Política de vol gallinaci

Al Món de Reus seguim atrapats en el temps. O, millor dit, atrapats per Newton. Així ens ho descobria ahir el periodista Josep Cruset en la seva crònica dominical al Diari de Tarragona. Cruset va fer un sensacional paral·lelisme entre les lleis de Newton i la realitat convulsa i complexa de la política local a casa nostra. “La política municipal reusense sigue marcada por las inercias que la retrotaen al pasado” comentava Cruset en la introducció. L’ús del verb retrotaer ja és espectacular. I a partir d’aquí el paral·lelisme realment encertat. “La primera Ley de Newton, la de la inercia, dice que un cuerpo continúa moviéndose en la dirección y velocidad original a menos que una fuerza actué sobre él y lo obligue a cambiar su estado. Aplicada a la política reusense, dos preocupantes inercias están condicionando los movimientos del gobierno municipal: la que le retrotae al pasado y la que predice un futuro de ruptura.” Al coneixement exhaustiu de la realitat política local -que ja li pressuposàvem-, amb aquesta reflexió Cruset demostra també un aprofitament molt satisfactori de les classes de física en la seva època d’estudiant.

També ahir al Diari de Tarragona hi trobàvem l’habitual article dominical de l’Anton Tapias. Sota el títol explícit de REUS EN VENDA, el vell malvat s’ho feia venir bé per fer un panegíric de l’alcalde de Valls, Albert Batet, número 1 de CiU a les autonòmiques i proper conferenciant a la Societat el Círcol. Després de llegir l’article l’amable lector/a pot arribar a dues conclusions: o Tapias és el cap de campanya de Batet o li està buscant un gendre eixerit per la seva filla. La raspallada és de dimensió desconeguda, una cosa mai vista, superior fins i tot als elogis encesos que li acostuma a dedicar al cupaire David Vidal. Per cert, que un altre dels herois del Tapias, l’irreductible Lluís Gibert, també ha estat notícia durant el cap de setmana al transcendir el seu suport explícit a la plataforma CATALUNYA SÍ, la “milícia popular” del cap llista d’ERC, Oriol Junqueras. El Delcamp.cat catalogava Gibert de “mediàtic” a l’alçada del cantat dels Pets, Lluís Gavaldà, del bateria del mateix grup, Joan Reig, o del Jimmy Piñol de Lax’nBusto.  En tot cas el mateix dissabte gent propera als republicans em valoraven aquest acostament de “l’irreductible junquerista” com un primer pas per integrar-se a les llistes d’ERC a les municipals del 2015. Ves a saber.

Però en aquest aiguabarreig de coses i casos del cap de setmana, m’he de referir a la tertúlia de periodistes de divendres a Punt 6 Ràdio. Els fills pròdigs van tornar a la casa del pare després d’una setmana intensa a l’emissora de les Peixateries. Per antena el locutor-cuiner, el Jordi Escoda, no va dir ni piu de la polèmica oberta pel trident de les ones després del seu adulteri amb Ràdio Reus. Queda clar que aquests periodistes, a diferència d’alguns polítics, prefereixen rentar la roba a casa. Pel demés la tertúlia entre Carrión, GRAS III i la bèstia Ramos-Salvat va seguir els cànons habituals. El periodista de llarg recorregut va dibuixar una de les línies d’investigació en la que està immers, la del possible malestar que hauria causat a la Generalitat el protagonisme de la cèlebre Universidad Camilo José Cela en tot l’afer de la mòmia del General Prim. Per cert, que Carrión també va descobrir una conversa a peu de carrer amb l’Ariel Santamaría on el polític més juantxi apuntava que darrera l’embolic d’Innova hi podria haver la màfia russa. “Mentre no sigui la xinesa, rai” va comentar amb certa ironia Gras III, referint-se a aquesta trama de blanqueig de diners que s’ha descobert recentment. El comentari tenia una certa mala bava. Només hagués faltar localitzar alguna ramificació d’aquests angelets a la nostra ciutat.

Ara bé, el més contundent –per variar- va ser el Ramos-Salvat que va voler fer una curiosa disquisició sobre el perquè de la petició de ple extraordinari feta pel grup socialista. Segons la Bèstia la demanda perseguiria captar la imatge d’amor etern entre CiU i PP en plena campanya electoral. Un torpede ideat pels socialistes i darrera del qual s’hi amagaria el primer secretari del PSC, el Francesc Vallès. “Un home acostumat a l’alta política i no pas a aquesta manera de fer que tenim a Reus i que només es pot qualificar de política de vol gallinaci” va dir el Ramos-Salvat en un elogi insòlit a la figura del diputat socialista. Això de vol gallinaci ho vaig trobar sensacional. Però que vigili el Ramos-Salvat. Com continuï fent d’escorxador de l’anàlisi informatiu, ves que un dia d’aquests no acabi ell com una gallina esplomissada. Jo no descartaria res.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s