El misteri dels tres flascons

L'equip científic en acció

L’equip científic en acció

L’espectacular i vertiginosa sala d’actes de l’Hospital va ser l’escenari dissabte a la tarda de la presentació de l’estudi anatomicoforense de les restes del general Prim. Una presentació solemne, que va congregar a un bon nombre de periodistes inquiets per confirmar definitivament alguna de les hipòtesis sobre la mort del militar reusenc. Una expectativa, però, que no es va poder satisfet ja que finalment l’equip de científics necessitarà més temps per emetre les seves conclusions. Això sí, l’alcalde –just al final de l’acte, com volent mantenir el suspens- es va encarregar d’alimentar una altra incògnita al voltant de la mort del General. Pellicer va anunciar la descoberta de tres flascons de vidre a l’interior del taüt, situats estratègicament sota les aixelles del general i entre les cames. Uns recipients segellats que contenen un líquid i unes restes que caldrà analitzar. D’immediat ja van córrer les primeres hipòtesis. N’hi havia que apuntaven a un possible ritual maçònic mentre d’altres s’aferraven a una qüestió purament científica. En tot cas, i mentre no aclarim si Prim va morir a l’acte o al cap de tres dies, podem entretenir-nos amb un altre misteri, els dels tres flascons. Sembla el títol d’una novel·la de l’Agatha Christie.

Tot i que l’acte no va congregar a una multitud de representants de la societat civil -ignoro quin van ser el criteri que es va seguir per convidar als assistents- entre els espectadors hi havia una nodrida representació municipal. Al marge dels regidors de l’equip de govern i dels exalcaldes Colàs i Llevat, em va fer gràcia veure al portaveu socialista, Andreu Martín, assegut al costat del seu homòleg a l’ARA REUS, el Jordi Cervera. Em va fer gràcia bàsicament per una cosa: el mateix dissabte Cervera va publicar un article al Diari de Tarragona on rebregava als socialistes per la seva actitud a la mesa contra la crisi. Coses de polítics. També vaig veure, atents i amatents, als directors dels museus, el Jaume Massó del Salvador Vilaseca i al Marc Ferran del d’Art i Història.  I també vaig localitzar juntets a dos contemporanis de Prim. Sí, ho han llegit bé. Dos que devien jugar al Mercadal amb el Prim petit. Em refereixo a l’Antoni Zaragoza ANZAME i al radiofonista Enric Tricaz que formen part del mobiliari humà d’aquesta ciutat. I just al seu darrera, a l’última fila, el polèmic Pérez Abellán, el director científic de l’estudi. Em va sorprendre veure’l en un lloc tan discret, fugint de tot protagonisme. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

L’acte el va conduir el Director de Comunicació de l’Ajuntament, el Josep Maria Arias, que es va encarregar de donar pas a unes imatges que evocaven el record del General Prim. Un muntatge acuradíssim realitzat pel Centre de la Imatge Mas Iglesias. En el mateix paquet hi anava inclosa la cinta del cineasta reusenc Jordi Vall, filmada l’any 1971 en motiu de l’arribada del cos del militar a la ciutat. Vall va formar amb Rafel Saludes una de les parelles més productives del cinema amateur d’aquesta ciutat. I les seves filmacions constitueixen un dels tresors més valuosos del nostre patrimoni cinematogràfic i, per tant, de la nostra història recent. D’aquelles imatges captades per l’ull inquiet de Vall crida l’atenció, amb la perspectiva dels anys, la grandíssima quantitat de militars que van fer cap a Reus. Es pot dir que van “ocupar” la ciutat. Algú va deixar anar que allò és el que somnia el Vidal Quadras per Catalunya. Déu n’hi do.

