Desfent el nus del Gerard Nus

Molta gent està convençuda que un servidor coneix a tot Reus. Però dissortadament no és així. La ciutat és tan gran i rica en matisos que hi ha moltes realitats que se m’escapen. Per això he de reconèixer que m’havia passat per alt la meritòria trajectòria del Gerard Nus, un convilatà que és entrenador de futbol i que amb poc més de 26 anys acredita un currículum professional digne de menció. Malgrat la seva insultant joventut, ja ha treballat al cos tècnic del Liverpool a l’ombra del Rafa Benítez i pot presumir d’haver estat el primer espanyol en entrenar un equip coreà, el Chunnam Dragons. Nus va tornar ahir a casa per presentar el seu primer llibre titulat “El calentamiento en el futbol”, on posa l’èmfasi en la importància de l’escalfament previ a cada partit. En rebre la invitació vaig intentar lligar caps, desfer el nus per ubicar al Gerard a nivell ciutadà. I vaig trobar el desllorigador ben aviat: la seva mare, la Montse Casanova, és una de les mestres de referència de l’Institut Domènech i Montaner. La constatació em va permetre una vegada més confirmar que això del Món de Reus és com un cistell ple de cireres: n’estires una i te’n segueixen un plegat.

La presentació del llibre es va fer al Centre d’Art contemporani Cal Massó. L’elecció de l’espai em va semblar curiosa. El món del futbol ha evolucionat cap un virtuosisme que molts el situen al nivell de l’excel·lència artística. I el que també ha canviat –i ahir en vam tenir una bona mostra- és el llenguatge de la gent del futbol. O, millor dit, de la nova fornada de tècnics i preparadors que s’han convertit en autèntics estudiosos de l’esport. Ahir Nus es va fer envoltar d’una sèrie de gent amb un discurs acuradíssim, intel·lectualment ben travat. Res a veure –per exemple- amb les declaracions d’alguns jugadors que són incapaços de construir un discurs mínimament cohesionat. El Gerard va comptar amb un equip de luxe, amb un curiós equilibri entre els dos grans equips del país. Hi havia el cambrilenc Albert Puig, director del futbol formatiu del Barça. Puig és un autèntic erudit del futbol i dels valors que pot transmetre aquesta pràctica esportiva com va demostrar en el seu llibre “La força d’un somni”. Al seu costat el segon entrador de l’Espanyol, l’ex-porter Toni Jiménez, i el preparador físic blanc-i-blau Jesús Pérez. La representació institucional va anar a càrrec del regidor d’esports, el Sebastià Domènech, a qui potser li van trair els colors i va asseure’s al bàndol dels “periquitos”. S’havia anunciat la presència de Rafa Benítez -autor del pròleg del llibre- però el va substituir finalment el seu cap de premsa, l’extremeny Juan Francisco Sánchez. La conducció de l’acte va anar a càrrec del periodista Guillem Balagué, professional de Sky Sports. Balagué és un gentleman de la informació esportiva, formalment impecable. Res a veure amb aquesta fauna de comentaristes i pseudo-periodistes que es dediquen a bramar de manera desmesurada en programes de difícil classificació. Ja ens entenem.

Com era de preveure el públic -que omplia de gom a gom el recinte- era gent de futbol. Entre jugadors i tècnics podríem haver fet un quadrangular i tot. M’agrada destacar la presència d’algunes persones que han fet molt per l’aprenentatge d’aquest esport a la ciutat, com l’exfutbolista Santi Juncosa que continua formant persones als equips de La Salle. També hi havia l’entrenador que ens fa somniar amb la millor temporada de la història del Reus Deportiu, el Santi “Castigol” (ja em perdonaran però quan el cito sempre em surt sempre el renom de quan era un depredador de l’àrea). I també hi vaig veure al delegat de l’equip roig-i-negre, el bon jan del Joan Solanes. Amb l’acte començat va arribar l’entrenador Albert Viñas, un d’aquests roda-mons del futbol que va fer molt bona feina en l’històric Reus 2002, embrió de l’actual realitat esportiva de la ciutat. Va ser bonic el detall de l’Albert Puig agraint a Viñas la primera oportunitat que li va permetre fer carrera fins arribar on és ara.

Precisament Puig va destacar que avui dia, amb tants i tantes entrenadors a disposició dels clubs, els que tindran més oportunitats per situar-se seran aquells que apostin per l’especialització. I el llibre de Nus n’és un bon exemple d’aquesta especificitat ja que està centrat en un àmbit tan concret com el de l’escalfament. Precisament en el torn de preguntes una de les periodistes assistents va reconèixer que d’un partit de futbol en el que menys es fixen els informadors és en aquesta preparació preliminar. I en canvi queda clar –i el llibre així ho subratlla- que aquests exercicis condicionen completament el joc de l’equip tant des de l`àmbit físic com psicològic.

Durant l’acte Balagué -que va conduir la sessió amb gran mestratge- va preguntar al regidor d’esports per aquest fenomen futbolístic reusenc d’on sorgeixen jugadors i tècnics de contrastada vàlua. “És el pa o el vi d’aquesta terra la que fa miracles?” va preguntar el periodista esportiu. I Domènech va ser molt sincer afirmant que s’estan recollint els fruits de la bona feina feta  durant aquests últims anys i que actualment explica aquests -atenció!- 1.600 futbolistes federats que hi ha a Reus. “Aquesta és l’explicació i no pas el pa, el vi o la coca amb cireres” va respondre Domènech. Això de la coca va ser divertit. Atenent la concreta ubicació territorial d’aquesta menja tan reusenca, Balagué potser es va pensar que la coca en qüestió és una mena d’estimulant. Ves a saber.

Al final també vam poder escoltar al pare del Gerard Nus. Responent una pregunta del conductor de l’acte, va afirmar que a casa viuen amb il·lusió la professió del xiquet “tot i que sempre li preguntem el mateix, on passaràs les pròximes vacances, ja que sempre tomba. Però la família està per això, per seguir-lo i donar-li suport”. I vaig trobar molt significatiu aquest exemple. Per algú acostumat a analitzar minuciosament la dinàmica dels equips, amb l’objectiu de fer-los funcionar com un rellotge, queda clar el seu equip més íntim i proper -el que formen amics i familiars- roda a la perfecció. Ahir em vam tenir un bon exemple amb aquesta tan celebrada presentació del primer llibre d’un professional del futbol que prestigia encara més l’esport d’aquesta ciutat. Que així sigui durant molts anys.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s