El triangle de Prim

Prim amb el cèlebre triangle

Prim amb el cèlebre triangle

L’Enric Juliana, el distingit corresponsal a Madrid de LA VANGUARDIA, va dedicar ahir diumenge el seu article dominical a “El Triangle de Prim” jugant, d’aquesta manera, amb els tres flascons dos sota les aixelles i un al costat dels genitals” que l’equip científic va descobrir en l’anàlisi al cos del General efectuat recentment al nostre hospital.

L’article de Juliana, com sempre interessantíssim en el fons i en la forma, ens ofereix alguns detalls singulars d’aquest “personatge  de llegenda, la figura del qual s’engrandeix a mesura que tornen -l’últim segle, cada trenta-sis anys, com si es tractés d’una maledicció bíblica- alguns dels problemes ancestrals d’Espanya.” El periodista fa referència a l’exhumació del General, l’any 1971, explicat que al periodista Carles Sentís “molt bon observador, li cridà l’atenció la pulcritud del pentinat. Prim sempre anava molt ben pentinat”.  Juliana també treu punxa a les vicissituds de la mòmia del General recordant que “com en una novel·la del realisme màgic, Prim, l’home que va enviar Isabel II a l’exili i va tenir la gosadia d’inventar-se una nova dinastia per a Espanya, va acabar a l’interior d’una nevera” explicant el seu trasllat a la cambra frigorífica del tanatori “en espera que la municipalitat disposés de fons per a la rehabilitació del mausoleu.”. Finalment la restauració ja és possible i l’articulista recorda la feina dels investigadors de la Universitat Camilo José Cela “desitjosos de conèixer nous detalls sobre la seva mort.” Això de desitjosos ja ho hem observat repetidament.

Seguint amb el seu argumentari, en aquest punt el periodista explica la troballa dels tres flascons “per afavorir la conservació del cadàver” malgrat que la seva ubicació “no és casual. Els tres flascons dibuixaven un triangle. Un triangle maçònic.” En aquest punt Juliana rememora la vinculació de Prim amb la maçoneria i també aprofita per parlar del seu assassinat apuntant que té “Aires de drama kennedià”. Per acabar recorda algunes frases històriques de Prim que, traslladades a l’actualitat, “conviden a la prudència: “Catalans, voleu córrer massa; no correu tant que podríeu caure”. (Pronunciada el 1868 quan Barcelona demanava República després de la Gloriosa)”. En canvi en cita d’altres que conviden al contrari. “Fins quan hem de prémer el fre? Si no voleu els catalans, deixeu-los, que no us necessiten, i si els voleu, no els tracteu com Felip V”. (Discurs al Congrés el 1851). “

Aquest article és del milloret que s’ha publicat d’ençà de l’enrenou de la mòmia del General. Un redactat que, a més, ens descobreix on són actualment els misteriosos flascons. Els guarden en una caixa forta de l’Ajuntament de Reus”. Aquest últim detall m’ha deixat intrigat. En quina caixa forta s’han guardat? I al costat de què? Potser dels migrats recursos públics que han de servir per satisfer els deutes amb els proveïdors? Ves que no s’equivoquin i acabin pagat factures amb algun d’aquests flascons.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s