La volta ciclista al Fil Directe amb l’Alcalde

L'alcalde amb la Magrinyà i el Sarobé a la ràdio

L’alcalde amb la Magrinyà i el Sarobé a la ràdio

Queda clar que el Jordi Cartanyà ha començat pedalant amb força aquesta temporada. Després de la primera etapa de dilluns passat amb l’entrevista a la Rosa del PSC –la Garrido- que deix el grup municipal socialista a l’Ajuntament de Reus, el locutor-artista es va atrevir ahir amb una altra etapa potent, però aquesta d’alta muntanya. Va convidar a l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, per repassar els temes de passat, present i futur que marcaran el calendari polític dels propers mesos. Durant el programa Cartanyà va recórrer amb decisió els principals esculls de l’actualitat. I per fer-ho es va fer acompanyar de dos gregaris de luxe: l’empresari Robert Sarobé -home fort dels socialistes durant l’administració Abelló a l’Ajuntament- i l’escriptora Marta Magrinyà, especialista en novel·la romàntica però que ahir també va demostrar que quan convé domina a la perfecció el gènere de la tragicomèdia.

Com és habitual el radiofonista ens va obsequiar d’entrada amb una presentació del convidat marca de la casa, presentant a un alcalde que és “a la cresta de l’onada” després d’uns mesos on la ciutat s’ha vist marcada “per la crisi econòmica, el deute i els escàndols”. Això de l’onada li devia fer gràcia a l’alcalde que en la seva primera intervenció va reconèixer que aquest estiu “havia après a fer surf”. Una pràctica esportiva que Pellicer va poder exercitar després de prendre’s 15 dies de vacances que segons ell mateix “em convenien”.

Aquestes referències més bucòliques van ser les úniques concessions que l’alcalde va fer a la galeria. Durant tot el programa va mantenir un to seriós, atenent les circumstàncies en les que està immersa la ciutat i que van capitalitzar algunes de les preguntes dels convidats. Sarobé va anar per feina després de la primera intervenció. “Miri, a mi el canvi de model no em queda clar. Si ens venem el que és rendible (en referència a la privatització de la funerària) passarà la dita dels dos avis: quan no saps el que has de fer véns la casa i anem a lloguer, perquè finalment et quedes sense res.” Pellicer va replicar amb decisió, recordant una vegada més l’estratègia d’aprimament d’Innova per aconseguir “una estructura més assequible i menys enredada per garantir menys despesa”. Sarobé insistia en que l’aprimament d’Innova ja li sembla bé perquè de fet ell apostava “per la seva supressió, atenent el seu paper d’interposició en l’administració local”. Però el polític socialista seguia sense veure clara la venda de la funerària a un privat que comportarà, segons ell, que “uns seran més rics i el poble serà més pobre”. Pellicer no estava per romanços i va argumentar qüestions més òbvies, com la necessitat de garantir l’entrada de líquid a les arques municipals. L’alcalde també va al·ludir a plantejaments programàtics, de model, recordant que els socialistes “van intervenir totes les societats. En canvi nosaltres creiem en la iniciativa privada i per això apostem per un model públic-privat” recordant, a més, que l’anterior govern socialista “ja havia mirat de desfer-se de la funerària perquè les coses han canviat i econòmicament hem de prendre decisions.”

En aquest punt va prendre la paraula l’escriptora Marta Magrinyà. Però lluny del romanticisme que impregna les seves novel·les, va explicar una relació tempestuosa, la que protagonitzen les dues entitats comercials de referència a la ciutat i que s’ha visualitzat una vegada més durant l’última edició de “Les Botigues al Carrer”. “Per què l’Ajuntament no pren una posició més clara a l’hora de defensar una posició de futur en la promoció comercial, i abandonem aquest model arcaic actual, per ser més eficaços, eficients i amb molt de màrqueting?”. Pellicer va afirmar -recordant les diferències històriques que enfronten ambdues entitats- que l’Ajuntament disposa d’instruments efectius on poden asseure a tot el sector comercial “per consensuar una posició unitària i que plantegi una promoció de ciutat conjunta”.

