Estimar la samarreta

Gairebé sense voler aquesta setmana el Món de Reus s’està convertint en l’aparador de joves emprenedors locals “tocats pel Mestral”, amb projectes innovadors i engrescadors que certament criden l’atenció. Si ahir els protagonistes eren els amics de JUANDESAFINADO amb el seu curtmetratge VERITAS, avui és el torn de l’empresa local SAEMISAE. Darrera d’aquesta marca gairebé críptica s’hi amaguen dues germanes ”Una baixeta i l’altra alta. Una amb el cabell curt i l’altra amb el cabell llarg. Una esportista i l’altra poeta. Una pragmàtica i l’altra perfeccionista. Una de ciències i l’altra de lletres…”. El perfil no l’he dibuixat jo, sinó elles mateixes a la seva pàgina web on acaben apuntant que malgrat la vinculació familiar “som realment molt diferents però compartim una gran passió: crear i dissenyar objectes fets a mà.” Jo les vaig descobrir fa setmanes gràcies a un interessantíssim reportatge del 10 COMARQUES a Canal Reus Televisió. Em va cridar l’atenció l’originalitat dels seus dissenys, elaborats de forma artesanal, amb formes i colors realment impactants. És altament recomanable donar una ullada a la seva pàgina web per adonar-se’n de l’autèntica dimensió les seves propostes trencadores ( http://cargocollective.com/saemisae ).

Però si avui em ve de gust dedicar aquest article a aquestes germanes apassionades per la creació i el disseny d’objectes fets a mà, és per una peça de vestir de collita pròpia que ben bé podríem presentar com la samarreta oficial del Món de Reus. El disseny és tan simple com contundent. Un rectangle central que –de dalt baix- cobreix una llampant samarreta vermella amb un text de color blanc que reprodueix paraules amb la pronúncia genuïnament reusenca. És una delícia –per aquells que xalem amb la manera de parlar de la nostra gent- baixar la mirada llegint “indicció, siroll, farrada, dillums, mantecau, fenyada, aubergínia, alego, l’electre o ginoll” per citar-me només algunes. Al final hi trobem un acrònim que ja ha fet fortuna en l’imaginari local, el de RTV –De Reus de tota la vida- i que acaba definint un llenguatge tan entranyable com característic.

Una manera de parlar que resulta molt familiar a les creadores de la samarreta. Totes dues són filles del perruquer Manel Oliva del carrer Major i de la regidora Misericòrdia Dosaiguas. Genèticament són autèntiques RTV. I  queda clar que tenen ben interioritzat aquest ADN. La seva creació així ho demostra. Com acostumen a dir en l’argot futbolístic, d’això se’n diu estimar la samarreta. I en aquest cas queda clar que el sentiment el manifesten en el més ampli sentit de la paraula.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s