De Prim a Plim i Puerto Rico

El Món de Reus fa mesos que està instal·lat en l’anomenada Prim Mania. El remenament de la mòmia del general i la imminent celebració de l’Any en memòria de l’únic català –i al pas que anem potser l’últim- que ha presidit el govern de l’Estat, l’ha situat a primera línia de l’actualitat. Demà, sense anar més lluny, tornarà a acaparar l’atenció de tots els focus informatius en motiu de la presentació de l’estudi anatomicoforense de les despulles del General Prim. Un acte multitudinari que es farà a l’hospital de Sant Joan.

Deixant-se portar per la mística del militar reusenc, el regidor Marc Arza publica aquests dies al delcamp.cat un article titulat “Prim i el Reus de l’ambició”. En el seu escrit, Arza és desfà en elogis vers la figura del militar i polític reusenc destacant que “La vida del General Prim és la història d’una ambició. El triomf de la voluntat d’un jove reusenc que s’obre camí amb valor, determinació i molta intel·ligència enmig d’un segle convuls. Prim és el nostre Julien Sorel, una versió guanyadora i gens ingènua del protagonista d’El roig i el negre. Però Joan Prim no neix en un poble gris i allunyat de tot com el personatge d’Stendhal, neix al Reus de principis del XIX i alguna cosa d’aquella ciutat deixa marca en la vida de l’home.” En el seu escrit Arza insisteix en destacar l’empremta que Reus va deixar en el caràcter i l’esperit del reusenc afirmant que “resulta difícil explicar l’home sense l’entorn on germina però alhora la vida de l’heroi explica, magnificat, l’esperit del seu temps. Dinamisme i atreviment. Un llegat valuós pels reusencs d’ara mateix.”

Aquest escrit, que encén l’esperit reusenc, m’ha servit per recuperar un altre àmbit on Prim també ha estat protagonista indirecte durant aquests últims dies. Amb tot el debat al voltant de la independència, el president Mas es reunia la setmana passada amb un grup de notables empresaris catalans. Una reunió –atenció!- acomboiada per un altre reusenc, el Sr.Pont de Borges. I diuen les cròniques que Mas els hi va dir -potser per temperar ànims- que ell en realitat el que volia era que Catalunya tingués el mateix estatus que Puerto Rico, un estat lliure associat en aquest cas d’Espanya. I és aquí on s’estableix la connexió amb Reus. Saben qui va ser governador de Puerto Rico quan l’illa era colònia espanyola? Doncs sí, el general Prim. A més la història d’aquesta aventura és apassionant. La descobreix amb tota mena de detalls el recordat Pere Anguera (a.c.s.) en la seva biografia del General. Segons sembla durant aquesta etapa curta però intensa Prim va fer anar més el sabre que no pas el diàleg. “ Los biógrafos de Prim han tendido a elogiar su actuación en la isla; en cambio, los historiadores puertorriqueños ofrecen un juicio opuesto,  justificado por los medios poco ortodoxos que utilizó en las tareas de gobierno, más cercanos a las órdenes de cuartel que a una meditada decisión política”. Una altra perla de la curiosa manera de fer del general a l’illa. “La historia puertorriqueña anota su nombre entre los más nefastos ejecutivos que mandó la Corona a Ultramar. Como sintetiza Morales “el Prim de Puerto Rico es (…) acaso el que arroje más tinieblas sobre su fama” al prevalecer el temperamento “ambiciosos, activo, mandón, aventurero, de un racismo rancio”. I no s’acaba aquí la tirallonga de mèrits acumulats pel militar reusenc. “En la valoración negativa subyace el juicio peyorativo que le merecieron los puertorriqueños, al afirmar, según la tradición, que “sólo servían para bailar y jugar y que para gobernar el país solo bastaba con un látigo y un violín”.

Enmig d’aquesta àmplia descripció del General, trobem també la referència que recupera Anguera de l’historiador Puertoriqueny Ernesto Juan Fonfrías on atribueix a la seva etapa a l’illa l’expressió “A mi Prim” que, adulterada con el paso del tiempo, se convertiría en “a mí plin” con el sentido de “a mí no me agarra ése, de ese me escapo yo, no quiero cuentas con Prim” en una subliminal acusación de arbitrariedad.”  Aquest detall és realment sensacional, especialment si el traspassem a la realitat local. El pas de Prim per Puerto Rico explica la gestació d’un dels eslògans més celebrats de la publicitat del Món de Reus, A mi Plim, que durant anys va servir per promocionar la fantasía de frutas genuïnament reusenca. Brutal. Per cert, una recomanació: si mai es deixen caure per Puerto Rico poden estalviar-se presumir de ser de “La Pàtria de Prim”. Podrien sortir molt malparats.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a De Prim a Plim i Puerto Rico

  1. Ramion Tàpias Cors ha dit:

    Senzillament genial!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s