Somos Novios

Andreu Martín i Germà López a conjunt de la roda de premsa del PSC (delcamp.cat)

Andreu Martín i Germà López “a conjunt” a la roda de premsa del PSC (delcamp.cat)

Ahir a la nit, buscant una necessària i volguda descompressió, em vaig entretenir mirant-me LA VOZ, aquest reallity musical que fan per Tele 5 i que presenta el Jesús Vàzquez (per cert, com és que a Tele 5 tots els locutors és diuen Vàzquez?). Estava encuriosit per saber si la concursant reusenca, la Maika Barbero del Barri Fortuny, superava l’eliminatòria. Per cert, em sobta l’interès de la direcció del programa de presentar contínuament a la concursant com a Tarragonina. El Josep Maria Agell, el pulmó dels convergents a la campanya del #Reus22m, piulava preguntant-se perquè a Tele 5 confonen Reus amb Tarragona. Ves a saber. En tot cas l’important és que la Maika va aconseguir superar amb solvència l’eliminatòria i ja la tenim a la següent ronda.

Gairebé a la mateixa hora que Barbero triomfava en la seva batalla musical, el Reus guanyava al Madrid. Naturalment no em refereixo a l’equip de futbol, sinó al jugador alemany que porta el nom de la ciutat per tota Europa defensant la samarreta del Dortmund. L’equip germànic es va desfer per 2 a 1 d’un Madrid gris. I Reus, tot i no marcar, va ser determinant en el triomf del seu equip. En una ciutat com la nostra, mancada d’estímuls en positiu, això del Reus futbolista és gairebé balsàmic. Qui no es consola és perquè no vol.

Però tornant a LA VOZ, després de la cantant reusenca va sortir a escena el cambrilenc Pau Piqué. En vaig parlar fa dies evocant el seu pas per l’orquestra Cimarrón en aquelles entranyables revetlles de Sant Pere al Pòsit de Cambrils on et trobaves a mig Reus. Piqué també va superar la seva eliminatòria cantant un bolero inoblidable de l’Armando Manzanedo titulat Somos Novios. I com un servidor no es pot estar d’establir tota mena de paral·lelismes d’allò que veu i escolta amb el Món de Reus, d’immediat vaig pensar que el bolero podia servir per il·lustrar la roda de premsa que els del PSC van fer ahir a l’Ajuntament de Reus. Una compareixença que va servir per fer debutar al meu admirat Germà López que des de divendres ocupa un lloc al grup municipal socialista. López va escortar al portaveu Andreu Martín. El duet va causar sensació al presentar-se amb la mateixa americana. Anaven a conjunt. Potser es tractava de donar una imatge d’unitat –fins i tot en el vestuari- en un partit que sembla terriblement fragmentat.  Però més enllà d’aquest fet puntual, l’important és el que van exigir: volen una prova fefaent que el pacte de govern és sòlid. Sospiten que la relació entre Alegret i Pellicer no funciona, que està trencada. I fins i tot amenacen de demanar la convocatòria d’un ple extraordinari per abordar el suposat “desgovern” de la ciutat.

Al delcamp.cat apuntaven alguna hipòtesi sobre l’estratègia que s’amagaria darrera d’aquesta mesura de pressió: “quinze dies abans d’una campanya electoral polaritzada entre CiU i PP, els socialistes busquen una fotografia a Reus en la qual, nacionalistes i unionistes, reafirmin la seva voluntat d’estar junts governant la ciutat. Si Pellicer fa cas a Martín i reafirma públicament el pacte, la foto que espera el PSC estarà servida. En clau nacional el PSC podrà fer servir aquesta foto per denunciar aquest matrimoni a la reusenca.” És a dir, segons el diari digital els socialistes volen la imatge fotogràfica que refermi que Alegret i Pellicer –com diu el bolero interpretat de manera excel·lent pel Pau Piqué- continuen sent nuvis en aquest festeig accidentat d’ençà el casori del #Reus22m. Sensacional.

Precisament a la tertúlia del locutor-cuiner, intèrpret als fogons dels boleros d’actualitat més contundents del Món de Reus, es va tornar a parlar d’aquest tema. I vaig trobar molt interesant la intervenció de la Isabel Celestino, la socialista desencantada, que amb matisos es sumava a la teoria Anton Tapias que el vell malvat havia apuntat el dia abans a Canal Reus TV: “la picabaralla entre Alegret i Pellicer podria tractar-se d’un muntatge per distreure l’atenció informativa del ple”. Celestino, tirant d’intuïció femenina, va justificar la seva suposició a partir, fins i tot, dels gestos de la parella en els moments de màxima excitació. “Durant la picabaralla dialèctica entre ells dos, Pellicer li va arribar a tocar el braç, en un gest de complicitat. ” Vaja, que estarien fent el ruc com de vegades fan les parelles d’enamorats. En la mateixa tertúlia el cap de gabinet de l’alcalde, el Màrius Pàmies, negava aquest extrem afirmant que “com va dir l’alcalde, aquell no era el moment per parlar públicament d’aquella qüestió”. En tot cas aquestes especulacions demostren, una vegada més, la capacitat que tenim en aquesta ciutat de continuar donant tombs sobre la mateixa qüestió. I això que ja han passat 6 dies del maleït ple. Estem instal·lats en el Dia de la Marmota. O, millor dit, seguint amb les analogies musicals a ritme de bolero, en aquell tema de los Panchos que deia “Reloj no marques las hores porqué vas a enloquecer”. Tot i que em sembla que ja hem fet tard. Hores d’ara més d’un ja ha perdut el senderi. Què hi farem…

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s