Visca Sant Vicenç dels Horts!

El Joan Reig i la Marta Magrinyà, del milloret del míting d'ERC al Bartrina (delcamp.cat)

El Joan Reig i la Marta Magrinyà, del milloret del míting d’ERC al Bartrina (delcamp.cat)

Fa dies ja vaig fer notar en aquest bloc la meva estranyesa pel tractament que els republicans han fet de la gent de Reus a la seva llista electoral a les autonòmiques del #25N. O potser hauria de dir pel no tractament de la gent de Reus, directament absents de la llista. Ahir vaig viure un nou capítol d’aquesta peculiar relació de la formació independentista amb una ciutat que havia estat cap i casal d’Esquerra a la demarcació. El Bartrina va ser l’escenari del primer acte d’una campanya que encara no ha començat. Per tant la ciutat no mereix ni figurar en la relació d’actes de campanya estricta d’ERC. He de reconèixer que vaig quedar distret. Especialment després d’escoltar a Junqueras que va acabar demanant el vot fent un publireportatge del poble d’on és l’alcalde, Sant Vicenç dels Horts. Vaja, que el Món de Reus en l’univers republicà pinta ben poca cosa, per no dir res. I ahir em vam tenir la plena confirmació. Quina feinada que li espera al bon jan del Jordi Torres.

Sigui com sigui el Bartrina es va omplir fins al capdamunt. Des de la platea, satisfets, s’ho miraven alguns dels referents republicans d’ahir, d’avui i de sempre presents a l’acte. Així vaig veure a l’Ernest Benach que la feia petar amb l’últim de la llista, el Sergi de los Ríos, un dels diputats més notables que ha tingut durant aquests últims anys la demarcació. Els acompanyava el vallenc Jordi Cartanyà, derrotat en les eleccions a la presidència de la federació del camp dels republicans. Precisament el seu rival i guanyador d’aquella transcendent elecció, l’alcalde de Montblanc, el Pep Andreu, xerrava amb el cap local, el Jordi Torres, i  amb el vilaplanenc Tomàs Bigorra.  També vaig veure a l’Empar Pont, dialogant amb l’Àngel Xifré, l’alcalde d’Almoster. La Pont em va fer saber amb una piulada al twitter que la música de fons era la d’Obrint Pas. Tota una metàfora de la voluntat dels republicans en aquestes eleccions. Mentrestant la Cori Torroja i l’Alfred Pitarch, membres de l’executiva local, estaven atents i amatents a tot el que succeïa. Igual que el Joan Carles Naya que a la tarda al twitter havia deixat anar que estaven convençuts de l’èxit de la convocatòria. Només calia mirar el teatre per adonar-se’n que l’objectiu s’havia complert sobradament.

I amb això va arribar l’Àngel Cortadellas que va saludar a alguns dels citats. I resulta que no tenia seient reservat. I el diligent assessor Xavier Bailach el va acomodar a la sisena fila, al costat del Bové de les sardanes. L’última vegada que els republicans van llogar el Bartrina va ser a les municipals del #reus22m. I aquell dia Cortadellas, en qualitat de cap de llista, va actuar d’amfitrió, de líder, de referència. Ahir, en canvi, seia en una discretíssima sisena fila. I vaig comprendre una vegada més com de crua pot ser la política municipal. Per cert, també em vaig quedar parat al veure com l’Ernest Benach -inicialment- seia a la vuitena fila, al costat del lletrista d’havaneres, Pere Elias. Va ser una imatge impactant que es va resoldre, poc després, quan el van fer seure en un lloc preferent al costat del cap local, el Jordi Torres. D’entrada em vaig pensar el pitjor, però oportunament l’artista Josep Maria Gort em va fer notar que Benach havia ocupat aquesta ubicació per saludar al germà del Josep Lluís Carod Rovira, l’Apel·les, també present a l’acte. El joc de les cadires, però, no va acabar aquí. En entrar pel passadís central del teatre els caps de cartell, amb un Junqueras que ben bé no sabia què fer, si saludar al públic o arreglar-se l’americana, van fer aixecar al Sergi de los Ríos per acomodar al Pep Andreu. Una imatge segurament casual però que permet treure molta punxa al llapis.

