a Reus fa algunes setmanes que alguns veien com l’Arcàngel Gabriel portant la bona nova- va servir de ben poc. I que el futur és negre. “Mirin, que Metrovacesa pugui tenir finançament per continuar les obres depèn de la venda d’un edifici a Frankfurt. Anem bé.”. Al sentir-ho, Escoda va voler fer una gracieta, per destensar l’ambient. “Doncs tenint en compte que l’economia alemanya està molt millor que la nostra potser tindrem un cop de sort” va apuntar el locutor-cuiner. Però la gracieta no la va riure gairebé ningú. Perquè tothom, veient aquell panorama desolador, només volia trobar resposta al gran enigma: “Quan ressuscitarà l’Ajuntament?” van preguntar gairebé a l’uníson els quatre evangelistes.  I tot i que molts esperàvem que –com Jesucrist- fos al tercer dia, Pellicer ho va deixar ben clar. “Espero que al juny ho tinguem arreglat”. Doncs toca esperar perquè de miracles en política n’hi ha ben pocs. Que li preguntin a l’alcalde.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s