Sort que els micròfons no reboten

"On és Wally" by Jordi Escoda en una imatge del Bartolomé Pluma

“On és Wally” by Jordi Escoda en una imatge del Bartolomé Pluma

Ahir vaig tenir l’oportunitat d’anar seguint les incidències de la vaga general gràcies als nombrosos mitjans de comunicació que m’anaven informant de manera puntualíssima del desenvolupament de les diverses mobilitzacions. D’entrada al twitter un activíssim Bartolomé Pluma –en la seva celebrada faceta de repòrter Tribulete- se’n feia farts d’enviar piulades visuals amb imatges de la multitudinària manifestació que va recórrer els principals carrers de la ciutat. En una d’elles, com si es tractés d’un fotograma del popularíssim “On és Wally” vaig localitzar al locutor-cuiner, el Jordi Escoda, que ahir va decidir fer vaga regalant a la seva fidel audiència del debonmatí una acurada selecció musical on -a diferència d’algun dels seus tertulians habituals- ningú desafinava.

(Salvador Mestre, Mestre I de Riudoms)

(Salvador Mestre, Mestre I de Riudoms)

Qui també era a la manifestació de Reus amb la càmera a la mà era el Salvador Mestre Domingo, a qui a partir d’ara presentaré com a Mestre I de Riudoms per diferenciar-lo del seu fill, el republicà Salvador Mestre Gispert, activíssim i loquaç opinador als suculents sopars del #fila0. Mestre I és un fotògraf de primera que va captar algunes seqüències interessants de la mobilització “emmarcades amb el color de l’esperança” com ell mateix les va definir al facebook. Em va cridar l’atenció la que acompanya aquest text, amb aquests dos vailents mostrant una pancarta casolana amb una llegenda certament inspiradora.

(Germà López)

(Germà López)

També al facebook el regidor socialista Germà López ens descobria una altra pancarta amb missatge. Ignoro si va captar la instantània personalment o la va arreplegar de la xarxa. Però el text és demolidor. En aquesta crisi, on n’hi ha una colla que han fet l’arròs, encara surten alguns predicadors acusant als pobres ciutadans d’haver estirat més el braç que la màniga i fent-los, per tant, corresponsables de la disbauxa. Quina barra.

 

 

(Olívia Molet)

(Olívia Molet)

Però parlant de fotògrafs, m’he de referir a la meva admiradíssima Olívia Molet, aquesta dona llarga i prima que fa les millors imatges pel MÉS REUS com la que acompanya aquest text. Procurant fer la seva feina com Déu mana, l’Olívia s’ho va passar malament per culpa d’alguns energúmens que la van increpar durant la seva activitat professional. I al vespre va tenir la necessitat de buidar el pap tot escrivint aquest text al Facebook. “Perquè el meu dret a informar gràficament el tinc i un cop més hi ha brètols que encara no saben que sense nosaltres fent la nostra feina diària al carrer i sense la repercussió mediàtica dels mitjans de comunicació la resta de la societat no sabrien que ells existeixen. Nosaltres no som l’enemic i patim com tothom. Premsa no vol dir “a por ellos o ….” poder això és lo més finet que m’han dit avui….”.  Per cert, els companys de Canal Reus Televisió també van viure una situació semblant a la de l’Olívia just quan enregistraven les pintades que efectuaven uns individus al Banc de Santander de la plaça Prim. Una imatge lamentable que atempta contra el més elemental dret a la informació i que demostra, per altra banda, l’enorme covardia d’aquests “valents” que s’amaguen darrera d’un passamuntanyes. N’hi ha que s’ho haurien de fer mirar. (Veure la notícia).

(Jordi Castro/Delcamp.cat)

(Jordi Castro/Delcamp.cat)

Un altre que va utilitzar el Facebook per dir-hi la seva va ser l’irreductible Junquerista Lluís Gibert. L’advocat es va referir a la inclassificable agressió que va patir un xiquet de 13 anys per part d’un mosso d’esquadra a la manifestació de Tarragona. La versió oficial del perquè de l’agressió és antològica. Diuen que la porra va rebotar. Si Gibert habitualment ja té l’eina esmolada, ahir tallava com mai. ”El país que vull és aquell que davant uns fets com aquests surt el Ministre de l’Interior i demana disculpes i no representants de la policia argumentant que la porra ha rebotat. Els dirigents polítics no poden donar la imatge de que la policia està en contra del ciutadà i no per a la seva protecció. Possiblement el senyor de la motxilla era mereixedor d’una detenció, però el mosso no pot anar fotent pals de cec pel mig de la gent per acabar ferint al pobre noi. Per després continuar agredint a les persones que estan al terra o el recriminen. Si estan nerviosos no serveixen per aquesta feina. Molt lamentable tot plegat.”

(Guillem Ramos-Salvat)

(Guillem Ramos-Salvat)

Parlant d’incidents, el Guillem Ramos-Salvat, del delcamp.cat, va fer un seguiment exhaustiu de la vaga, amb una especial capacitat per ser en tot moment –a Reus i a Tarragona- al mig dels diversos mulladers. Una de les seves imatges que més em va impactar va ser la dels antiavalots desplegats a tocar de la plaça Pastoreta, just davant de l’escola de la Salle. Em vaig quedar garratibat. L’última vegada que havia vist tants homes de negre davant del col·legi va ser quan, de petit, circulaven aquells “Hermanus” d’abans, que anaven amb la sotana fins als peus.

I no cal dir que tanta activitat generava una riuada d’opinions a la xarxa. De totes elles em ve de gust destacar la del periodista torrenc Jordi Salvat, que va fer un comentari molt lúcid. “Les jornades de vaga general com avui em generen sentiments contradictoris: piquets coaccionadors, policies rabiosos, propaganda en forma d’un ball de xifres que sembla fet i dirigit a imbècils…”.

Però voldria acabar aquest seguiment de la vaga amb l’especial que va fer el Jordi Cartanyà a Ràdio Reus. Després de resseguir la situació que es vivia en diversos punts com a Tarragona, on la periodista que fa honor al seu cognom en qualitat radiofònica -la Marta Bonillo- va descriure la “calma tensa que es viu a la plaça de la Font”, el locutor-artista va trucar al secretari general de Comissions Obreres, el Jaume Bros. A l’estudi comptava amb la valoració del representant de la CEPTA, Rafel Muñoz, que ja s’havia mostrat molt crític amb la vaga. I com que devia anar excitat, Muñoz va dir-li al sindicalista “escolti, tan malament no deu haver anat la reforma de la llei laboral perquè vostès l’han aplicada per fer els seu expedients de regulació al sindicat”. Embolica que fa fort. La pregunta va excitar a Bros que el va replicar d’immediat amb un contundent “Això és mentida!”. A Muñoz també li va picar la cresta el Jordi Salvadó de la UGT –el següent en intervenir- que va rematar dient-li “Vostè no té cap credibilitat!”. Després d’aquesta apassionada discussió vaig celebrar que a la ràdio els micròfons no rebotin com passa amb les porres d’algun mosso, perquè altrament algú hauria marxat amb un bon nyenyo.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s