“Yes, we can” fer de pagès

Ahir vaig treure el cap de manera fugissera a la botiga de la Festa Major. Que ningú es pensi que em refereixo al Corte Inglés, omnipresent patrocinador de la celebració. Parlo de la botiga autèntica, la de tota la vida, on pots trobar el marxandatge més nostrat. Instal·lada als romàntics jardins de l’IMAC, el millor de tot –amb diferència- és el somriure fresc i encisador que et regala l’encarregada i que et captiva al comprar de manera compulsiva algunes de les samarretes d’ahir, d’avui i de sempre vinculades a la celebració amb majúscules de la ciutat. Malgrat el somriure seductor de la dependenta, vaig decidir girar cua. Hi havia tanta gent comprant i tafanejant que vaig deixar la compra per una altra ocasió. Va ser al sortir, quan ja trepitjava el carrer de Sant Joan, quan se’m va atansar una senyora d’una certa edat. No em va dir bo i res. Senzillament va estirar el braç per donar-me un pamflet en forma de quadríptic. La portada em va sorprendre.  La il·lustració era críptica. Però més astorat em vaig quedar al llegir el text situat a la part inferior. “¿Podrà sobrevivir este mundo?” s’hi llegia en unes remarcades lletres de color blanc. D’infart. Per un moment, i tenint en compte la meva obsessió malaltissa per la ciutat, creia que es referia al “Mundo de Reus”. “Habrá grandes terremotos, habrá escaseces de alimento, en un lugar tras otro pestes, aumento del desafuero” eren algunes de les afirmacions apocalíptiques que predeia el pamflet per aquest “Mundo” en qüestió. Per sort una lectura més reposada del document em va servir per entendre el perquè de tot plegat. El fulletó era d’una organització religiosa i la finalitat del contingut era captar l’atenció de nous possibles fidels. Per tant, res a veure amb la meva doctrina de capçalera, la del Món de Reus, que em fa viure en una penitència constant.

Però no em negaran que la coincidència és sensacional. En aquest món convuls en el que ens ha tocat viure darrerament, més d’un podria creure que el nostre món s’acabarà enfonsant. Després de l’impacte, del sotrac, del desassossec, necessitava una imatge més relaxant per tornar-me a reconciliar amb el Món de Reus. I la vaig trobar en l’últim lliurament de les postals municipals. En aquest cas la instantània feia referència a la decisió de l’Ajuntament de crear un hort municipal a Sol i Vista. Un d’aquests horts de lliure disposició on pots fer recapte per autoconsum. Per donar més llustre a la notícia, una delegació municipal es va desplaçar a l’hort en qüestió. Una delegació encapçalada per la regidora democratacristiana Àngela Tello i el seu company convergent Marc Arza, responsable d’Innovació, empresa i ocupació. L’Arza a la foto està incommensurable. Encorbatat i amb mànigues de camisa, sembla un senador americà fent campanya en una plantació de cotó de Mississipi. I observat detingudament al senyor que té al seus peus, acotxat, qui sap si plantant patates, només falta que li digui “Yes, we can”. We can fer de pagès, és clar. No em negaran que com el món de Reus no hi ha res. Un Món que –tant de bo- no s’acabi mai.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s