Reus World

Ahir l’altre Artur Mas –el del Polònia- va parlar de Reus. I ho va fer gairebé a les acaballes del seu celebrat monòleg que serveix per tancar el programa. Referint-se al Barcelona World, el clònic del president va recordar les crítiques que el nom del macro-complex ha generat a la ciutat Imperial, tot postil·lant amb molta intenció una frase amb  missatge. “Penseu tarragonins que seria molt pitjor que s’anomenés Reus World”. L’ocurrència va ser molt celebrada al twitter, especialment per alguns piuladors locals que frisen per replicar cites com la que ens ocupa. Especialment suggerents van ser les propostes del Lluis Pallejà i de l’Hildebrand Salvat apostant per una altre topònim galàctic, el d’UniversReus. Aquest nom sembla de pel·lícula i potser s’escau més que cap altre atenent les coses que darrerament passen a la ciutat.

La brometa de l’altre Mas em serveix per recuperar l’article que el Quim Monzó publicava dilluns a LA VANGUARDIA “De debò no ve d’un pam?” sobre aquesta polèmica que ha encès a alguns tarragonins de pro. Monzó fa referència a aquestes crítiques i es posiciona de manera ben clara. “Doncs tenen tota la raó del món. No és cap rebequeria provinciana, com alguns volen fer creure. No s’entén que a un complex turístic situat al Tarragonès li posin el nom de Barcelona. Aquest nom no hi pinta res, en bona lògica. Però, compte, perquè en mala lògica, sí. En mala lògica hi pinta tot, perquè els que manen saben que aquest país -per al qual el turisme és el ferro roent al qual s’agafen a falta de res més- no té cap marca millor per promocionar-se a l’estranger que Barcelona.”. Monzó, com és habitual en ell, va fort, no es mossega la llengua. “Els importa gaire el Tarragonès? Gens ni mica. El que els importa és usar la marca catalana que més ven al món, i si per a això cal canviar la història i la toponímia, doncs es canvien i llestos.” I s’acaba referint també a l’aeroport apuntant que “això d’Aeroport de Reus ja s’ho poden anar traient del cap, perquè aviat serà Aeroport de Barcelona-Reus”. Si Monzó es mira la web de Ryanair comprovarà que ja fa temps que poc o molt se’l denomina així.

Però trobant legítimes les queixes tarragonines sobre el nom del complex, s’ha de dir que sobta aquesta reacció airada atenent alguns antecedents ben recents. L’Enric Tricaz ho descriu prou bé en el seu article BARCELONA TOT al Reus Directe. “Els tarragonins, que són com barcelonins petits, advoquen per “Tarraco World” o directament “Tarragona World”, encara que el futur parc estigui entre Vila-Seca i Salou. La raó que donen és la mateixa de Barcelona. Són noms que es coneixen més. La marca Barcelona és coneguda al món, la de Tarragona no tant. Però tant és. Recordem que quan la polèmica pel nom de l’Aeroport de Reus, ja esgrimien la mateixa teoria.”  L’argument, per tant, és de pes: Barcelona ven. O, com diria el recordat Rudy Ventura “Barcelona és bona si la bossa sona”. I en aquest cas queda clar que amb Barcelona World la bossa sona i sonarà.Vet-ho aquí.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Reus World

  1. esteve ha dit:

    Estic d’acord, la marca Barcelona ven molt mes al mon. Aixi dons, que també canviïn la petroquímica de Tarragona per la petroquímica de Barcelona i les nuclears d’Ascó per les nuclears de Barcelona i ja tindran tot el pack complert i a nosaltres ens trauran un pes de d’amunt.

  2. Ramon Tàpias Cors ha dit:

    No entraré a polemitzar si és més o menys convenient que s’anomeni Barcelona o Tarragona, o el que sigui, segurament el més apropiat i ben conegut arreu és Costa Daurada, que turísticament està ben present.
    D’altra banda i a propòsit de la polèmica sobre el nom de l’Aeroport de Reus, no comparteixo –a diferència d’altres moltes coses – el comentari de Quim Monzó, quan diu referint-se al nom de l’Aeroport de Reus, “això d’Aeroport de Reus ja s’ho poden anar traient del cap, perquè aviat serà Aeroport de Barcelona-Reus”. Més enllà que Ryanair utilitzi una descripció de cara al públic i pels interessos que té a l’Aeroport de Barcelona en detriment d’altres aeroports del territori, vull dir de Catalunya, amb una certa deslleialtat per part de les Institucions catalanes en vers tot el que no és el centralisme de Barcelona. En el món aeronàutic, els que utilitzem els aeroports, les torres de control i els pilots, és simplement REU – LERS. I això és el que identifica, només, l’Aeroport de Reus, no pas Barcelona-Reus ni d’altres més o menys afortunades intencions de canvi. Per la qual cosa Aeroport de Reus, nom que esdevé de la metamorfosi del Camp d’Aviació, iniciat per l’Aeroclub de Reus, a partir de 1935, passant per Base Aèria després de la guerra i finalment com a Aeroport de Reus, és ben conegut pel nom oficial i també pel codi d’aviació que en definitiva és primordial i el que més compta.
    El compromís de Reus amb el món de l’aviació ja ve de lluny, tant com de 1913, on ja figuren els esdeveniments aeris en els programes de festes majors de la ciutat com un element festiu més.
    La promoció de Catalunya és una feina de tots. Els noms venen el que nosaltres volem i en la quantitat i qualitat igual a l’esforç dedicat a vendre, eficaçment, una marca. De vegades no és tant el nom d’una ciutat o un territori més conegut que un altre, sinó la voluntat de vendre cada bocí del territori, que per si sol, té un valor inimaginable, però això que va més enllà de Barcelona capital, requereix de l’esforç no només de les Institucions locals i Territorials, de la societat civil, també de la voluntat i del compromís amb Catalunya des del govern de la Generalitat. Malauradament, sovint, de vegades sofrim el centralisme català i ens perdem d’altra banda en polèmiques, sense gaire sentit, entre veïns, oblidant que fer país és una aposta de generositat per tots per fer front a un futur millor i ser present ens els mercats – i no em refereixo als maleïts mercats econòmics – comercials i turístics, també culturals.
    Diuen els finesos que a falta d’altres recursos naturals exporten “matèria gris”. De la matèria gris neixen moltes coses, moltes iniciatives. Segurament a Catalunya a més del sol, que no podem oblidar donada la situació a la que hem arribat, podem també esdevenir un referent de turisme i alhora de matèria gris exportable, la qual ens ha de permetre avançar cap una societat moderna, eficaç i pròspera. Depèn de nosaltres, de la nostra capacitat de ser pràctics, generosos, efectius, innovadors, creatius i invertir en el que cal i com cal. Deixar-nos, finalment de mirar-nos el melic o en tot cas el del veí –que tampoc és tan diferent.
    Ramon Tàpias

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s