El mite del chipirón

Pouget en una forto d'arxiu menjant coca amb el locutor-cuiner i el David Llambrich

Pouget en una forto d’arxiu menjant coca amb el locutor-cuiner i el David Llambrich (Foto: Bartolomé Pluma)

No m’havia passat mai. I això que ja porto 350 articles del Món de Reus. He necessitat gairebé 48 hores per interpretar, analitzar i desgranar la hilarant tertúlia de dimecres passat al De Bon Matí de Punt 6 Ràdio. Al locutor-cuiner se li va rescalfar el rostit amb uns ingredients que -s’ha de dir- ja es veia venir que podien generar una emulsió descomunal. La barreja de dos dels incondicionals dels dimecres com són el president d’ARA REUS, Jordi Pouget, i el líder veïnal Bartolomé Pluma, la va condimentar amb un reactiu potent, el consultor Xavier Menduiña al qui caldria presentar com “The Jocker” ja que s’ha convertit en el comodí que el Jordi Escoda utilitza per reomplir les tertúlies quan falla un dels habituals. I la barreja d’ingredients va produir una reacció ingovernable. Especialment en l’enfrontament entre Pouget i Menduiña que va deixar en un discretíssim segon pla al senyor Pluma i que va fer del locutor-cuiner un metròman atropellat, sense capacitat de marcar el ritme.

Anem a pams. La tertúlia es va iniciar –com no podia ser d’altra manera- parlant dels cèlebres fets del Mercadal. I una vegada més vam comprovar la urticària que genera el David Vidal, ja sigui en alguns elements del govern o bé de l’oposició. Pouget va carregar durament contra la manera de fer dels cupaires “que es van dedicar a repartir una revista abans de Completes. I el Mercadal, en un dia així, no es pot omplir de quioscos ambulants”. Pouget s’alineava clarament amb la tesi de l’alcalde Pellicer quan reclamava que les xiulades s’havien de fer “a les seus dels que van formar el tripartit com ara Esquerra Republicana, el PSC o Iniciativa. Que, per cert, molts d’ells ara són a la CUP. Són aquests els que han arruïnat Reus”. Pouget s’encenia a una velocitat de vertigen. “Destruir la millor festa major del món, que és la de Reus, no té nom, no té nom!”. Davant d’aquella bel·ligerància, Menduiña la va clavar a l’afirmar que “és curiós el que està passat amb la CUP. Amb un únic regidor, entre tots vostès –fins i tot entre els més crítics- l’estan posicionant com a l’única oposició visible.”. I aquí el Pouget es va indignar, fent una relació de querelles i mocions presentades pel seu partit durant els últims mesos que demostrarien –al seu parer- que ARA REUS és l’oposició real a l’Ajuntament. Amb això el Bartolomé Pluma deia ben poca cosa. Per no dir res. I va reclamar el seu dret a rèplica “perquè això sembla la tertúlia del Jordi Pouget!” va deixar anar amb vehemència. Recordant els fets del Mercadal, Pluma va denunciar el que va definir com “la xuleria dels policies de paisà” . Una actitud que –segons ell- va constituir l’autèntic detonant dels incidents. Però segons sembla no només a la plaça es van viure moments de tensió. Pluma va demanar a Pouget que expliqués un suposat incident que es va viure ja dins de l’Ajuntament al tornar de Completes “entre la regidora d’ARA REUS (Cori Fargas) i l’alcalde” segons va revelar el líder veïnal. Pouget, tot i donar entendre que alguna cosa havia passat, no va entra en detall. “Ara, l’incident m’ha servit per comprovar com alguns membres del govern –de qui pressuposava un cert savoire-faire- m’han caigut de la gràcia.” va sentenciar el president d’ARA REUS. I Pluma, amb un punt d’ironia innegable veient l’obsessió de Pouget amb el tripartit, va disparar amb bala. “Potser l’incident va ser culpa de l’exalcalde Pérez?”. ”Al Pérez deixa’l anar. I no em faci parlar” va rematar el Pouget que devia tenir els ulls injectats de sang de tanta ràbia acumulada.

Paradoxalment, malgrat el fragor de la discussió que estava en un punt àlgid, el locutor-cuiner va decidir canviar de tema. Tenia ganes de parlar d’aquest equip científic de la Universitat Camilo José Cela que ha de remenar la mòmia del Prim. “Ara destaparé la caixa dels trons” va dir l’Escoda al revelar que el cap d’aquest equip científic –Francisco Pérez Abellán- és un personatge peculiar, tertulià en programes de referència com “Esta noche cruzamos el Mississipi”, “Crónicas Marcianas” o les inclassificables tertúlies de la Maria Teresa Campos . “I del seu currículum destaca l’obra “Diccionario de Asesinos” editat per Espasa” va rematar l’Escoda en un apunt que vaig trobar extraordinari. Però la caixa del trons que volia destapar el locutor-cuiner es va quedar en no res, en una capseta de pets de monja, d’aquelles tan innocents que tiren per festa major la canalleta. Perquè ningú li va comprar el tema. Fins i tot el Menduiña, en un intervenció que fregaria la blasfèmia al Món de Reus, va dir que tot això de la mòmia Prim “quin sentit té? A mi no m’aporta res. Ho visc a quilòmetres de distància.”.

Però el moment culminant de la tertúlia, que passarà als annals de la radiodifusió local, es va produir quan la conversa –de manera incomprensible- va derivar cap a qüestions ideològiques de país que queden lluny de la realitat del Món de Reus. I el Pouget, en plena efervescència mental i dialèctica, va deixar anar una frase antològica de les que fan època. “En aquest país, entre capullos i gavines, ens han arruïnat. I als catalans ens han tractat de  gilipolles!”. Davant de tanta contundència desfermada, el locutor-cuiner va decidir intervenir de manera dràstica, tancant els micròfons i advertint que el tema no tocava. Però de fons es continuava sentit al Pouget cridant o bramant. Se li va entendre tot quan va dir “Ens han donat pel sac!”. I l’Escoda va veure clar que havia de fer una pausa anant a publicitat per intentar reconduir la tertúlia. I aleshores es va produir un fenomen excepcional. Amb aquesta mania que hi ha avui dia de donar pas a la publicitat sense un separador amb l’indicador del programa i/o emissora, l’Escoda va tirar just després una falca publicitària d’una coneguda marisqueria de les Peixateries Velles. Una falca que comença amb la tornada popularíssima de la cèlebre cançó dels Bongo Botrako “Todos los días sale el sol, Chipirón”. I va ser aleshores, com si es tractés d’una autèntica revelació, que ho vaig entendre tot. El Pouget és el chipirón del Món de Reus per qui cada dia surt el sol. “Mirin, la veritat és que la política municipal que tan ens preocupa als que participem d’aquestes tertúlies només interessa a quatre friquis” va apuntar oportunament el Menduiña. “I el 80% d’aquests friquis són contertulis d’aquest programa” va rematar amb encert el Bartolomé Pluma. I cal dir que hi estic d’acord. Especialment després d’escoltar aquella tertúlia on em va quedar un dubte, saber si friquis i chipirons són el mateix. Li preguntaré al Pouget. Ell té respostes per tot.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s