“No hay dos sin tres” a Innova

Jofré, Pont i Barberà als estudis de Ràdio Reus

Jofré, Pont i Barberà als estudis de Ràdio Reus

M’havia fet el ferm propòsit durant aquests dies de Festa Major de no parlar de tota l’escudella de les factures d’Innova. No volia que res ni ningú esgarrés aquestes jornades de goig i alegria que ens serveixen a la majoria de mortals reusencs per oblidar aquest batibull informatiu en el que estem immersos de manera cíclica. Però el meu noble propòsit ahir finalment va quedar en no res. Ho he de reconèixer, vaig caure de quatre grapes en la temptació. Però la fruita pecadora era molt, massa saborosa. El Jordi Cartanyà, el locutor-artista de Ràdio Reus, va programar al migdia una tertúlia monogràfica sobre Innova amb tres exregidors de perfil ben definit: l’empresari juganer Tomàs Barberà, l’ex “rexidora” republicana Empar Pont i el regidor incompatible Pepe Jofré a qui, per cert, ahir a la xarxa algú batejava com el “Briatore” reusenc per la seva semblança física, especialment capil·lar, amb el singular patró de l’equip Renault de Fórmula 1.

I amb aquest trident remant el micròfon la tertúlia va respondre a les expectatives creades. O, millor dit, les va superar. L’efervescència dialèctica dels tres convidats em va recordar aquelles cèlebres jornades radiofòniques viscudes a l’emissora degana de la ciutat durant la campanya del #reus22m . Cartanyà anava fort. Sabia el que tenia entre mans. I va presentar als convidats –atenció!- amb la musicota aquesta que ha fet el Bisbal per l’Eurocopa, això del “No hay dos sin tres”. Potser el locutor-artista volia donar a entendre que en el tema d’Innova, de polèmiques, “no hay dos sin tres”. Devia ser això.

“Poso la directa: amb tot el que s’està sabent d’Innova, no han pensat “menys mal que ja no hi sóc?” va deixar anar només començar el radiofonista montblanquí. I els tres convidats no van saber què dir. Al final Barberà –gat vell- va agafar el repte amb estil. “Quan tenim voluntat d’ajudar a la ciutat, com és el nostre cas, si convé ajudar-la, ho farem”. Però Jofré –que ahir va estar sembrat- va respondre d’una altra manera ben diferent. “A mi si em truquen per demanar-me ajuda diré allò de “No està ni se le espera”. Sensacional. Superat l’ensurt inicial, l’Empar Pont tampoc es va mossegar la llengua. “La veritat, jo no voldria ser a la pell dels regidors de l’Ajuntament de Reus”. Cartanyà havia aconseguit el seu propòsit. Ja els tenia en situació. I va veure clar que era el moment d’entrar a matar. “Sabíem que Innova era opaca. Però ara, a poc a poc, estirant el fil i amb tot el que anem sabent… per cert, vostès ho saben qui estira el fil?”. “Mirin –va respondre Jofré- el que hem de saber és diferenciar una societat anònima d’una societat anònima política. Aquesta (la política) no té res a veure amb una de normal perquè les decisions fugen de qualsevol sentit comú. Estem remenant la merda antiga i això no ens aporta res, i la societat anònima política està perdent oportunitats de mercat”. Més clar l’aigua, per no dir una altra cosa més evident.

La Pont, sense la contundència verbal de l’exregidor incompatible, va parlar també de manera diàfana. “Innova es va pensar perquè funcionés com una societat de veritat. Passa, però, que amb el temps el model es va fer massa gran i es va degradar. I això és una evidència. I ara no sé quin sentit té continuar amb aquest model.”. Però l’exregidora del ventall més acolorit –amb permís de l’Àngela Tello- va revolucionar el seu discurs afirmant que “estic molt indignada pel que està sortint i no n’era coneixedora de tot això (…) Tinc la sensació de tonta. I ara, el que demano és que s’acabin aquest episodis per fascicles i que ens presentin el culebrot sencer d’una vegada. Perquè mentrestant la ciutat està perdent pistonada i no s’està fent absolutament res. (…) I que me’n diuen de les floretes que han posat al refugi de la patacada? Quina cotrungada! Això no depèn de pressupostos, sinó de ganes de fer les coses”. La Pont havia sentenciat. Especialment amb aquest adjectiu antològic –Cotrungada– que amb diligència incorporo a “lu parlar del Món de Reus”.

