La roba bruta i la totxana

Després d’uns dies d’absència física i mental del Món de Reus a conseqüència d’uns ineludibles compromisos familiars -sempre agraïts i reconfortants- ahir vaig fer un intens exercici d’introspecció en l’actualitat local. De fet pretenia fer-ho de manera relaxada atenent la proximitat de la festa major que sempre afavoreix una visió més plaent del batec informatiu amb polèmiques delicioses, d’aquelles tan pròpies i genuïnes del nostre ADN ciutadà. Em refereixo a l’impacte del cartell del Pere Prats o a l’assortiment de combinats amb DO Reus que es serveixen aquests dies a Barraques i que –diuen- ha generat una certa confrontació entre alguns dels seus promotors. Un d’aquests combinats –el GinPrim– honora la memòria del nostre general més il·lustre, la mòmia del qual sembla que està en més bon estat del què ens pensàvem. La notícia la recollien ahir amb tota mena de detall els diaris digitals de la ciutat. “La mòmia del general Prim de Reus està “millor” del que es preveia inicialment” titulava el delcamp.cat. “Els científics certifiquen que les restes del general Prim ‘estan millor’ del previst” rematava el reusdigital.cat.

Però aquests titulars van quedar en no res davant de la Notícia –així, en majúscula- d’aquests últims dies. Em refereixo a l’enèsim escàndol de les factures d’Innova destapat dimarts pel diari El País. Novament el senyor Prat a primera línia de foc amb Carles Manté -un antic alt càrrec de la sanitat catalana- compartint protagonisme, amb un arquitecte en el paper de secundari de luxe. Això de luxe ho dic pels honoraris que –presumptament- hauria cobrat per fer ben poca cosa.

Dels detalls del cas se n’ha parlat de manera profusa. I la dimensió de les xifres són de les que et maregen i t’indignen alhora. Especialment als ulls de qualsevol ciutadà que paga religiosament els seus impostos. Sense anar més lluny un servidor escriu aquestes ratlles després de pagar via telemàtica un impost de circulació amb l’objectiu d’evitar el recàrrec de “constrenyiment reduït” segons costa a la notificació. Això del “constrenyiment” fa mal només de pensar-hi. Però tornant al que ens ocupa ahir a la tarda l’alcalde feia una compareixença multitudinària davant dels mitjans de comunicació on donava detalls del desmanec en qüestió. I demanava disculpes als ciutadans per aquesta nova notícia negativa que en res ajuda a la imatge de Reus. L’Enrique Canovaca, a la seva crònica al Resudigital.cat, apuntava que Pellicer “s’ha mostrat fart per continuar traient episodis d’aquest tipus. “No ens deixen ni ens deixaran posar cap totxana”, ha indicat de forma metafòrica.”. Això de la totxana va ser realment sensacional. Com també formidable va ser la tertúlia que el locutor-cuiner va programar al DeBonMatí de Punt 6 Ràdio. El mateix Jordi Escoda va fer un símil entre la tronada i els trons informatius realment encertada. Per la seva banda el president d’ARA REUS, Jordi Pouget, va arribar a l’èxtasi parlant del seu estimadíssim JPD (acrònim de Josep Prat) i donant a entendre que ell “ja ho sabia tot això”. El líder veïnal Bartolomé Pluma es preguntava per la “garganta profunda” que ha filtrat aquesta informació. I el republicà David Llambrich també va estar sembrat, especialment a l’utilitzar una metàfora futbolística per descriure la manera de fer dels regidors de l’equip de govern. “L’únic que fan és escalfar a la banda, depilant-se les cames per ensenyar-les quan surtin al camp i marquin un gol”. La veritat, al sentir-ho em vaig imaginar a l’Hipòlit Monseny fent de Cristiano Ronaldo i la imatge era colpidora. Però no m’hi vaig poder recrear ja que el Poguet –que anava al cent- va tornar a prendre tot el protagonisme jugant amb els cèlebres “calçotets bruts” de l’equip de govern i la necessitat de fer bugada. “Perquè la roba bruta s’ha de rentar a casa. I així evitaríem aquests espectacles”. I la frase la vaig trobar terriblement il·lustrativa atenent una de les últimes postals municipals, la de la visita de l’alcalde i del regidor Arza a una bugaderia industrial i que il·lustra aquest article. Una imatge que adquireix una altra dimensió després d’aquest últim mullader en el que estem immersos. Com l’alcalde visiti un d’aquests dies un magatzem de material de construcció tancarem el cercle. Ja tindrem la totxana que tan anhela col·locar la primera autoritat municipal. Temps al temps.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s