Necessitem un rescat anímic

Mercadal 360 (Jordi Peña Salvador)

El Jordi Peña Salvador, un dels fidels seguidors d’aquest bloc, m’enviava l’altre dia aquesta foto del Mercadal en 360. Realment és extraordinària. La plaça vista amb aquesta perspectiva sembla una mena d’olla on al seu interior s’hi pugui cuinar tot el que hi passa al Món de Reus. Una olla que –com ha quedat demostrat en nombroses ocasions- és a pressió. I on l’actualitat bull i de quina manera. Una actualitat que darrerament ofereix arguments no gaire agraïts. Ahir mateix al vespre la portada del reusdigital.cat era per ”apretar” a córrer. Tots els impactes eren negatius. Des de les xifres esgarrifoses de l’atur, passant per l’anunci que l’Ajuntament haurà de tornar un dineral a l’Estat per projectes mal executats o aturats i acabant amb la comissió de seguiment creada pel consistori i els treballadors de l’Hospital per comprovar que finalment es paguen les nòmines. També hi treia el cap el socialista Andreu Martín aixecant l’ànim del personal afirmant que “els reusencs patiran doblement els efectes de les retallades a la Llei de la Dependència”. I si algú pensava escampar la boira passejant pel Montsant i oblidar les penes, val més que busqui una alternativa ja que el diari digital apuntava també que s’ha restringit l’accés al parc natural per l’augment del risc d’incendi. L’única notícia mínimament confortable era el concert ROCK’N REUS que es farà al Parc de la Festa el 24 d’agost i que ahir es presentava a l’IMAC. Un concert amb la presència de grups històrics com per exemple Siniestro Total. Un nom que esperem no sigui premonitori del que ens espera en aquest últim trimestre de l’any.

En tot cas queda clar que això d’ahir no és res més que l’enèsima demostració d’aquest ambient en el que estem immersos de fa mesos, on ho veiem tot negre, amb l’ampolla sempre  mig buida i sense veure de cap manera la llum al final del túnel. Queda clar, per tant, que més que mai necessitem que algú ens rescati. Però no parlo pas del tan amanit rescat financer, sinó d’un rescat anímic que permeti llevar-nos amb un mínim d’optimisme, confiança i esperança. Altrament això no ho podrem aguantar gaire temps més.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Necessitem un rescat anímic

  1. Ramon Tàpias Cors ha dit:

    És evident que a hores d’ara, sota un sol de justícia, aixoplugats per una calor que ens asfixia tant com el bategar del “Món de Reus”, veritable “olla a pressió”, encertadament raonada, com sempre, en acurats escrits de Josep Baiges.

    Ni les vacances, qui en pugui fer, ni les perspectives més immediates no deixen preveure l’acabament de totes les nostres misèries. L’estat anímic, també indispensable per la salut mental de tots nosaltres i per fer més lleugera la càrrega dels dies, és un element més que necessari per esdevenir col.lectivament lluny d’una societat crispada – no pas ovelles sotmeses – però si per sortir amb una certa dosi d’il.lusió de l’atzucac en que mal vivim.

    Res pinta bé i el futur immediat sembla ben fosc però hem de ser capaços de mirar el “Món de Reus” amb ulls de nen espavilat; no hi ha més dimensió ni més futur que la mirada espurnejant d’una criatura per engolir la ciutat obviant la part més àcida per assaborir només les parts, que també hi són, més dolces dels nostres carrers i places, velles amigues de sempre. De fet, els pobles, de vegades han de renéixer de les seves pròpies cendres per donar sentit, novament, a la seva vida, endevinar el rumb i trobar la llum perduda, al final de la foscor. Malauradament molts ja no som tant joves com per fer miracles, però sentir-se derrotat és el pitjor que podem fer. Tots tenim l’obligació i el dret de viure, fins i tot a contracorrent del tuf que ens envaeix en una societat en crisi, especialment crisi de valors.

    Com dius – l’autor- necessitem del rescat, un rescat que ens aporti optimisme, una bona dosi – no sé si en venen a cal l’apotecari – per passar full a les notícies les quals, com una calamarsada d’estiu, fan estralls al nostre estat anímic i ens mantenen en una malaltissa alta pressió permanent. L’explosió, de no canviar, pot ser imminent. Vet aquí si no ens arriba abans un rescat , com comenta Baiges, per obrir l’aixeta, la vàlvula d’escapament que alliberi atmosferes. Mentre una pluja afable refresca l’ambient, la qual cosa agrairem nosaltres i, també, els boscos de l’entorn, propensos ambdós a incendis.

    Ramon Tàpias

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s