M’enamoren les Ganxetes

Les Ganxetes del Portia en acció

Les Ganxetes del Portia en acció

El títol d’aquest article és una obvietat atenent que un servidor -com he manifestat reiteradament en aquest blog- està enamorat de la gent que fa ciutat. Reusenques i reusencs del meu cor –com diria el gran Tapias- que són capaços de generar dinàmiques en positiu que fan que la nostra existència sigui molt més agraïda. I el cas d’avui n’és un bon exemple. Un servidor s’ha enamorat de les ganxetes del Portia, aquest col·lectiu de xicotes que cada dimecres es reuneixen a l’acollidor pub del carrer Rosich per fer Ganxet. Però lluny de limitar la seva afició a la més estricta intimitat, li han volgut donar visibilitat pública amb una acció que realitzaven la matinada del 14 d’abril a la plaça Prim. La data em sembla molt significativa atenent les connotacions històriques que evoca. Ben bé podríem dir que van voler proclamar la república del Ganxet. La qüestió és que aquestes xicotes van decidir abellir tan cèntrica plaça recobrint les característiques cadenes que envolten el monument al general d’un acolorit teixit. I van fer el mateix amb les boles que delimiten la calçada just davant de l’emplaçament que ocupava l’antic hotel de Londres.

Divendres passat els mitjans se’n van fer ressò de la iniciativa de manera profusa. Espectacular va ser el tractament al Diari de Tarragona, amb foto de portada amb les ganxetes saltant divertides sobre les boles. El mateix director, el Josep Ramon Correal, dedicava el seu bitllet d’opinió a la iniciativa reivindicant que la ciutat s’hauria de posicionar com la capital del ganxet promovent accions d’Urban Knitting a Reus cobrint estàtues com la del general, del Marià Fortuny o la Pastoreta. La idea no em sembla cap bestiesa. Com molt bé apunta Correal de ben segur aconseguiríem ser prime time a la televisió.

Però l’impacte mediàtic de les Ganxetes del Portia s’ha vist encara més dimensionat per la fi que va tenir la seva divertida acció. Una patrulla de la Guàrdia Urbana les va advertir de la “il·legalitat” de la iniciativa, i de fet a primera hora del matí un esquadró de les brigades municipals va actuar amb diligència per retirar les acolorides creacions. Segurament els operaris municipals van actuar amb dret a llei. En aquest sentit res a dir. Però em pregunto com és que no s’actua amb la mateixa diligència l’endemà mateix d’algunes celebracions esportives que acaben amb  algun tros de roba penjant del mateix monument del general. Com apunta el delcamp.cat, deu ser que aquests símbols esportius no estan fets de ganxet. Deu ser això.

Bromes a banda, és evident que aquesta iniciativa s’ha d’aprofitar. Com deia Correal, tenim una bona oportunitat per generar una acció divertida i agraïda, que doni color a la ciutat. I a més a un cost assequible, atenent la predisposició de les protagonistes que han demostrat habilitat i originalitat. Per això aquest Sant Jordi  un servidor ja té a punt les roses per les ganxetes. Les del Portia, naturalment. A mi m’han robat el cor.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s