El NO Míting del PSC

Imatge del NO míting de PSC a l'Orfeó

Imatge del NO míting de PSC a l’Orfeó (Diari Més)

Ahir a la tertúlia del locutor-cuiner a Punt 6 Ràdio quedar clar que el tallat del Miami –el popularíssim bar del raval Sant Pere- no els hi devia fer gaire profit al personal perquè (amb perdó) hi havia una mala llet concentrada que es va poder percebre a través del transistor. En absència del Ferran Pujol –que devia agrair no ser-hi perquè l’haguessin esbudellat en directe – les seves companyes Empar Pont i Martina Garcia van disparar a discreció en l’anàlisi de l’actualitat. Ho van fer de tota manera: amb silenciador i amb metralladora. No es va salvar absolutament ningú. Al locutor-cuiner,  el Jordi Escoda, se’l veia còmode administrant la munició i gosant, amb sospitosa diligència, disparar algun tret enverinat enmig del tiroteig dialèctic. Aquest Escoda un dia prendrà mal.

Allà on es van recrear les tertulianes va ser en l’anàlisi de la crònica política i, més concretament, de la campanya que és a punt de finalitzar. La Martina no va tenir cap recança en criticar l’estratègia del seu propi partit, el PSC. ”No me n’amago. Jo he estudiat campanyes i una de les primeres coses que t’ensenyen és que no has de fer campanyes en blanc i negre. I nosaltres (els socialistes) portem no sé quantes eleccions fent-les en blanc i negre. I encara pitjor, sempre en negatiu!”. L’Escoda estava en la seva salsa. “Les campanyes, totes!, són antigues”. I precisament el locutor-cuiner va demanar un pronòstic. “No ho sé, és molt difícil” va dir la Martina, mentre la Pont vaticinava que “n’hi haurà que votaran amb el nas tapat perquè han de votar al president Mas”. Va ser molt gràfica. Per tant si diumenge veuen algú amb una agulla d’estendre roba al nas ja sabran de què va. Per cert, que l’exrexidora també va destacat una de les novetats d’enguany a la ciutat, la nit electoral organitzada per Òmnium a la seva seu de la plaça Prim. “Fins i tot hi haurà entitats de la societat civil que organitzen una nit electoral. No serà que són molt propers a algun partit que no té seu? (…) és molt sospitós. Jo que sóc malpensada…”  Això últim no calia que ho digués. És una evidència. Però l’Escoda tenia ganes de parlar dels socialistes i del seu peculiar míting central de dimarts passat a l’Orfeó, un recinte amb encant però molt allunyat de la capacitat dels grans teatres de la ciutat. “El PP omplint el Bartrina i el PSC l’Orfeó. Fent un recordatori no era aquest l’escenari habitual que els socialistes utilitzaven quan omplien espais molt més grans amb posades en escena més importants. I a més no es va presentar el cap de llista Xavier Sabaté que era en un altre acte a Barcelona”. Es va notar que l’Escoda tenia ganes de retratar –i no pas amb la càmera fotogràfica- al cap de llista socialista.  I la Martina va entrar sense cap recança a valorar el míting en qüestió. “La veritat va ser un acte atípic. Quan em van dir que anàvem a l’Orfeó vaig dir “ah, vale” però tampoc ho tenia molt clar. De fet no va ser un míting. I això va ser el més estrany”.

L’acte el va capitalitzar un vell savi socialista, l’Isidre Molas. “Ens va donar una classe brutal –va recordar la Martina-. De fet a mi m’agrada molt escoltar-lo perquè se n’aprèn moltíssim”. Però la regidora socialista insistia en que allò no havia estat un míting. “Aquesta mena d’actes es fan per unir a la tropa a pocs dies de les eleccions perquè el públic ja està convençut (…) I a mi em va agradar perquè ja no m’han d’emocionar per anar a fer campanya. Però jo crec, com dia el nostre primer secretari Francesc Vallès, que als socialistes, en un tema clau com el Federalisme, ens va venir molt bé que l’Isidre Molas expliqués d’on ve això del que sempre hem fet bandera.” La Martina semblava, per tant, que validés el format. Però al final de la seva exposició se li va entendre tot quan va dir “sí que és veritat que vist des de fora xoca perquè mai havíem fet un acte electoral a l’Orfeó. Són aquestes coses del nou PSC….”. “S’ha escapat molt bé de la pregunta” li va dir l’Escoda. “Jo estic per felicitar-la” va rematar irònica la Pont. Però entre línies havia estat molt eloqüent. La seva sí que va ser una classe magistral per explicar com està el PSC internament a pocs dies de les eleccions. Que Déu els agafi confessats.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s