L’Elefant torrat, un “melón-drama” molt “reial”

De ben segur a l’atent/a lector/a li sobtarà veure l’article d’aquest dilluns dedicat a un tema que escapa l’àmbit estricte del Món de Reus com és l’accidentada cacera africana del Rei Joan Carles. Però un servidor no se n’ha pogut estar. D’entrada després del que em va dir el meu fillet gran dissabte al conèixer la noticia: “Pape, com ets que tu no ens ensenyes a fer punteria amb l’escopeta i l’avi no caça elefants?”. La transcendent pregunta me la feia mentre visionaven la curiosa fotografia del rei espanyol presumint de la seva presa de caça, un elefant abatut a trets gràcies a la “reial” punteria de tan il·lustre personatge.

Però al veure aquesta pobre bèstia no em vaig poder estar de relacionar d’immediat el paquiderm amb alguns parents seus molt populars a la ciutat. D’entrada amb l’Elefant Negre que n’ha fet de sonades tombant pel Reus Deportiu. N’estic segur que més d’un membre de l’antiga junta del Joan Sabater frisaria per agafar el fusell i abatre -al més pur estil borbònic- a la bèstia que més ha reVISAt la gestió de l’antic president. Ara bé, aquest no ha estat l’únic paquiderm amb DO Reus que m’ha vingut al cap veient la instantània. Per una lògica associació d’idees també se m’ha representat el mític Elefant Torrat que el genial Josep Maria Gort i Sardà va immortalitzar en l’obra del mateix títol escrita l’any 1954. Un magnífic i divertidíssim exemple del teatre de l’absurd com molt bé el va definir Xavier Amorós al pròleg de l’edició de l’obra editada l’any 1974. Segon Amorós “Gort va construir una farsa on les situacions desdibuixen la realitat amb perfils grotescos fins a fer-la arribar a l’absurd i sense que es perdi el contacte amb els orígens i així en perfila una esqueixada caricatura. Tota la desorbitada realitat dels homenatges irrisoris, de les mínimes gestes que l’estultícia humana converteixen en heroïcitats, la vanitat dels protagonistes més solemnes que queden retratats en la mastegada oratòria, es barregen en la peça de Gort, tractada, per altra banda, amb les maneres dels germans Marx i parlada amb el llenguatge més popular i entranyable que tenia a la mà”. Queda clar, per tant, que la peripècia del Rei a Botsuana sembla escrita per Gort. De fet ell mateix va presentar el seu Elefant Torrat com un “melón-drama” en tres trompades. I curiosament ja en són tres –de trompades- les que darrerament ha rebut la família reial si comptem també l’afer Urdangarín i el nét accidentat.

Constatant aquesta evidència comprovem com una vegada més la realitat supera la ficció. I qui sap si encara tindrem una última sorpresa. Ahir diumenge hi vaig pensar llegint l’últim article del Tapias al Diari on destacava l’obertura a Reus d’una prestigiosa botiga de roba interior. Una marca de referència que és proveïdora de la casa reial anglesa. S’imaginen que un dia d’aquests descobrim que alguna armeria del Món de Reus proveeix els fusells de la casa reial espanyola? Si fos així la ciutat tornaria a estar en el punt de mira. Vaja, com el pobre elefant.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s