El Món de l’Esport

Cuenca, millor esportista local de l'any

Cuenca, millor esportista local de l’any

El pavelló olímpic municipal va ser l’escenari ahir del lliurament de la primera edició dels Premis Esport i Ciutat 2012 organitzats per l’Ajuntament de Reus. Una iniciativa certament lloable. La ciutat ha de saber reconèixer la bona feina dels seus esportistes que amb llur activitat passegen el nom de Reus arreu del món. Per això jo seria partidari de premiar a tots els nominats. O, en el seu defecte, no generar decepcions entre aquells que no resulten afortunats. El radiofonista Enric Tricaz -un dels guardonats- va dir en el seu parlament d’agraïment que el sol fet de la nominació ja era un premi, fent seva la cèlebre màxima de Coubertain de “l’important és participar”. Però el Tricaz sap millor que ningú que els esportistes el que volen és guanyar i ahir n’hi va haver que es van endur una bona desil·lusió.

La gala la va conduir la Sílvia Sagalà, la locutora de veu portentosa de Punt 6 Ràdio que s’ha convertit en un dels fitxatges mediàtics d’aquesta temporada a Canal Reus TV.  De fet la tele local va retransmetre en directe l’espectacle, el que va donar encara més relleu a la festa. Sagalà va estar correcte, anant de menys a més a mesura que avançava el repartiment de premis. Em va sobtar, això sí, l’austeritat del guió. La presentadora anava enumerant als candidats en cada categoria sense especificar la seva especialitat i/o mèrits. O ets un especialista en la matèria o és impossible conèixer el currículum de tots els nominats. Sagalà, per cert, va protagonitzar una de les anècdotes gracioses de la nit al presentar a un dels guardonats,  el tècnic de la Pastoreta Cristian Moreno, com a Cristiano. Els assistents van esclatar en una sonora riallada. Va ser curiós comprovar com un personatge al qui li embarga tanta tristesa pugui generar un esclat d’alegria com aquell.

Però al marge del Tricaz –que ahir va recollir el tercer premi en el que va d’any- també van poder veure pujant a l’escenari –entre d’altres- al mític Josep Maria Maeso -ànima de la Volta Ciclista a Tarragona-, l’entrenador del Reus de futbol Santi Castillejo –a qui ahir vaig veure somriure per primera vegada-, a la Mercè Capdevila -artífex del miracle del patinatge del Reus Deportiu-, o a l’Enric Gálvez -president de l’Associació Esportiva Jordi Pitarque en homenatge al malaurat jugador del Reus de futbol-. Són només alguns dels referents d’una festa on l’autèntic protagonista va ser el Damián Garcia, l’ànima de l’històric Gimnàs Damián del carrer Sant Lluís. El van reconèixer com a millor tècnic, millor club i una de les seves esportistes, la Judit Asensio, es va endur el premi a la millor esportista promesa. Damián és un d’aquests personatges entranyables de l’esport local, incansable en la promoció del taekwondo, i que sempre ha generat una especial empatia al seu entorn. Potser sorprèn que un sol club s’endugui tants premis. Però s’ha de dir que els del Gimnàs Damián van fer els deures, presentant les corresponents candidatures com especificaven les bases gràcies al bon fer del president del club, el Xavier Reverté, vella glòria de la radiodifusió local i sempitern col·laborador amb la causa gimnàstica del Damián.

Destacar també els guardonats amb els premis a millors esportistes on –atenció!- un dels candidats en la categoria balls de saló era Lluís Pérez. Fetes les corresponents comprovacions vaig constatar que no es tractava de l’ex-alcalde. Tot i que darrerament s’ha de reconèixer que l’està ballant amb totes les notícies que van sortint de l’Ajuntament. Doncs bé, en aquesta categoria el premi va ser per la patinadora Mireia Faiges i pel futbolista Isaac Cuenca que va aixecar passions. Cuenca va sortir a l’escenari un pèl desmenjat, com aquell qui s’aixeca de fer la migdiada. És aquesta estètica peculiar que gasten alguns futbolistes. No va dir res però va regalar un somriure fresc i encisador a l’audiència que va causar furor entre les jovencelles que el contemplaven embadalides.

He deixat pel final a un dels premiats, el Josep Pitu Casanovas dels Ploms, a qui van reconèixer per la seva trajectòria al capdavant de la secció de Triatló. Però més enllà del Premi, Casanovas va sorprendre a tothom afegint-se a l’actuació dels GAGMAN PRODUCCIONS, els clònics del tricicle que van amenitzar la festa amb diversos números teatrals. Casanovas va estar immens en el cèlebre número del tennis al costat de professionals de la matèria com el gran Gerard Domènech. Això sí, ignoro si a l’actual president dels Ploms li va fer tanta gràcia el numeret del seu predecessor. Però s’ha de reconèixer que va estar molt bé. Així ho va saber valorar l’alcalde en la cloenda de l’acte on va demanar un aplaudiment per l’entranyable Club Alba agraint de manera específica la dedicació de tots els esportistes a l’hora de prestigiar el nom de la ciutat allà on van. Esportistes com els medallistes reusencs als paralímpics  pels quals el regidor d’esports, el Sebastià Domènech, també va fer un reconeixement especial. En canvi ningú va parlar de l’hoquei, l’esport que més glòria ha donat a aquesta ciutat i més renom internacional. Algú sap què ha passat? Potser és que no van presentar cap candidatura. O potser la temporada passada no va ser gaire reeixida. O potser és que ja no és l’esport rei del Món de Reus. Ves a saber.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s