Però feta aquesta retrospectiva, tocava parlar del present. I després d’obsequiar-nos amb diverses imatges molt il·lustratives del que s’havia fet a l’hospital amb el cos del General, van intervenir alguns integrants de l’equip científic. És el cas del José Delfín Villalaín, catedràtic de Medicina Legal de la Universitat Camilo José Cela. Aquest senyor era peculiar. Tenia una retòrica de “viejo professor” i ell mateix va recordar que era un jubilat de la universitat pública al que havien contractat els de la Camilo José Cela per donar classes a les seves aules. Va aprofitar per reivindicar el valor i el rigor de la investigació que s’estava fent porque en Reus, como en toda España, abunda la crítica. Y la crítica siempre es negativa”.  Diria que anava amb segones. També va destacar el valor pedagògic que podia tenia la recuperació de la memòria de Prim recordant que “El otro día me reuní con 15 universitarios y solo uno de ellos sabían algo del general. Los demás no tenían ni idea. Incluso uno lo confundió con una marca de galletas.” Aquest artista de les galetes va confondre Prim amb les Pim’s, aquesta pasta de xocolata farcida de melmelada.

Però enmig d’aquest discurs peculiar, Delfín Villalaín va apuntar algunes dades científiques interesants. D’entrada amb una revelació: “El cuerpo de Prim no es una momia sino un cadáver embalsamado que se fue secando des del punto de vista químico”. El catedràtic també va deixar clar que era prematur avançar cap tipus de conclusió sobre la mort de Prim i va demanar temps “tres meses como mínimo” tot i que per curar-se en salut va apuntar que “más que explicar la causa de la muerte lo que haremos es excluir las hipòtesis equivocadas”. Això sí, va apuntar que les ferides localitzades no van afectar els òrgans vitals amb el que cobra força la possibilitat d’una hemorràgia com a causa de la mort. Finalment Delfín Villalaín també va voler agrair la professionalitat de l’equip, i va tenir paraules d’agraïment pel director científic, Pérez Abellán, que s’ho mirava des de les alçades –la sala d’actes de l’hospital fa una pujada que ni el tourmalet- definint-lo de “Percherón” en una analogia que sóc incapaç de reproduir.

Ara bé, qui va trencar esquemes amb la seva intervenció va ser el vicerector de la Camilo José Cela, Adolfo Sánchez. Més que un professor universitari, semblava un locutor de ràdio animant el Carrusel Deportivo.  Allò va ser fantàstic. Amb una verborrea espectacular, amb un allau d’adjectius inesgotable, regalant les orelles absolutament a tothom. Es va desfer en elogis per l’hospital i la ciutat. Per un moment en vaig pensar que demanaria d’empadronar-s’hi. Fins i tot va il·lustrar el bon ambient existent amb la gent de l’equip científic comparant-ho a una triangulació entre el Xavi i l’Iniesta. I aquí ja em vaig perdre . “No se si haremos historia, però estoy seguro que hemos hecho algo que formará parte de la historia”. I a continuació -amb un altre to és clar- va intervenir la vicerectora de la URV, la reusenca Rosa Solà, corroborant les sensacions descrites per Sánchez. Solà mereix tota la credibilitat del món. I per tant el seu testimoni, després del devessall dialèctic del seu predecessor, em va tranquil·litzar.

I va arribar el torn de l’alcalde, encarregat de tancar l’acte. A Carles Pellicer aquests dies se’l nota colpit per l’esperit de Prim “un reusenc que era amic el Coronel Custer i que es cartejava amb Abraham Lincoln” va voler recordar.  Pellicer va demanar el segon aplaudiment de la tarda pel comissari de l’Any Prim, Carles Tubella, que amb tants elogis –Adolfo Sánchez li va dedicar un panegíric- em va semblava veure’l levitant per la sala. També va voler agrair la feina dels reusencs que van anar a buscar Prim a Madrid i va destacar la feina de l’anterior equip de govern en aquest tema, personificant el seu reconeixement en la regidora Pont. En canvi al seu antecessor, l’alcalde Pérez, no el va citar. Finalment va deixar anar això dels flascons que he citat inicialment. És una bona manera de reforçar l’intringulís que envolta la mort del General Prim. Un altre enigma per descobrir que pot servir per mantenir l’interès per la feina dels científics durant els propers mesos i que reforça aquesta “investigació-espectacle” que ahir descrivia amb molt d’encert el Josep Cruset al Diari de Tarragona. Una manera de fer que, segons Cruset, “comporta algunes servituds mediàtiques, però permet augmentar exponencialment l’audiència i la divulgació de les recerques històriques. I, en qualsevol cas, no desvirtua el valor històric i científic del projecte, sempre que aquests criteris no es subordinin a altres interessos.” Em sembla que després d’això ja no cal afegir res més.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s