Polítics dissolts

El Pep Andreu d'ERC, capdavanter d'una llista on no hi ha ningú de Reus (reusdigital.cat)

El Pep Andreu d’ERC, capdavanter d’una llista on no hi ha ningú de Reus (reusdigital.cat)

Durant el cap de setmana, immers en el món de l’EXPRO REUS, vaig mantenir la comunicació amb l’exterior gràcies al twitter que m’anava informant amb tot detall del que succeïa a la resta de l’univers. Al marge de l’enginy que van gastar els piuladors fent broma al voltant de la gesta d’aquest austríac de cognom impronunciable que es va enfilar al no res per deixar-se caure com un sabatot (sobre el tema recomano la lectura del rotatiu LA CUA DE LLUÇ on s’especula amb el perquè de tot plegat), l’altra gran notícia que va acaparar l’atenció del respectable va ser l’elaboració de les llistes al parlament. Hi va haver algunes disputes dialèctiques a la xarxa com la protagonitzada pel periodista del Diari de Tarragona, l’Octavi Saumell, i el republicà reusenc David Llambrich. Saumell, sempre incisiu amb les seves piulades, posava en dubte la renovació d’Esquerra Republicana pel fet d’apostar per una vella glòria com el Pep Andreu de número 1. “Posar a l’alcalde de Montblanc de cap de llista d’Esquerra a Tarragona per @sergidelosrios és renovació?”. Llambrich, que d’ençà del seu safari radiofònic amb el Jordi Pouget sempre està a la que salta, no es va poder estar de replicar-lo.  “@osaumell Entenent que en Sergi ha estat tres legislatures i que en Pep és el primer cop, sí. No confonguem renovació amb edat.” Aquests primers esquitxos dialèctics van generar un debat apassionat, fins i tot pujat de to, que Llambrich va voler reconduir oferint al seu rival continuar la disputa prenent un cafè ja que de vegades –per no dir sempre- un debat amb només 140 caràcters no ajuda, precisament, a clarificar conceptes. Per cert, si queden, m’hi apunto. Serà un espectacle digne de ser viscut en directe.

Però amb tot això on volia anar a parar és precisament a l’elaboració de llistes. Al delcamp.cat ahir feien una radiografia del pes dels polítics reusencs a les diverses candidatures. El titular era prou gràfic :“La ciutat de Reus pintarà poc al proper Parlament de Catalunya”. En els comentaris n’hi havia que feien broma amb això de “pintar” recordant quan l’alcalde Pellicer es guanyava les garrofes regentant la Barnicícola Reusense, l’històric comerç del sector de les pintures i els vernissos. Però precisament l’únic que pinta alguna cosa en aquestes llistes és Pellicer que ocuparà el tercer lloc a la candidatura de CiU, pujant dos esglaons en relació a les anteriors autonòmiques. Tot sembla indicar que l’Alícia Alegret pot tenir, també, un lloc de privilegi a la llista del Partit Popular, per bé que caldria que assegurés el segon lloc per evitar sorpreses desagradables atenent el que diuen algunes enquestes. Però a al resta de partits els reusencs i/o reusenques realment pinten més aviat poc. L’Elena Salinas del PSC és un cas molt eloqüent. Tot i presentar-se com l’autèntica renovació del socialisme reusenc, constituint una autèntica alenada d’aire fresc atenent la seva joventut, preparació i disposició, ha quedat relegada a un discretíssim quart lloc per darrera d’uns polítics amb més passat que futur, com són Xavier Sabaté o la vallenca Núria Segú.

A la resta de partits tampoc hi ha ningú de casa en posició de sortida. Ni el David Vidal, tot i la seva espectacular ascensió al regne de la política municipal, ha merescut aquest privilegi a les llistes de la CUP. Però enmig d’aquesta depressió generalitzada, el cas d’Esquerra Republicana és paradigmàtic: al partit independentista no hi ha ningú de Reus. No parlo només dels primers llocs, sinó de la llista sencera. Buscant la caricatura -o no- resulta que tenim el mateix pes polític que la Mussara. Realment és un cas insòlit, considerant la influència que els republicans reusencs van exercir al partit, especialment en l’època del lideratge incontestable de l’Ernest Benach a les autonòmiques. I com s’explica tot plegat? La veritat, costa d’entendre aquesta decisió. Per una qüestió estètica, ni que només fos en algun reducte de la suplència, hi havia d’haver algú de Reus. Perquè ara mateix la sensació que ens queda és que els republicans reusencs no només pinten poc, sinó que directament els han esborrat amb dissolvent. Un flac favor a tots aquells que treballen per revitalitzar el projecte d’ERC a la ciutat.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s