El carrer O’Donnell

Imatge del minut de silenci a l'Ajuntament (E.Canovaca, reusdigital.cat)

Imatge del minut de silenci a l’Ajuntament (E.Canovaca, reusdigital.cat)

He de reconèixer que m’ha colpit de manera especial el cas de l’última víctima de violència de gènere a la nostra ciutat. M’ha colpit per les peculiars circumstàncies del cas, certament terribles i d’una crueltat esgarrifosa. Però en el meu cas particular m’ha afectat encara més per l’entorn on s’ha produït la mort. El carrer O’Donnell forma part dels meus records més íntims d’infantesa. En aquest carrer hi havia el cèlebre Estudi Baiges, un niu de creació artística constant a recer de l’esperit emprenedor del meu pare. Jo vaig ser molt feliç al carrer O’Donnell. M’hi vaig fer gran. Era un espai d’una familiaritat i d’una calidesa extrema. Abans ens coneixíem tots. I ara ja no coneixes a gairebé ningú. És la vida, no cal donar-hi més tombs. Per això ahir en saber la notícia, en veure les imatges de l’impacte ciutadà de la tragèdia, em vaig quedar fotut. Especialment pel fet que el carrer O’Donnell, el meu carrer, s’hagi vinculat a un episodi tan trist pel nostre Món de Reus. Però molt especialment pel drama que viu una família que va fer d’aquest carrer, del meu carrer, casa seva. En dies així te n’adones dels terribles contrastos que et pot oferir la nostra existència. I penses que no hi ha dret que passin aquestes coses. No hi ha dret.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s