Un debat de color groc

Superada la ressaca -professional i prou, que quedi clar- de la REUS VIU EL VI, ahir vaig decidir recuperar el pols habitual del Món de Reus. Tenia un bon estímul per reiniciar-me en la sempre agraïda faceta de cronista ciutadà. Havia tingut notícia de l’emissió del debat de portaveus programat per Canal Reus TV en motiu del primer aniversari del #reus22m. Una oportunitat que no podia deixar escapar. Per això, havent dinat, vaig sacrificar els deu minuts d’obligada migdiada per poder vibrar amb les emocions dels herois de la meva selecció. Em refereixo, naturalment, a la municipal. L’altra –la futbolística- no m’ha fet perdre mai el son.

S’ha de dir que en iniciar-se el debat el primer impacte ja va ser consideració. I no ho dic pas per l’actitud de cap polític, sinó per la imatge de la presentadora, la Cori Sebastià. Vestida amb una casaca de color caqui, arrapada fins al coll i plena de cremalleres, l’encantadora presentadora del Tribuna tenia un aire castrense. I en alguna ocasió em va semblar una autèntica “Sargent de Ferro”. D’entrada amb una velocitat lingüística realment sorprenent. Era impressionant la quantitat de paraules que deixava anar per minut. I no estava per punyetes. Va marcar a tots els tertulians sense miraments, disparant a cop de cronòmetre de manera marcial. Els seus “té vint segons de rèplica” passaran a la història de la comunicació local. I la cara de la portaveu convergent, la Teresa Gomis, al sentir que només disposava d’aquesta misèria de temps per replicar els atacs de l’oposició, també.

Ara, més enllà d’una Sebastià tan sorprenent com contundent, aquest debat passarà a la història pels colors. I especialment per un, el color groc. Devia ser casualitat, però el portaveu de la CUP, David Vidal, i la seva homònima de CiU, la Teresa Gomis, es van presentar amb un suèter de color groc. I fins i tot diria que de la mateixa tonalitat, un groc canari llampant. Si Molière aixequés el cap, li hagués agafat un cobriment de cor, segur. Això sí, Vidal –que com si fos un futbolista aprofita cada racó de la samarreta per fer publicitat- duia a la part central una inscripció referida a les retallades en l’ensenyament públic. Tornant a la qüestió cromàtica, el groc de Vidal i Gomis va ser tota una revelació ja que van capitalitzar el debat. De fet ells dos van debatre de veritat perquè es tenen ganes. Se’ls hi nota. Ja es va visualitzar en l’anterior debat de portaveus. Però en aquesta ocasió a la Teresa Gomis no se li va escapar el to paternalista d’aquell dia quan va tractar de “tu” en diverses ocasions al cupaire més eixerit. La portaveu va mantenir les formes, tractant-lo de vostè i –això sí- renyant-lo sense misericòrdia com a un d’aquells nens indisciplinats que tenia a classe quan era mestra a l’Institut.

I amb tot això l’ase dels cops en aquesta ocasió va ser l’Andreu Martín. El regidor socialista va rebre per tots costats. Va equivocar el vestuari. D’un blanc immaculat, el color de la camisa es confonia amb la blancor de les cèlebres butaques del Tribuna. Tant blanc d’aquella manera semblava que enarborés la bandera de la rendició. Hauria d’haver apostat per un color més cridaner, un rogenc com la rosa del seu partit. A més la ubicació al plató –seguint escrupolosament l’ordre derivat del número de regidors a l’Ajuntament, assegut entre la Teresa Gomis i l’Alícia Alegret- no l’ajudava. Semblava un entrepà de l’equip de govern.

Al Jordi Cervera el vaig veure millor que l’anterior debat. En la forma i en el fons. Va agafant taules en això de ser cap de grup. Impecable en el vestuari, net i planxat com en ell és habitual, pentinadet que donava gust, semblava sortit de la piscina –cosa que tractant-se d’ell tampoc és gens estranya. Ara bé, el que em va sobtar del líder d’ARA REUS és que semblava que fos un representant del govern. El seu discurs en positiu, de construir, de sumar, va alleugerir la pressió a les representants de CiU i PP. Si un marcià hagués aterrat a Reus a l’hora del debat, sense saber res del nostre Món, de ben segur s’hauria cregut que el Cervera formava part de l’equip de govern. No ho critico, només ho constato. Cadascú és molt lliure d’adoptar l’estratègia que cregui més convenient.

I al mig, al centre, a l’eix del debat l’Alícia Alegret. Una posició que reforçava amb el color del seu vestuari. Com ja he dit als extrems dominava el groc. A continuació –a banda i banda- Martín amb la seva camisa blanca i el Cervera, amb una camisa de “ralladillu” –com deia un històric dependent de cal Navàs- de colors molt suaus, passaven més desapercebuts.  I al mig l’Alícia captava tota l’atenció amb un vestit jaqueta de color blau marí, intens, contundent. I com sempre en els debats de Canal Reus TV, en aquesta posició central, va dominar a la perfecció l’escena i el debat. També s’ha de dir que no la van obligar a gaire més. Els dards enverinats de la CUP i dels socialistes van tenir gairebé sempre com a destinatària a la Teresa Gomis. I això va permetre a la portaveu popular sortir-se’n dels atacs escadussers gairebé sense suar la samarreta.

De les frases –moltes i variades- que es van poder sentir, em quedo amb la intervenció inicial de cadascun dels portaveus-. L’increïble home normal de la CUP, parafrasejant un eslògan molt de moda darrerament, va dir que “en aquest any la ciutat ha estat rescatada per l’Estat”. Cervera va repetir en diverses ocasions que volia ser “positiu”. Alegret va resumir aquests dotze mesos afirmant que el govern, davant de la situació actual, s’havia dedicat a “tapar forats i construir futur”. Martín va afirmar que “no només ha estat un any perdut, sinó que fins i tot hem anat un any enrere. Estem pitjor que ara fa 12 mesos”. I finalment la Teresa Gomis va utilitzar una metàfora mèdica molt escaient. “Mirin, el que hem fet en aquests dotze mesos és portar la ciutat al metge. I el diagnòstic va ser el d’un deute enorme. Per tant calia receptar una medicina a base d’ordre i austeritat. I això és el que hem fet”. Veient-la al debat, i atenent la seva condició de presidenta del grup salut, qui sap si a partir d’ara els facultatius al Món de Reus vestiran de color groc. O potser no. Que li preguntin al David Vidal, el submarí groc de l’Ajuntament que dispara més torpedes.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s