Cartanyà va voler conèixer l’opinió de Barberà, presentant-lo com un dels fundadors d’Innova que –salvant les distàncies- veient com ha acabat tot equival a que et presentin com el pare del monstre de Frankenstein. “Innova va ser una bona idea pel fet d’ajuntar les SAMS -va apuntar Barberà-. Això, però, es va desmarxar quan un 70-75% del pressupost municipal va caure en mans de dits professionals que gestionaven aquest percentatge, allunyats de les decisions polítiques. Feien espiral econòmica, una cosa cap a l’altra.” Això de l’espiral només de pensar-hi ja mareja. I en aquest punt Jofré, que havia escoltat atentament les reflexions dels seus companys de tertúlia, va tornar a posar la directa. “Aquí haurien de donar la cara TOTS els membres dels Consells d’Administracions que van validar aquestes operacions.” Barberà va voler relativitzar la demanda. “Hi havia pocs polítics que sabessin realment que hi passava a Innova”. I la Pont va rematar la centrada de l’empresari juganer. “Mire, Pepe, els polítics no podíem arribar a tot arreu, i per això vam confiar en uns tècnics que finalment hem comprovat que de manera paral·lela feien altres coses diferents a les que ens deien”. “Les persones s’han de vigilar ara i sempre. Perquè abans de l’entrada en funcionament d’Innova hi va haver un gerent que es va endur 60 milions de pessetes de la funerària.” va apuntar Barberà tirant de pàgines viscudes d’infaust record al tanatori.

Però ahir qui no estava per gaires romanços era el Pepe Jofré. “El que és intolerable és la “Pena del paseíllo”. Això és fatigós. Gent que està sortint als mitjans, acusats amb noms i cognoms sense que s’hagi provat res. Això és una vergonya per la ciutat, això és intolerable!”. I aleshores l’exregidor incompatible va començar a repartir medalles. Com si fos el Màgic Andreu. La primera pel regidor de cultura, senyor Sorio, que “està fent una feina magnífica a la seva regidoria aconseguint nombrosos patrocinadors per la festa major.” I una altra condecoració pel regidor d’hisenda “el senyor Enrech es mereix una altra medalla perquè l’Ajuntament de Reus és el primer de tota Espanya que ha pagat els proveïdors de forma professional”. Enmig de tantes medalles, i al comprovar que a ell no li en tocava cap, el Cartanyà va aprofitar per donar un titular d’última hora que no tenia res a veure amb el tema de conversa. “S’ha localitzat una taca de fuel al Port de Tarragona d’origen desconegut” va apuntar l‘àvid radiofonista. I la notícia va ser aprofitada pel Tomàs Barberà per fer-ne una lectura positiva en clau local. “Ens podem consolar pensant que a Reus per malament que vagin les coses de taques d’aquestes no en tindrem mai”. “Com?!?! –va interrompre el Pepe Jofré-. Per mi és una notícia molt preocupant perquè no hem d’oblidar que l’àrea metropolitana de Reus va de l’Arc de Berà al Delta de l’Ebre. I per tant la taca en qüestió també ens afecta”. El que deia, ahir Jofré va estar incommensurable.

Al final, però, tan amics. Fins i tot l’exregidor incompatible –en l’única crítica a l’actual equip de govern- va qüestionar el dispendi de recursos públics que va comportar la cessió de la instal·lació esportiva més convergent de la ciutat –MAS PELLICER- per retransmetre  el partit de la Roja. “Això és donar opi al poble” va dir Jofré que d’immediat va ser corregit per Barberà puntualitzat que en aquest cas “l’únic que ha fet l’Ajuntament es cedir l’espai, no pas finançar la instal·lació de la pantalla”. Però l’apunt el vaig trobar molt il·lustratiu de l’època que ens ha tocat viure. Perquè en aquest Món –en el de Reus i en qualsevol altre- al final el més important acaba sent això de la piloteta. I com ahir la Roja va aconseguir la classificació per la final, temes tan transcendents com els abordats a la tertúlia quedaran en un discretíssim segon pla en el rànquing de preocupacions de la immensa majoria de mortals del Món de Reus. És el que tenim. O potser el que ens mereixem.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s