Xavier Grasset al costat dels protagonistes de la “Batussa Cordial” (reusdirecte.cat)
Dimarts en va passar una de grossa al Bartrina. Almenys així ho descriuen les cròniques periodístiques. Va ser durant la presentació de la programació del proper trimestre. La Natàlia Borbonès al seu article de la NW Revista de Reus ho defineix com una “Batussa cordial” entre el regidor de cultura, el Quim Sorio, i el president del Centre de Lectura, el Xavier Filella que -cal recordar-ho- va ser regidor de l’àrea del 1999 al 2007. Per tant sap perfectament el pa que s’hi dóna en aquesta responsabilitat. La batussa es va produir a les acaballes de la roda de premsa, quan s’havia descobert una programació digna però austera atenent les limitacions pressupostàries derivades de les tan amanides retallades.
Però malgrat l’afany del regidor Sorio de justificar-se davant dels mitjans, es veu que el president del Centre tenia ganes de buidar el pap per “una disminució que ha deixat el Bartrina amb uns mínims d’activitat teatral que ha disgustat l’altra part del Consorci del Teatre Bartrina, el Centre de Lectura.” segons explica la Borbonès en la seva extraordinària crònica. Segons l’articulista “Filella, no s’ha estat de retreure públicament aquest disgust al regidor de Cultura, Joaquim Sorio, davant els ulls atònits dels periodistes que eren presents a l’acte.” El Més Reus també es referia a l’incident. Ho feia en el seu Confidencial on hi acostumen a publicar temes polèmics, d’aquells on hi ha marro. El diari gratuït destacava que l’incident va provocar “un ambient per un moment enrarit”. Enrarit del tot diria jo. Però tornem a la crònica de la Natàlia que -coneixent-la- devia xalar com ningú al sentir l’esbravada del Filella. El president del Centre va demanar públicament “excuses a la comissió artística pels inconvenients que els ha causat (la retallada en qüestió). Durant la roda de premsa, Filella ha recordat a Sorio que “aquesta tessitura econòmica tan mínima” fa perillar tots els anys d’esforços que ha costat situar Reus, i en aquest cas el Teatre Bartrina, en un lloc molt destacat del mapa teatral del país.” Però es veu que el Sorio, acostumat darrerament a lidiar bous de certa envergadura, va replicar tot dient “si sap la fórmula per fer una gran programació amb pocs diners, doncs que la digui i endavant.” Sorio no va perdre el somriure, però se li va entendre tot.
Malgrat la càrrega de profunditat de les declaracions d’uns i altres, la Natàlia explica que la “batussa ha mantingut un to cordial i distès (…) però que es pot interpretar com un retret del sempre prudent Filella al poc pes polític que té Sorio en el govern municipal, tot i dirigir una de les àrees que dóna més prestigi exterior a la ciutat. Filella sap, com a ex-regidor de Cultura, el que és haver de defensar la cultura davant de companys de govern amb una nul·la sensibilitat cap al tema. I que no tot es redueix sempre a una qüestió de diners.” M’estalvio de citar als companys de “nul·la sensibilitat” perquè em sembla que tothom sap de qui estem parlant. Al final la periodista, fidelíssima al seu estil, acaba sentenciant que “al Centre de Lectura, com els passa a altres instàncies culturals de Reus, sembla que ja se li està acabant la paciència davant la mediocritat que impera en la gestió de la cultura pública de Reus i que no tan sols es pot justificar amb l’argument de les “retallades econòmiques”. Hi ha irritació, i forta. Com a mínim, aquesta és la sensació que ha donat l’animada roda de premsa de presentació de la nova programació del Teatre Bartrina. Per cert. Encara no s’ha convocat cap data per a la presentació de la programació del Teatre Fortuny. Un retard mai vist fins ara” conclou una Borbonès en estat pur. Resumint, que el Filella va renyar al Sorio. I només li falta això al regidor de cultura a qui darrerament li cauen retrets per tots costats. Com continuem així encara el veurem aquest cap de setmana al Bravium cantant amb el mític Tony Ronald el seu hit “Help Ayúdame” tip i cuit d’una regidoria que li dóna menys alegries que les de l’Espanyol als seus seguidors.
Amb tot això he deixat pel final el paper del “programador” que també va participar a la roda de premsa. Em refereixo al Xavier Grasset que amb el Ramon Gomis i el Lluís Pasqual forma part de la comissió artística. Grasset, convidat de pedra a la “Batussa cordial”, va afirmar que “en esta ocasión, y como programador, me he visto reflejado en la imagen de equilibrista”. (No s’espantin. El Grasset no va parlar en castellà. He agafat textualment la frase de la crònica de la Sílvia Fornós al Diari.). El bo del cas és que el periodista serà art i part en aquesta programació. I no pas amb cap número d’equilibrisme, sinó interpretant un monòleg sota la direcció del Francesc Cerro. De fet, segons explica la Borbonès, tots dos “només cobraran del total que es recapti a la taquilla”. No em negaran que té certa gràcia això del Grasset. Sense posar pas en dubte la seva capacitat interpretativa –sobradament reconeguda-, un que sempre treu punxa al llapis s’imagina que durant la reunió de la Comissió Artística , enmig dels “equilibris” per quadrar el pressupost, algú devia dir-li al radiofonista vila-secà “Xavier, i tu no podries fer alguna cosa per acabar d’omplir?”. I el bon jan del Grasset, que mai té un no per ningú, va accedir a convertir-se en el “programador programat”. Insisteixo, això últim és una suposició fruit de la meva desbordant imaginació cultivada en una ciutat -el Món de Reus- on la realitat sempre acaba superant la ficció. Em sembla que no cal dir res més.
El Món de Reus 