I atenent que el Fil Directe tocava qüestions comercials, el locutor-artista va voler fer un sprint,  introduint una primera pregunta dels oients. La feia a través de la xarxa un oient que es deia Edgar i que preguntava pel futur de Metrovacesa. Un enigma amb majúscules que el mateix Cartanyà va il·lustrar amb la sintonia de la cèlebre sèrie “La Dimensió Desconeguda” recordant la notícia que ahir publicava la NW Revista de Reus on s’apuntava que l’empresa hauria plantejat obertament al consistori vendre-li el centre a un preu raonable. “Tenim totes les línies de negociació obertes i el setembre encara no s’ha acabat. No és fàcil la solució. De fet és un “marrón”. La solució passa per vàries possibilitats i la principal és entendre’s amb METROVACESA que no pot complir els compromisos adquirits. Espero que puguem arribar a acords ben aviat” va contestar l’alcalde amb decisió. Això del “marrón”, per cert, ho vaig trobar sensacional. Sarobé va entrar d’immediat en el debat. “No les pot complir les condicions o no les vol complir? De qui és Metrovacesa actualment? De sis bancs, oi? I que pretenen?  Ens posen a la picota a tots els ciutadans des de les preferents fins als seus alts sous i ara ells pretenen incomplir el contracte? Quan un fa un contracte és per complir-lo!” Es veia que el tema l’encenia. Pellicer va tornar a parlar d’un “problema heretat” i d’un contracte que “es va fer amb pressa i que dóna poques possibilitats de solució”. L’alcalde va ser enormement gràfic al reconèixer que “quan es va signar el contracte era una època on es lligaven els gossos amb llonganisses. I ara no queden ni gossos ni llonganisses”. Més clar, l’aigua. I davant d’aquesta tessitura va reconèixer que l’Ajuntament “s’està replantejat el futur de l’equipament” contemplant totes les possibilitats, fins i tot quedar-se amb l’actual estructura per buscar d’altres operadors interessats. Magrinyà va recordar el paper que pot jugar un centre com el de Metrovacesa a l’hora de complementar l’oferta comercial actual. L’alcalde li va donar la raó precisant, però, que “el projecte que teníem de l’any 2007 no és el que ens convé actualment. Pensi que aquell plantejava una bolera que avui dia no té cap sentit”. A l’escoltar-ho vaig pensar que això de la bolera i l’eina principal que s’utilitza per fer caure les bitlles donaria per molt a l’hora d’il·lustrar aquesta polèmica.

Però un cop superat el port de muntanya del polèmic centre comercial, Cartanyà va decidir plantejar un altre escull en aquella etapa radiofònica. I va fer entrar al locutor-actor, el Marc Càmara, per donar veu –enllaunada, això sí- a l’Adrià Aragonès, un dels encausats pels polèmics fets del Mercadal de Completes. Aragonès apuntava que per “Misericòrdia poden continuar les protestes de Sant Pere amb xiulades o alguna altra cosa”. Al sentir-ho l’alcalde va intervenir sense dilació. “Jo demanaria calma. No és un sistema propi d’una festa major. Demanaria que hi hagués el seny per no malmetre la festa major que ha d’estar per sobre de qualsevol tipus de protesta.” I després d’un apunt del Sarobé sobre la Margaret Thatcher que em va deixar distret, la Marta Magrinyà va fer un discurs interessant sobre el tema recordant que “estem en un moment excepcional. Han caigut molts esquemes i estan canviant moltes coses. La crisi no és una amenaça sinó una oportunitat. Els ciutadans hem deixat de participar en la vida, en la política. No opinem. I hem acabat on hem acabat, en un país empobrit i corrupte. El moment, per tant, és excepcional i passen coses excepcionals. La gent es manifesta de vegades de manera correcte i/o incorrecte. Però defenso que ho facin. Hem de poder decidir si estem d’acord o no. Aquestes actituds de passotisme s’haurien d’haver acabat. Estem en una fase de nova revolució per millorar el país.”. I veient que el terreny era l’adequat, atenent la dinàmica del debat, el locutor-artista va treure el tema estrella d’aquests dies. “Alcalde, vostè pensa anar a la manifestació de l’onze de setembre?”, Pellicer va confirmar sense cap mena de recança la seva presència. I el dolentot del Cartanyà va preguntar amb tota la (mala) intenció: “No vol dir que l’Alícia Alegret li passarà la cartilla?”. “No té res a veure una cosa amb l’altra –va replicar d’immediat l’alcalde-. Som partits diferents i pensem diferent. El nostre és un pacte de ciutat, no pas i ideològic.”

I arribats en aquest punt el FIL DIRECTE va esdevenir una TERTÚLIA DIRECTE amb l’alcalde i els altres convidats parlant animosament de la Independència i de la manifestació de l’onze de setembre. I el locutor-artista, conscient que havia arribat a meta, va aixecar els braços fent sonar a l’Ariel amb el seu himne a Reus. Vaig celebrar tanta eufòria. En el segon dia de programa vaig corroborar que la Cadena SER manté el pols de l’actualitat ciutadana a un ritme de volta ciclista. És evident que ens espera un any interessant amb el “Purito” Cartanyà amb el maillot de líder de la ràdio més artística del Món de Reus.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s