Estar en el formatge del Món de Reus

Imatge de la inauguració de la fira de Sant Jaume

Imatge de la inauguració de la fira de Sant Jaume

Ahir a la tarda, ordenant paperassa acumulada a l’escriptori de casa, vaig ensopegar amb una d’aquestes postals municipals que tant m’inspiren. Una imatge de la inauguració de la fira de Sant Jaume que es va realitzar divendres al parc de la Festa. Vaig tenir la sort de viure-la en directe. Ho vaig fer en qualitat de ciutadà i pare de família, acompanyant als Baiges petits que senten veritable passió per un certamen que els sedueix -a parts iguals- pels cavalls, les atraccions i el cotó de sucre. En canvi a la meva dona i a un servidor ens atrau més el sopar a la fresca amb degustacions gastronòmiques tan variades com saboroses. Va ser aquí on vaig veure a l’alcalde en plenitud de facultats. Va ser capaç de passar –una per una –per totes les taules saludant als assistents. Com s’hi fos un nuvi a l’àpat del seu casament. En aquests àmbits Pellicer es mou com peix a l’aigua.

La inauguració va incloure la tradicional visita protocol·lària a les diverses parades. Com descobreix la instantània l’acompanyava la regidora Alegret amb un elegantíssim vestit de color cru, escortada pel diligent gerent del Patronat de Turisme, el Josep Maria Cabré, i just al darrera es pot veure traient al cap al Carles Busquets “Niepce” captant amb la seva càmera el batec del Món de Reus. Però el que em va cridar més l’atenció de la foto –al marge de l’esquellot que penjava del sostre- va ser la tipologia del producte que es despatxava a la parada en qüestió, un assortit interesantíssim de formatges artesans.

I va ser en aquest punt on la meva imaginació va començar a fer “xup xup”. Perquè el producte en qüestió serveix per definir un pam bé alguns dels impactes d’actualitat a la nostra ciutat com ara el plenari de la funerària de divendres mateix on “vam tenir un bon formatge”. O també la reacció d’alguns militants socialistes valorant l’esbroncada que l’alcalde va dedicar al mateix ple al portaveu. “Pellicer hi ha posat més pa que formatge” devien dir per definir -al seu parer- una rèplica tan contundent com exagerada. A l’altre costat els convergents devien pensar de l’Andreu Martín que “el millor formatge té cucs”, és a dir, que els homes, per bons que siguin, sempre tenen algun defecte. Més coses. “A bon gat encomanen el formatge” comentaven d’altres al descobrir la manera de fer d’alguns dels executius de confiança de l’anterior equip de govern. “Molt de renou i poca llana, molta fatxada i poc trast, molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge” argumentaven els detractors del cupaire Vidal i del municipalista Cervera per criticar el seu paper a l’oposició. I així podríem anar fent, buscant analogies amb aquest producte lacti que tant s’escau a l’hora d’il·lustrar una actualitat que ens apassiona a tots aquelles que ens agrada “estar en el formatge”. Molt serà, però, que un dia d’aquests ens agafi una indigestió.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s