62 motius per llegir obres d’autors locals

Foto de família d'alguns dels autors locals

Foto de família d'alguns dels autors locals

Queda clar que la capacitat creativa dels autors del Món de Reus no entén de retallades ni de recessió. Ahir ho vam poder constatar una vegada més amb la tradicional presentació de les obres dels creadors locals que es va realitzar a la biblioteca Xavier Amorós. El recompte ofereix una xifra espectacular: 62 volums signats per gent de casa nostra, d’aquesta realitat que va més enllà de la capital comarcal per abraçar les creacions de cambrilencs com Marc Fargas o Robert Benaiges o d’alforjencs com Miquel Jassans o Gerard Salvat entre d’altres.

La presentació es va fer amb l’escalf dels protagonistes en un acte presidit pel regidor de cultura, Joaquim Sorio, que ahir patia pel seu elefant -el del Trapezi- veient com les gasten alguns amb aquests paquiderms. L’acompanyaven a primera fila dues regidores molt populars, la Dolors Comte i la Tona Duch. I al seu costat s’hi va asseure el Xavier Amorós que va fer entrada a la “seva” biblioteca gairebé com un torero, saludant al respectable, amb el braç alçat i regalant a la concurrència el seu somriure generós que –malgrat els anys- no perd brillantor ni picardia. El discurs del Quimet Sorio va ser tan auster com les finances de la seva regidoria, tot i que no va estalviar elogis per un grapat d’autors locals que “ens fan volar la imaginació” el que explica aquesta notable productivitat. Autors d’entre els que destaca el gran protagonista de l’acte d’ahir, el Jordi Folk, flamant premi Josep Maria Folch i Torres. Sorio va fer quatre pinzellades de la seva dilatada trajectòria literària apuntant també alguna curiositat com ara “que surt en un anunci d’un banc per la tele”. En tot cas -parlant seriosament- queda clar que aquesta temporada Folk s’ha convertit en el Messi dels autors locals, com ho demostren els cincs títols –cinc!- que ha publicat en els últims mesos. Però lluny de l’autocomplaença, Folk va ser crític amb una societat on les lletres estan més devaluades que l’euro, especialment si les comparem amb coses tan mundanes com el futbol. “Jo he arribat a escoltar per televisió a un periodista que després de la victòria d’Espanya al Mundial es va atrevir a dir “Dejémonos de literatura y hablemos de lo realmente importante, la victoria de nuestra selección” va recordar l’escriptor enmig d’un discurs abrandat, encès, inconformista. Per això Folk va voler fer un elogi sincer de les 62 obres d’aquest Sant Jordi, ajudant-se de tres bons actors. A un d’ells, el Josep Maria Teixell, el vaig veure fer teatre a l’escenari de la Salle al costat de dos vells coneguts, el Xavier Gómez i el Xavier Fandrich. L’acompanyava un d’aquests joves valors de l’escena local, l’Eduard Mejías. I finalment la Núria Valls de Vilanova i la Geltrú, que algú em va dir que surt a la Riera.

Entre tots quatre ens van regalar una presentació original, divertida, enginyosa i ocurrent, amb un punt de màgia i molta fantasia. De fet com és el Jordi Folk. La història arrencava a partir de la conversa entre un farmacèutic i un client que busca algun analgèsic pel mal del cap. I el professional li acabava despatxant les millors medicines, els llibres dels autors locals. Folk va esquitxar l’exposició amb el recitat d’alguns fragments de les seves obres, creacions inspiradíssimes d’una qualitat excepcional. I va voler fer-ne partícips als assistents interactuant amb ells. Així, en un moment donat, va voler saber què farien si s’acabés al món. I l’actriu, la Núria Valls, es va atansar al regidor de cultura i el va apuntar amb el micròfon com el rei Borbó faria amb l’elefant africà. I va disparar amb la pregunta en qüestió. I qui sap si enlluernat pel llampant vestit de color vermell de l’artista o sabent-se vigilant per la regidora Comte -que el mirava de manera inquisitorial asseguda al seu costat- Sorio va deixar anar un lacònic “em quedaria aquí”. Al sentir-ho em vaig quedar de pedra. O millor dit, de pasta de moniato. Si s’acabés el món passaria les últimes hores a la biblioteca? I fent què? Rellegint l’últim volum de les edicions de la Rosa de Reus? O repassant la relació de llibres en préstec que mai més retornarien els lectors? Queda clar que aquesta mena de preguntes no s’han de fer en segons quins llocs. El Quimet Sorio estic segur que devia pensar el mateix.

Finalitzada la presentació, va arribar l’hora de la foto de família. Bona gent i bones persones. Un autèntic Dream team de creadors com ara el Jaume Massó, el Gerard Nus, l’Agnès Padró, el Miquel Jassans, el David Barceló, la Cristina Garreta, el Gerard Salvat, la Mercè Balart, la Montse Farrés, l’Anna Figueras o el mateix Jordi Folk entre tants d’altres. Protagonistes d’una festa -la de Sant Jordi- que necessita de la seva inspiració, del seu talent, de la seva inventiva, de la capacitat de fer volar la imaginació que ens demostren en els seus llibres. Per això, el millor homenatge que els hi podem retre és comprar les seves obres el dia de Sant Jordi. Tenim 62 raons per fer-ho. Gairebé res.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s