Bestiari cultural

El Bestiari Cultural de "l'Avui per demà" a Canal Reus TV

El Bestiari Cultural de “l’Avui per demà” a Canal Reus TV

L’endemà de la conferència d’Oriol Pujol al Círcol i de l’atemptat cultural perpetrat per una colla d’incontrolats que es van veure sorpresos per la descoberta del ciutadà exemplar Ramon Sans (veure l’article d’ahir per entendre tot aquest garbuix), el locutor-cuiner de Punt 6 Ràdio, el Jordi Escoda, va decidir ahir al matí portar als micròfons del seu programa a un facultatiu de primera magnitud per poder diagnosticar aquesta patologia que afecta la nostra ciutat. El medicastre va resultar ser l’ínclit Anton Tapias, vell malvat de l’opinió local, que va disseccionar en antena alguns dels detalls ocults de l’acte protagonitzat pel secretari general de Convergència Democràtica. Tapias (a qui molts ja defineixen com el Salvador Sostres del Món de Reus per la seva capacitat d’aixecar passions -fins i tot violentes- entre la ciutadania) va afirmar que el discurs de Pujol havia estat “dispers” fins que es va produir aquella “escena d’escopeta nacional espectacular” referint-se a l’anècdota protagonitzada pel senyor Sans. De fet es va recrear en l’anàlisi d’aquesta escena, especialment amb les instruccions ostensibles que l’alcalde va donar a l’Hipòlit Monseny per investigar els fets. “Va ser esperpèntic veure com el regidor sortia de la sala amb el senyor Sans ensenyant el llibre.” Però més enllà del que tots havíem pogut veure, Tapias va descobrir-nos d’altres detalls del sopar posterior amb la militància. Es veu que a mig sopar va aparèixer novament el regidor Monseny “ensenyant els llibres que ja havien recuperat. Eren una cinquantena. A l’acabar l’acte l’Hipòlit em va fer veure que tots els llibres eren curiosament de l’editorial Planeta. No sabrem mai si les persones que els van llençar en aquell abocador incontrolat era perquè no els podien vendre, o els feien nosa, o estaven enfadats per les declaracions del propietari de l’editorial -el senyor Lara- sobre la independència”. La irònica i mordaç especulació del Tapias va servir per demostrar una vegada més com li prova el paper d’espieta infiltrat.

Però ahir l’Hipòlit Monseny no va ser l’únic regidor de l’equip de govern al que li devien xiular les orelles. El mateix li passava al seu homòleg a cultura, el Quim Sorio, que va ser protagonista indirecte de la taula rodona que la Sílvia Sagalà –la locutora de veu portentosa- va programar a l’AVUI PER DEMÀ de Canal Reus Televisió. Sagalà va voler analitzar el moment cultural pel que travessa la ciutat. I ho va fer convidant a tres distingits exemplars del nostre “Bestiari Cultural” com són la Montse Flores de Carrutxa, l’escriptora Marta Magrinyà i el periodista de millor percepció ciutadana, el David Fernández. He de reconèixer –atenent com m’agrada fer punxa al llapis- que la presència de Fernández  en un programa de la Sagalà em va semblar morbosament endogàmica. Només hagués faltat, a l’acabar, que li preguntés si l’esperaria al sortir. Això sí, amb aquesta conyeta no qüestiono pas la conveniència de la participació del David en un programa com aquest. La seva trajectòria i experiència l’avala plenament.

Per arrencar la taula rodona la presentadora va voler conèixer la valoració dels assistents sobre la política cultural de la ciutat. “Pel que fa a l’Ajuntament estem vivint una situació inèdita. S’observa una certa desorientació i un canvi de rumb en moltes polítiques culturals, potenciant accions més pròpies de l’aparador i el lluïment social” va dir una Montse Flores contundent i expeditiva. “Jo crec que la dimensió individual continua projectant el nom de Reus com un referent cultural. Però a nivell institucional no podem dir ben bé el mateix” va apuntar una Magrinyà que durant la tertúlia va aparcar el romanticisme que impregna les seves magnífiques novel·les. L’escriptora va apostar per introduir imaginació en la gestió cultural  ja que “amb pocs diners es poder fer moltes coses. El que cal fer és generar idees buscant els suports necessaris”. “Però els diners hi han de ser, perquè les factures s’han de pagar” va puntualitzar la Flores, posant un exemple paradigmàtic com és el del ”Festival Memorimage del que s’han suprimit els premis en metàl·lic. I si no hi ha diners és evident que no hi haurà produccions”. Més clar, l’aigua.

Mentrestant Fernández va apuntar que hi ha molts equipament buits als que s’hi pot donar sortida fent-los més accessibles als possibles interessats, com són la Palma o Cal Massó. “Però els equipaments també necessiten personal per gestionar-los, ja que generen despesa” va tornar a apuntar la Flores que no en deixava passa ni una. I en aquest punt la Sagalà, que en ocasions opinava més que moderava, va començar una relació de retallades que feia esgarrifar. El Fernández va recollir la llista de greuges preguntant-se “quin és el full de ruta d’aquest equip de govern? Doncs no el coneixem. Anem veient els ajustos puntuals en cada festival i ens anem sorprenent observant cap on va aquest vaixell a nivell cultural”. En aquest punt la Magrinyà va introduir una reflexió molt assenyada sobre alguns festivals retrinxats i escapçats que continuen atraient l’atenció del públic gràcies ”a les inèrcies creades. La gent hi participa perquè en té bon record de l’edició anterior. Però això no pot durar sempre. Si cada any retallem recursos al final s’anirà morint per inanició”. I la Flores, que ahir va demostrar-nos les seves excel·lents dots de polemista, va rematar afirmant que “el que passa és que es confon la cultura amb programa, amb número d’actes. Sembla que només els preocupi el que surt a la llista i a la foto. I això va en detriment de la cultura.” La historiadora no va acabar aquí. Recollint la reflexió de la Sagalà sobre si els diables hauran de fer cada any “l’apadrina una carretilla” per Misericòrdia va apuntar “si la política passa per aquí, pleguem (…) perquè la cultura és un bé públic” apuntant, amb certa ironia, que “espero que l’Ajuntament prepari unes activitats per commemorar l’any Prim que estiguin a l’alçada dels fastos que s’han organitzat per passejar la mòmia.”  I res més. Així es va acabar un debat on vaig trobar a faltar, procurant per una certa equidistància ideològica, algun convidat que defensés la política cultural de l’Ajuntament. Potser el van buscar i no el van trobar. Devia ser això.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Bestiari cultural

  1. jacint solana ha dit:

    Bon dia i felicitats pel bloc.
    Només resaltar l’agudessa irònica de la gent de Google, possant al peu d’un article com el d’avui propaganda de descomptes pel teatre a BCN. M’ha semblat un punt i final immillorable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s