Sant Jordi és molt maco

Recepció dels autors locals a l'Ajuntament

Recepció dels autors locals a l'Ajuntament

Sant Jordi és el millor termòmetre per valorar com batega la ciutat. I a nivell polític encara més. L’any passat al Mercadal no s’hi cabia. Els partits polítics es donaven cops de colze per encabir-se al rovell de l’ou de la festa, al voltant de la coca central. Va ser especialment cridanera la presència de multitud de globus que regalaven a discreció entre els potencials electors. Ho vaig explicar en una crònica amb un títol del tot suggeridor anomenada “Un globo, dos globos, tres globos” (http://ow.ly/at3yp ) .Ahir, en canvi, a la nostra plaça major només eren visibles les parades dels dos que manen i també la de Solidaritat, amb l’incombustible Cesc Invernon al capdavant. La resta de partits es repartien entre la plaça del Castell i l’Absis.

Pel que fa a les formacions que governen també em va cridar l’atenció la ubicació. En el cas de CiU van mantenir l’emplaçament històric de Sant Jordi, a recer de la seva seu. Hi vaig veure fent guàrdia al regidor “twitter” Marc Arza, el Josep Maria Agell -el pulmó convergent del #reus22m- i també al Gregorio Simón, l’home que va “transportar” com ningú el missatge convergent a les últimes municipals. Mentrestant els del Partit Popular –que l’any passat eren just al costat dels nacionalistes- es van ubicar davant de la botiga del Tomàs Barberà. Potser volien marcar distància amb el seu soci de govern. Però el que em va cridar l’atenció és la immensa bandera estelada que penjava de la façana de cal Tomàs. La imatge dels populars sota d’aquell cel independentista era si més no curiosa. Parlant dels Populars, al matí l’Alícia Alegret es va arrencar a explicar un conte al mig de la plaça pels alumnes d’una de les escoles de la ciutat que visitaven les parades. Donava gust veure-la gesticulant, amb veu amorosida, captant l’atenció de la canalla. Res a veure amb el to que gasta en algunes rèpliques a l’oposició als plens municipals. Que li preguntin al socialista Andreu Martín.

Però aquest Sant Jordi també em va servir per estrenar-me com autor local. En aquesta faceta va ser una jornada tan esgotadora com agraïda. A Punt 6 Ràdio la vaig fer petar amb el locutor-cuiner i amb la Marta Trill. Per cert, a mitja entrevista es va presentar el president de l’ARA REUS, el Jordi Pouget, camuflat darrera d’unes ulleres fosques i una gorra calada fins a les orelles. Va fer una proclama inequívocament independentista que sóc incapaç de reproduir.  A Ràdio Reus, mentrestant, em van convidar a participar de la lectura continuada dels poemes de Gabriel Ferrater que l’emissora havia organitzat en motiu del 40è aniversari de la mort del poeta. Vaig coincidir amb d’altres reusencs extraordinaris, com ara el Jaume Amenòs del Bravium. Tots dos ens vam convertir en improvisats  “palmeros” del regidor de cultura, el Quimet Sorio, que ens va fer bullir la sang amb el seu recitat contundent.

Ara, el que em va fer més gràcia és participar de la recepció als autors locals que es va fer cap al migdia a l’Ajuntament. Més que recepció n’hauríem de dir “vermutet” ja que el licor reusenc per excel·lència va ser l’eix de la trobada. Es van disposar una sèrie de flascons de vermut Miró que la concurrència va degustar amb fruïció. Després vam fer la corresponent foto de família al saló de sessions acompanyats de l’alcalde i de la regidora Alegret. Alguns dels presents em van preguntar per la meva obra, com l’alforgenc Miquel S. Jassans, que em va dir: “Baiges, què és això dels 100 dies que has escrit?”. Davant de la pregunta em vaig adonar que el títol, fóra de context, condueix a l’equívoc. El senyor Jassans es devia pensar que era un manual per aprimar-se, un mètode Dunkan d’anar per casa per perdre els quilos de més en només 100 dies fent exercicis diversos al Món de Reus.

I a la tarda vaig guaitar a Canal Reus. Em van asseure amb l’Ezequiel Gort per fer-la petar sobre el Sant Jordi d’ahir, d’avui i de sempre. L’Arxiver municipal va col·locar la biografia del seu pare, “Del Campanaret a Mart”, entre els llibres més venuts de la diada. Gort i un servidor vam fer de teloners de l’autèntica estrella del programa especial de la nostra tele. Em refereixo al regidor de cultura, el Quimet Sorio. El va entrevistar l’encantadora Laura Subirats que en tot moment el va anomenar Joaquim. I el Sorio, amb aquella companyia i aquell to col·loquial, s’hi va trobar tan bé que en més d’una ocasió ens va obsequiar amb el seu somriure fresc i encisador. Bé, encisador potser no. Però sí que se’l notava còmode, satisfet. Per això el Joaquim –Quimet pels amics- va deixar anar un eloqüent “Sant Jordi és molt maco” per definir la festa. I té tota la raó. Com maco va ser compatir amb d’altres autors locals la dedicatòria de llibres a l’estand municipal situat davant de l’Ajuntament. Bona gent com la Montse Farrés, el David Barceló, el Gerard Nus, l’Anna Figueras o el Jaume Massó entre d’altres. Va ser un moment reconfortant. Els lectors donen sentit a tot. I mereixen la nostra gratitud eterna. Però no tot van ser flors i violes. També vaig viure un moment inenarrable. Un dels escriptors locals, que parlava en castellà i que jo no havia vist mai, em va preguntar per la meva obra. Al comentar-li que era una crònica electoral de les últimes municipals, em va preguntar “O sea que tú eres un político?”. Ho vaig trobar sensacional. Un servidor candidat d’algun dels partits del Món de Reus i repartint globus per Sant Jordi. S’ho imaginen?  Val més que calli que encara n’hi haurà que es pensaran que vull fer carrera. Només em faltaria això.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s