Sang institucional

Ja he manifestat en d’altres ocasions que sento autèntica debilitat per les postals municipals amb les que de manera periòdica ens obsequia l’Ajuntament. Imatges fotogràfiques –senzilles i tendres com diria el gran Serrat- que ens ensenyen el dia a dia dels nostres regidors, autèntics herois de carn i ossos que laboren en defensa dels interessos de la ciutadania. Precisament per avui tenia guardada una d’aquestes instantànies per fer-ne una glosa sincera. Fa referència a l’imminent inici de les obres de remodelació de la plaça de la Patacada. I a la imatge s’hi poden veure –entre d’altres i en primer terme- al regidor de somriure agraït, el Miquel Domingo, i l’omnipresent Hipòlit Monseny. Tots miren amb atenció un plànol on cal suposar es descriu tècnicament l’actuació a realitzar. La plaça de la Patacada –aquella que el Google Maps va batejar com la del “batacazo–  patirà el canvi més substancial just al mig, amb la construcció d’una zona central pavimentada amb sauló, envoltada de diferents parterres en forma de dunes, on hi haurà plantades flors i arbustos de floració i fulla decorativa, com ara betules alba «fastigiata». El nom, la veritat, no promet. Això d’un planta “fastigiata” no és gaire seductor. Però de la foto em quedo amb el posat del Miquel Domingo. Mans a la cintura, pit alçat, sembla un torero a punt de fer una trincherilla, com diríem en l’argot genuïnament taurí.


Però quan estava fent punxa al llapis per resseguir la foto, em va arribar una altra postal certament impagable. Ahir l’Ajuntament de Reus es va adherir al Dia Mundial del Donant de Sang obrint les portes del Saló de Plens per fer una donació de sang “institucional”. Em va sobtar l’ús de l’adjectiu. Vaig creure que això d’institucional feia referència a un tipus determinat de sang. “Si els reis tenen sang blava, potser la dels regidors és institucional” vaig pensar de manera absolutament irracional i gratuïta. Però al veure la foto ho vaig entendre tot. La donant ajaguda sobre la llitera té una infermera amb pedigrí, la tinent d’alcalde i presidenta del grup salut, Teresa Gomis. He de reconèixer que la foto és magnífica, amb tantes lectures que en podria fer un llibre. Però el millor de tot és el que no es veu. Saben a qui m’hauria agradat veure immortalitzat estirat a la llitera? Al David Vidal! La foto amb el cupaire ajagut i la Gomis punxant-li la vena hagués donat la volta al món. Al Món de Reus, naturalment.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s