La solvència del programador programat

El passat mes de setembre, coincidint amb la presentació de la programació del Bartrina per aquest trimestre, vaig escriure un article on explicava, entre d’altres coses, la curiosa tessitura en la que s’havia vist involucrat el polifacètic Xavier Graset que sent un dels programadors del teatre havia estat programat per representar un monòleg de Txèkhov dirigit pel Francesc Cerro. Doncs bé, ahir vam tenir l’oportunitat de veure dalt de la bombonera del Centre de Lectura al “programador programat”. I d’entrada s’ha de destacar l’alt poder de convocatòria de l’actor. El Bartrina era ple, registrant la millor entrada en el que portem d’any. D’entre la selecta concurrència destacar la presència de regidors com el Miquel Domingo, la Teresa Gomis o l’Andreu Martín. També hi havia l’activíssima Montse Vilella a qui vaig veure molt pendent de la prova pilot d’accessibilitat als teatres de Reus per a persones amb discapacitat visual i auditiva que es va fer durant l’obra. Un projecte interessantíssim  en l’àmbit social digne d’elogi i consideració.

A la platea també hi vaig veure a l’exregidor incompatible, el Pepe Jofré, la presència del qual no va passar inadvertida, especialment per la senyora que seia just al seu darrera. La pobre dona devia maleir la seva dissort. El problema era l’alçada de Jofré que devia deixar a l’ espectadora amb la visual de l’escenari sensiblement esquifida. En una de les llotges de platea també hi havia, al complet, la família política de l’actor, els Vilella Dalmau, gent de Reus autèntica, d’una bonhomia i simpatia excepcional. Entre ells l’Anna Maria Vilella, l’esposa del Graset, acompanyada dels seus petits bessons. La meva dona em va fer notar com de bé es van portar durant tota la representació. Semblava que no hi fossin . A la llotja del costat hi seia el tiet Josep, el germà gran de l’actor, el genial Josep Grasset. El vaig veure saludar de manera efusiva al regidor de cultura, el Quimet Sorio, amb qui comparteix el mateix somriure sempitern. I just davant meu hi tenia a l’escriptor Màrius Serra, el mag de les paraules, el del celebèrrim “anagrama”. Abans de començar l’espectacle el vaig veure jugant amb fruïció amb el mòbil amb un joc ple de lletres. Vaig pensar que no es tractés de la versió electrònica del seu divertidíssim Verbàlia.

Però anem al que ens interessa, el monòleg del Graset. Un text de Txèkhov on el seu protagonista, Ivan Ivànovitx Niukhin, se’ns presenta per distreure’ns amb una conferència sobre els perjudicis del tabac en el cos humà. Però la xerrada acaba esdevenint un aiguabarreig divertidíssim on l’orador en parla de l’amor, del matrimoni, de les filles, del menjar o de l’escola.  I on la seva dona “gasiva, malcarada i buscarons” adquireix un paper destacadíssim, convertint-se en la dolenta de la pel·lícula. Només de pensar-hi fa por i tot.

Si no fos que Txèkhov fa anys que és mort, creuria que el dramaturg rus va escriure l’obra pensant amb la interpretació de Graset. Perquè l’actor vila-secà fa seu el personatge amb una grandíssima solvència, la mateixa que demostra en qualsevol dels àmbits artístics i comunicatius en els que es desenvolupa habitualment. En aquest sentit és una garantia per l’oient o l’espectador que té interès de veure’l i escoltar-lo. Per això el públic va saber recompensar la seva actuació amb un aplaudiment entusiasta que el va obligar a sortir fins a tres vegades a l’escenari, un espai on es va buidar durant l’hora de durada d’un monòleg on va demostrar la seva extraordinària capacitat de connexió amb l’auditori. Un exercici on hi va tenir molt a veure el Francesc Cerro, un d’aquests valors sorgits de l’escena local que ja triomfa a nivell global.

Resumint -i ja em permetran el joc de paraules- al programador programat el poden seguir programant a la programació del Bartrina tantes vegades com vulguin. Ahir va tornar a demostrar que no falten raons concloents per fer-ho.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s