El míting el van presentar l’escriptora Marta Magrinyà -l’única reusenca que va pujar a l’escenari- i el bateria dels Pets, el Joan Reig. Les seves intervencions van ser del millor de la nit. La Magrinyà, impecable en el fons i en la forma, amb una corprenedora càrrega emotiva, és va complementar a la perfecció amb el discurs del Reig, més casolà, directe i amb un punt d’humor relaxant. “Junqueras, que ha estat pare fa pocs dies, no rebaixarà el somni del seu fill ni el nostre” va deixar anar una Magrinyà esplèndida.  Reig, que ahir aterrava a Catalunya després de tocar a Londres amb els Pets, recordava amb molta gràcia que el primer que s’havia trobat al posar el peu a terra era “un manifiesto als morros. Això de la intel·lectualitat deu ser com els bolets que quan plou una mica te’n trobes per tot arreu. On eren fa cinc anys, fa deu anys, fa quinze anys aquests intel·lectuals federalistes? Segurament no plovia i per això no hi havia bolets” va rematar el músic de Constantí demostrant que pot redoblar les paraules amb la mateixa eficàcia que les baquetes a la bateria.

Ells dos es van encarregar de presentar als ponents. En aquests casos acostuma a trencar el foc el candidat de casa, el que representa a la ciutat amfitriona. Però com a la llista dels republicans no hi ha ningú de Reus van fer sortir a la Irene Aragonès, una pedagoga de Mont-roig que ocupa el número 5 de la candidatura i que és la presidenta comarcal dels republicans. “Espanya s’ensorra i nosaltres no hi volem ser” va deixar anar enmig d’un discurs que va acabar amb un “Visca Catalunya Lliure” amb el puny alçat. Després li va tocar el torn al Pep Andreu, aquest senyor que parla als mítings com ho feien els vells polítics de la segona república. Té una entonació molt allunyada del que s’estila avui dia en aquesta mena d’actes. Ni millor ni pitjor, senzillament diferent. I comparant-lo amb d’altres ocasions, ahir tampoc el vaig veure gaire entonat.  Va citar a George Washington “ja que al sopar dels Botiguers de Reus de l’altre dia vaig saber que aquest era el sobrenom del General Prim”. I en aquest punt va aprofitar per rebregar a l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, recordant que “Bellissens està a la venda i ja veurem si en plens com el de demà (en referència al de la lleialtat) triomfa la llibertat o el poder”. Hi va tornar poc després preguntant-se si Pellicer hauria de demanar permís als seus socis del PP per votar a favor de la independència i retraient que l’Ajuntament no aprovés la seva incorporació a l’Associació de Municipis per la Independència.

Però després de tants retrets adreçats a la primera autoritat municipal, ens va regalar les orelles –als de Reus- al comprovar que el Bartrina era ple. “Fa goig veure el teatre ple de gom a gom. I veure com la ciutat de Reus que sempre s’ha caracteritzat pel seu catalanisme, per la seva consciència social, ha respost a la crida d’Esquerra Republicana.” A l’acabar la seva intervenció, el públic va esclatar en crits d’independència mentre sortia a l’escenari la Marta Magrinyà que semblava que hagués de proclamar-la. Però no. Magrinyà havia sortit per presentar a l’Oriol Junqueras. I el professor universitari -de paternitat recent estrenada- va aparèixer a l’escenari per fer el seu discurs. El líder republicà tampoc és un orador convencional en això dels mítings. Com ja vam veure el dia que va venir a l’auditori del Palau Bofarull a fer de Tutto Junqueras, prefereix un discurs més pausat, amb clara finalitat pedagògica. Un discurs perfectament trenat, amb multitud de dades i exemples, que va desenvolupant gràcies a la seva memòria prodigiosa i a una dicció impecable. Amb una mica més de passió segurament arrossegaria a les masses com aquell qui res. Això sí, va repetir molts dels arguments que ja li havíem sentit el dia del Palau Bofarull, especialment els de caire econòmic. Però allà on em va sorprendre va ser en les contínues referències al seu municipi, Sant Vicenç dels Horts, posant com a model la gestió del consistori que ell mateix encapçala. Es va servir d’un vídeo enregistrat al seu poble on hi surten diversos immigrants, bàsicament d’arreu d’Espanya, que fa anys que viuen al municipi. Tots ells es declaraven obertament independentistes. Amb aquest testimoni Junqueras justificava la necessitat de cercar complicitats amb tothom, perquè només així s’aconseguirà l’objectiu. “La gent necessita sentir-se estimada formant part d’un projecte (…) I si volen ser dels nostres guanyarem, aquesta és la nostra oportunitat i responsabilitat. I estic segur que estarem a l’alçada” va apuntar en el moment culminant d’un discurs que va mantenir el to serè i reposat que, segons Junqueras, han de caracteritzar les reflexions dels independentistes a l’hora d’explicar les seves motivacions.

I a  l’acabar van sortir tots els candidats a l’escenari. I, com era de preveure, no hi havia ningú de Reus. Per això em pregunto si es pot votar a la presentadora. O al Reig dels Pets. Com a mínim ells sí saben què hi passa al Món de Reus on els republicans -fins i tot dins del seu propi partit- continuen fent la travessia del desert. Que llarg que es farà tot això.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s