FEM I FAREM! Un suau, naturalment

Jo em vaig fer gran amb el SUAU. De fet a casa en dèiem “Escumada” tot i que els meus pares sempre em parlàvem de la denominació original, del “Soldat” i de l’històric “Zuavo” de Casa Gili. Els meus pares em posaven un didalet de cafè -elaborat en una autèntica i robusta cafetera italiana, res a veure amb aquestes galindaines del Nespresso–  i jo mateix hi abocava amb fruïció la gasosa SUPER D, la de cal Cogul. A continuació, amb un pessic de sucre, començava a remenar fins que la bromera gairebé sobreeixia aquell got de Duralex tan autèntic.

Aquesta és una de les imatges que més recordo -com diria el gran Rafel Nadal- de “quan érem feliços”, quan encara tombàvem tots els germans per casa i fèiem sobretaules generoses, divertides i musicals, assaborint un bon cafè que sempre era BRASÍLIA perquè era el nostre cafè. Amb aquesta marca els Baiges sempre hi hem tingut un vincle afectiu molt estret com vaig recordar en aquest mateix blog en l’article dedicat a la memòria d’un dels fundadors de l’empresa, el Ramon Giné (http://ow.ly/aPnto). Per això el dia que vaig veure que BRASÍLIA recuperava el SUAU vaig evocar tantes vivències -i totes agraïdes-  que últimament me’n faig un fart d’explicar com s’ha de fer aquest combinat tan nostrat que ha elevat a la categoria de delícia la cuinera nacional del Món de Reus, la Mariona Quadrada, encarregada de fer-ne una autèntica “Delicatessen”.

Aquest vespre el SUAU se’ns presentarà al Mercadal. I se’ns representarà d’una manera peculiar, gràcies a l’enginy dels formidables PEREJIL’S SOUND que no deixaran indiferent absolutament a ningú. Serà el contrapunt trencador a una beguda que no té cap secret, perquè el combinat és ben senzill. El meu admirat Antoni Veciana publicava el dimarts al Punt (http://ow.ly/aPnku) un article d’opinió sobre la iniciativa on destacava que “Davant de la uniformització cultural ens adonem que allò que feien els avis potser no estava tan malament. Hem renunciat a algunes formes d’identitat com el vestuari, però sembla que d’altres, com el que ens embotim gola avall, tenen un prestigi creixent.”. Doncs ja sabem el que ens toca. Tastar-lo. I ja veuran com acaben captant la fórmula i experimenten a casa. Perquè el SUAU, sent de Reus, enganxa. I de quina manera.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s