Un any del #reus22m a la ràdio

Es veia venir. La imminent efemèride del primer aniversari del #reus22m era un caramel massa dolç per deixar-lo escapar. I per això el locutor-estrella de Ràdio Reus, l’ínclit Jordi Cartanyà, va decidir programar ahir al migdia una sessió de balanç amb tres psicoanalistes de l’actualitat del Món de Reus. I quins psicoanalistes! D’entrada l’advocat Eduard Ortiz que sembla que ja tingui cicatritzades les ferides de la cèlebre ganivetada d’ara fa un any. Durant el programa en cap moment va treure a escena el nom de Lluís Miquel Pérez. Bon senyal. També hi havia un altre advocat, el  Lluís Gibert. Queda clar que a  “l’irreductible” els mitjans se’ls rifen. Ahir l’articulista i opinador revelació dels Premis Enganxen va fer doblet, visitant a primera hora la cuina del Jordi Escoda -feliçment retornat a les ones després d’uns dies d’absència- i al migdia actuant a l’escenari del locutor-estrella. I tancant la terna de tertulians hi havia l’empresari “juganer” Tomàs Barberà. Això de “juganer” cal entendre-ho en el doble sentit: d’una banda pel sector on es mou la seva empresa, i de l’altra per com li agrada jugar  fent ciutat. Barberà té Reus com un nen el Lego: fa i desfà imaginant com serà la millor ciutat del món, la seva, la nostra.

Però abans d’entrar en matèria, Cartanyà va donar pas al reconegut cinèfil Joan Ramon Mestre a qui va vestir de Mr.Chips –el cèlebre professor interpretat al cel·luloide per Peter O’Toole- per posar nota a la gestió municipal. “Mr.Mestre Chips” es va ajudar d’alguns avaluadors de reconegut prestigi. Per exemple, el Jaume Amenòs del Bravium i el Valentín Rodríguez de la FAVR que van posar –respectivament- un 8 i un 7 a la gestió de l’equip de govern. A l’altre costat de la balança cal situar les puntuacions menys folgades del Joan Ciurana de l’Orfeó  o del Bartolomé Pluma de la Urbanització Blancafort. Aquest últim va posar un tres “sent generosos”. Vaig trobar interessant el seu matís. Si no ho arriba a ser de generós m’esgarrifo amb la puntuació final.

Amb les notes de referència, Cartanyà va començar la tertúlia demanant el mateix exercici als convidats. “Jo suspens. Espero que més endavant puguin aprovar. Però ara mateix suspens i prou” va dir un Ortiz contundent. Barberà va fer un regat a la pregunta que ni el Ronaldinho en els seus bon temps. “No em facin posar notes que no tinc cap experiència en aquest sentit”. Gibert, en canvi, ja havia fet punxa al llapis i venia amb ganes. “Un suspens contundent, un dos!” va deixar anar l’irreductible.

I feta la puntuació, calia passar a la sessió d’avaluació. I Ortiz va seguir amb la tònica habitual. “Estem com ara fa un any, no s’han bellugat les coses. Ningú ens pot dir que s’hagi fet alguna cosa. No hi ha cap millora.” Barberà intentava mitigar tanta crítica. “Els dos advocats que tinc al costat saben que es difícil gestionar una herència. I més quan l’herència és la que és. A l’Ajuntament tenim les persones suficients per fer una bona gestió. Però el balanç s’ha de fer a l’acabar els 4 anys de legislatura i no només en els 365 primers dies.” Però Gibert no es va deixar estovar, exhibint la seva contundència habitual. “No només no estem millor, sinó que estem pitjor. Potser no tot es culpa seva, però em grinyola quan els que hi ha ara fa anys que hi són i sabien en quin merder es posaven.” Barberà continuava, com si fos “el llanero solitario”, lluitant contra aquells dos cowboys que disparaven a discreció.  “La situació amb la que es van trobar procedents de l’ oposició els va sorprendre i els va deixar glaçats. Cal temps per fer el diagnòstic i posar solucions.” I en aquest punt l’empresari juganer li va llençar un elogi a l’alcalde. “Per aguantar tot el que ha passat cal un caràcter especial. I l’alcalde ha estat la persona adequada.” Sobre la suposada absència del projecte de ciutat, que novament havia tret a escena Gibert, Barberà va ser taxatiu. “Reus no és una cosa nova. S’ha de reconèixer la feina feta durant els anys de govern socialista, amb un canvi de dalt baix. I la ciutat té un projecte. Després de l’estiu hi haurà una reacció de l’equip de govern, segur”.

