Alegria, que és Festa Major

L'alcalde fent de Carlinhos Brown

L’alcalde fent de Carlinhos Brown (twitter/festamajorreus)

No hi ha res com la festa major per canviar l’estat d’ànim d’una ciutat. I també el dels seus polítics. Aquest cap de setmana de Misericòrdia ha estat plàcid, joliu i reconstituent. Només ha calgut veure el somriure que gastaven a totes hores els nostres representants municipals per adonar-se’n dels efectes balsàmics d’aquests dies de celebració. Així ho vam poder constatar durant el lliurament dels guardons de divendres passat. La primera imatge que ens va oferir la retransmissió de Canal Reus TV va ser molt il·lustrativa. Mentre no començava l’acte i la realització jugava amb imatges de recurs, amb diverses panoràmiques tafaneres del saló de sessions, vam poder veure com el Jordi Cervera es volia fer una foto al costat del presentador de l’acte, el periodista del Diari de Tarragona, Francesc Gras -Gras III al Món de Reus- . La fotògrafa accidental era la regidora de benestar social, la Montse Vilella, que malgrat l’interès no se’n va sortir. Fou aleshores quan va intervenir Mr.Increíble, l’Hipòlit Monseny, per captar la instantània del regidor aquàtic i del periodista més “in” que gastava un look elegantíssim. Semblava el Guardiola amb perruca. Una altre imatge molt simpàtica va ser la del Miquel Domingo fent d’Alícia Alegret. O, millor dit -no s’espantin!- ocupant el seient de la regidora popular, absent a l’acte per causa major. Domingo assegut en un lloc tan principal seguia gastant el seu somriure permanent. I això que des del fons de la sala el vigilava impertèrrit –com en ell és habitual a la casa gran- el rei Borbó, pendent que cap regidor perseguís “quimeres” diverses.  Aquestes imatges senzilles i tendres demostren el que deia abans: la laxitud de les relacions humanes –i polítiques- que impera en aquesta època.

Per cert, dels guardons va ser impagable l’inici del discurs de l’alcalde. Es va arrencar tot dient “Marià Fortuny és un geni, jo també. Gaudí és un geni, jo també…”. He de reconèixer que em vaig endur un bon ensurt imaginant que l’alcalde s’havia deixat emportar per l’eufòria que impera entre els convergents amb l’èxtasi permanent que viu aquests dies el seu líder, el president Artur Mas. I d’aquí que Pellicer s’arranqués amb una declaració exultant i extasiant. Però naturalment l’alcalde no parlava d’ell, sinó que citava la cèlebre frase que Salvador Dalí va pronunciar al parc Güell de Barcelona l’any 1956. D’aquesta frase, per cert, me’n va parlar no fa gaires mesos la Bistra Bojidàrova, una d’aquestes reusenques de nova fornada, nascuda a Bulgària, i que s’ha enamorat del Món de Reus i dels seus fills il·lustres. Una demostració palpable que la nostra ciutat enganxa.

Però tornem a l’estat d’eufòria que genera la festa major entre els nostres polítics. A l’alcalde també el vam veure divendres fent de Carlinhos Brown al capdavant d’una batukada local al costat del gran Xavi Roca. I també va demostrar ofici despatxant a la vermutada que ahir diumenge –organitzada pels Amics del Vermut de Reus i comarca- va omplir la Plaça Prim en una nova evidència de la capacitat d’atracció que tenen els productes genuïnament reusencs entre la població. Una plaça que  el dia abans va tornar a ser l’escenari del concurs del Masclet que novament va servir per demostrar com el combinat de vermut i Plim aixeca passions entre els elaboradors i els degustadors locals.

I parlant de coses amb DO Reus, en aquest aiguabarreig de festa major és obligat fer referència a les canonades que enguany han arribat al seu desè aniversari. En total vint-i-cinc espetecs on es parla d’integrisme religiós i de les olimpíades, de Ryanair i de l’Ecce homo de Borja, de l’Esperanza Aguirre i de l’Eurovegas, del Cristiano Ronaldo, del Rajoy i el Carrillo, de beques i  hipoteques, d’incendis forestals i de l’Iphone 5, de la independència o de l’euro per recepta. I no és fins a la canonada número 20 on es parla de Reus de manera estricta. Acabem, doncs, de la millor manera, reproduint aquests versots inspirats i divertits que serveixen per demostrar-nos la capacitat que tenim tots plegats d’ironitzar sobre el que ens toca viure cada dia al Món de Reus. Que passin –com fan els nostres polítics- una bona festa major de Misericòrdia.

Rock’n’ Reus es va suspendre

per capritx de l’Alegret,

una decisió molt heavy

i més dura que el concert.

Ovelletes i angelets,

tot plegat molt ben teixit,

felicitem les ganxetes

pel cartel tant ben parit.

Perquè faci poc soroll,

i si no per quin noti

l’auditoria d’Innova

s’ha de presentar a l’estiu?

A Reus han cremat els Mossos

2000 plantes de maria,

no vegi quins ullets feien

sortint de comissaria.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s