Treballadors de l’Hospital de Sant Joan (Reusdigital.cat)
Potser comença a ser hora que algú li digui al guionista que està escrivint la història d’aquesta ciutat durant els últims mesos que acabi de fer el ruc, que ja n’hi ha prou de la broma. Després dels sotracs i els ensurts que ens hem endut d’ençà les eleccions del #Reus22m, ahir l’ínclit escriptor ens va tornar a demostrar la seva innata capacitat per fer-nos viure emocions terrorífiques. En aquesta ocasió s’ho va fer venir bé per apuntar la hipotètica venda de l’hospital de Sant Joan, la joia de la corona de Sagessa, a la Fundació Santa Tecla de Tarragona. Això és de pel·lícula de por. S’ho imaginen? Els tarragonins, que sempre han observat amb recel i profunda enveja la projecció del nostre hospital, posant “una pica en Flandes” amb una operació que tindria un altíssim valor simbòlic, el d’humiliar a la ciutat veïna -Reus- que té en la gestió sanitària una de les poques estructures de capital que li queden.
La notícia va circular insistentment durant tot el dia per diversos mitjans de comunicació i a primera hora de la tarda el comitè d’empresa apuntava aquesta possibilitat citant “fonts diverses” per bé que no les especificava. Per tallar de soca-rel qualsevol especulació, l’alcalde va negar de forma categòrica aquesta possibilitat. De ben segur del tema se’n parlarà durant la reunió d’aquest matí a l’hospital on Pellicer i la presidenta del grup Salut, Teresa Gomis, es reuniran amb representants dels treballadors.
El Jaume Amenós i el Quimet Sorio brindant per la iniciativa amb els representants dels mitjans de comunicació
Com deia al principi, ja en començo a estar cuit d’aquest continu de notícies que afecten la imatge de Reus i que generen un evident desassossec en aquells que voldríem un entorn més plàcid i serè per la nostra ciutat. Per això avui prefereixo quedar-me amb les bones sensacions que ens deixarà la reinauguració del Fortuny. Un acte d’efectes balsàmics en l’estat d’ànim reusenc. Toca felicitar al Jaume Amenós i a la gent del BRAVIUM per la feina esplèndida que han realitzat a l’hora de preparar un operatiu que, un àmbit ben peculiar, tornarà a situar la ciutat en l’epicentre de l’actualitat per la capacitat que tenim d’impulsar iniciatives tan insòlites com originals. A casa ja tenim els vestits a punt per viatjar en el temps i reviure aquella inauguració del 16 de novembre de 1882 que es podrà seguir en directe per Canal Reus Televisió. I escoltin (ara que hi penso) ves que més d’un no s’hi vulgui quedar en el passat. Veient com estant les coses avui dia potser estaríem molt més tranquils.
El Món de Reus 
Crec que tots els reusencs tenim que gaudir avui d’aquest acte, tan els assistents como els espectadors, que seran molts, ja que vulguem o no serà tot un ESPECTACLE, veure l’accés al teatre de tots els participants amb les vestimentes de fa 130 anys.
Esperem i confiem que els que avui no podrem fer “fotografies”, pugem obtenir-les, al igual que una copia del reportatge que Canal Reus Televisió, pugui fer, ja que serà un recordatori memorable de lo que tu Josep, dius molt be “EL MON DE REUS”