Però Ortiz no semblava disposat a donar un vot de confiança als actuals governants. “Estem en un país que no està alineat a la zona de països desenvolupats. El nou president de França no ha sortit pas a criticar a l’anterior president dient que les coses van malament per culpa seva. En els països desenvolupats la culpa no es dels demès, sinó de la situació econòmica global en la que estem immersos. Aquí, en canvi, està de moda carregar totes les culpes als altres i no reconèixer la pròpia incapacitat.” L’ex-regidor socialista començava a prémer l’accelerador. “Ara mateix l’Ajuntament té dos problemes principals com són METROVACESA i la Generalitat. I només que exigissin a la Generalitat els diners que deuen, anirien sobrats. I aquest és el principal problema de la ciutat.” I per rematar-ho, Ortiz va posar el turbo. “Mirin, amb algunes excepcions, els regidors que governen estan únicament per asseure’s a la llotja del Fortuny o per Sant Pere a Completes. I poca cosa més”.

Davant de l’estocada del seu company de tertúlia, Barberà va introduir alguns elements de reflexió. “A mi m’agradaria que els ciutadans poguessin passar-se quatre anys a l’Ajuntament per entendre del què estem parlant. De fora es molt fàcil valorar. No hem de menysprear a les persones que hi ha ara, siguin del partit que siguin.” Però al bon jan del Tomàs allò d’ahir li devia semblar com predicar en el desert. Gibert es va alienar d’immediat amb la tesi d’Ortiz.  “En política no n’hi ha prou amb bones persones. Cal alguna cosa més. Se’ls hi pressuposa capacitat. I si no la tenen per tirar endavant, jo els hi demanaria que si algú no es veu amb cor, que plegui. Això s’ha de gestionar bé, buscant recursos contra grans empreses. Un dels greus problemes que tenim amb METROVACESA és qui va a negociar amb ells. Aquesta gent són “tiburons”. I necessitem gent amb capacitat per negociar en aquest àmbit.” Al sentir això dels negociadors, el Cartanyà va intervenir amb un apunt curiós. “Jo (als de Metrovacesa) els hi enviaria al Sr.Ortiz”. “Ni pensar-ho. Ja tinc prou feina jo!” va replicar amb prestesa l’ex-regidor socialista. Potser no calia. N’estic segur que a la casa gran ningú havia pensat en ell per fer aquest paper.

Cap al final de la tertúlia, vam viure un moment dolç. Ortiz es va entendrir regalant una sèrie d’elogis a Barberà per la seva trajectòria com a regidor. “Li agraeixo que estant al mes de maig m’hagi tirat floretes. Jo li tornaré un ramell de roses vermelles, d’aquestes que tan li agraden”. “Però me les tornaràs amb punxes?” va contestar un ocurrent Ortiz.  “Ves amb compte a l’agafar-les” va apuntar Barberà amb enginy. Però aquest parèntesi va ser un miratge. L’ex-regidor socialista s’ho va fer venir bé per parlar dels sous dels polítics. Es veia que en tenia ganes. “Un regidor a l’Ajuntament ha de cobrar el mateix que cobra en la seva vida professional.” “I vostè Sr. Ortiz, quan cobrava? va deixar anar el Cartanyà. “Jo sempre vaig cobrar menys del que guanyo amb la meva feina. Igual que el senyor Barberà”.

I en aquest punt el regidor socialista, que havia reclamat una política de gestos atenent la situació econòmica, sobre aquesta qüestió va rematar dient que “el que no s’entén es que devent tants diners a proveïdors, els regidors continuïn cobrant com si res. Si és veritat això que diu la CUP, que l’alcalde i la senyora Alegret cobren més de 120.000 euros, el que haurien de fer és quedar-se únicament amb el sou de diputat (uns 70.000 euros) i la resta destinar-ho a pagar factures pendents, com les dels músics de la festa major que encara han de cobrar pels serveis prestats a Sant Pere i Misericòrdia”. Al sentir-ho em vaig quedar garratibat. Pobres músics, sempre els hi toca el rebre. Deu ser que a l’Ajuntament deuen pensar que “Músic pagat fa mal so” i que, per tant, quan més triguin a desemborsar l’import de la factura, més afinen. Ves a saber.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s