Tertulians irreductibles i convidats unionistes

L'article del Francesc Domènech a la versió digital de la NW Revista de Reus

L’article del Francesc Domènech a la versió digital de la NW Revista de Reus

En plena voràgine per intentar explicar el resultat de les eleccions de diumenge passat, el director de la NW Revista de Reus, el Francesc Domènech, ens va regalar dilluns un lúcid anàlisi de les eleccions del #25N a la pàgina web del mateix rotatiu. Sota el títol “El periodisme ha perdut”, Domènech posa l’accent en la manera de fer d’alguns mitjans de comunicació que s’han mogut més pel cor que pel cap, fins i tot l’endemà dels comicis “dissenyant les seves estratègies en base a un periodisme ideològic fet amb un estil i unes portades pròpies del periodisme esportiu”. El periodista l’encerta al destacar que “els mitjans, individualment, no han reflectit durant la campanya la realitat ideològica del país. I el sistema de mitjans, vist globalment, no és prou plural com per pensar que el conjunt sí que la reflecteix.” Amb tot això l’àvid comentarista, que sempre fa l’aleta en les seves reflexions, conclou que “els mitjans de comunicació, en general, han faltat a la veritat en benefici d’una causa política. I quan els mitjans falten a la veritat perden el seu sentit d’existir i, és clar, van perdent públic.” Domènech acaba reblant el clau  afirmant que “fa la sensació que els mitjans, com alguns polítics, es pensen que el ciutadà és ruc. I resulta que les lectures més objectives dels resultats electorals d’ahir els hem d’anar a buscar a la premsa estrangera.”

Precisament el Quico Domènech va participar ahir en una d’aquestes tertúlies que ell mateix qüestiona en el seu article (“hi ha masses tertúlies i poca informació”) però que un servidor assaboreix amb fruïció per elaborar alguns dels articles més celebrats d’aquest bloc. Al Quico el van asseure amb l’irreductible junquerista Lluís Gibert, i amb els professors de la Rovira i Virgili Arantxa Capdevila i Ángel Belzunegui. Precisament aquest últim fa quinze dies, en el mateix programa que presenta THE ARTIST, el comunicador montblanquí Jordi Cartanyà, ja parlava de la “Majoria silenciosa” que encara no s’havia manifestat, que ignoraven totes les enquestes, i que podia condicionar (com així va ser) el resultat final. Al sentir això de la majoria silenciosa que va recordar el mateix Belzunegui, el Lluís Gibert no se’n va poder estar. “De quina majoria parlem? La que ha guanyat és la majoria independentista. Una majoria important, que avala i legitima el procés que se’ns obre al davant.” va inquirir l’irreductible amb vehemència. Domènech el va replicar, avalant la tesi de la “majoria silenciosa” que segons el director tocat pel Mestral (en el bon sentit) s’ha manifestat en tots els àmbits, provocant que el resultat reflecteixi una realitat d’aquest país “que és complexa, plural i que per postres complica la governança del dia a dia”. I Domènech va rematar afirmant, a l’hora d’explicar l’increment de vots d’Esquerra Republicana, que la gent havia preferit votar “la versió original” de l’independentisme. Li faltava dir que bona part de l’electorat havia interpretat el sobiranisme de CiU (seguint amb l’analogia cinematogràfica) com un remake de sèrie B. Davant de la contundència del periodista vallenc, Gibert va acabar reconeixent el pes d’aquesta “minoria-majoria silenciosa unionista que existeix” però deixant clar que “això ens ha de fer veure que el camí no serà fàcil (….) però no hem de tirar enrere. Tenim una majoria que hem de treballar amb fermesa i amb il·lusió.” Aquest final “il·lusionant” va ser antològic.

En aquest punt el Cartanyà va enriquir l’anàlisi introduint les valoracions de diversos representants polítics. I veient que la tertúlia feia xup-xup i que el Gibert estava “al dente” va introduir un reactiu potent, el candidat de Ciutadans, Matías Alonso, que va aconseguir uns magnífics resultats a les eleccions de diumenge. Alonso va fer un discurs triomfalista. I va deixar anar algun argument contundent a l’hora d’explicar el perquè del seu èxit. “Nosaltres no hem mentit ni hem robat per defensar les nostres idees” va deixar anar el nou diputat del partit del Rivera. Aquesta afirmació va alterar al Gibert que, quan el Cartanyà li va donar la paraula per si volia preguntar-li alguna cosa al convidat, va entrar a matar. “Prefereixo no preguntar-li res a una persona que diu que no han mentit en tota la campanya i no han fet res més que mentir. Ells són els primers negacionistes!”. Alonso o no el va sentir o no el va voler sentir, defugint el dret a rèplica quan el Cartanyà el va acomiadar. Va ser un moment tens i intens que demostra com algunes ferides, després de la batalla del #25N, costaran de cicatritzar.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s