Ràdio Maria i l’immortal Sabaté

De vegades buscant al dial Punt 6 Ràdio, que emet des dels 99.8 de la FM, ensopegues amb Ràdio Maria que ocupa la freqüència dels 99.5. Aquesta és una emissora profundament religiosa, que centra íntegrament la seva programació en aquest àmbit. Més enllà de programes convencionals dedicats a aquesta temàtica, sovint també retransmet alguna missa i d’altres cerimònies litúrgiques. Precisament ahir dimecres al sentir la tertúlia de Punt 6 em vaig arribar a pensar que m’havia equivocat de freqüència i que estava sintonitzant Ràdio Maria. La conversa del republicà David Llambrich, del cupaire Bartomeu Castellano i de la socialista desencantada Isabel Celestino tenia un ritme, una cadència, un ambient que semblava que estiguessin passant el rosari. Naturalment em refereixo a la forma, no pas al fons. Res a veure, formalment, amb aquelles tertúlies abrandades i emotives que protagonitzen opinadors com el Jordi Pouget o el Jordi Escoda i Vilà a la mateixa emissora de les peixateries. De fet allò també és una exageració. De vegades sembla que s’hagi d’acabar el món.

Per això, veient que em podia acabar dormint escoltant la conversa, vaig decidir buscar el leit-motive d’aquest article a l’emissora d’altra costat del raval, la del locutor-artista, el Jordi Cartanyà. A Ràdio Reus van convidar al socialista Xavier Sabaté, un home a qui molts ja defineixen com l’immortal per la seva capacitat manifesta de sobreviure a qualsevol crisi que afecti als socialistes, ja sigui amb el vell o amb el nou PSC. Ahir el Cartanyà el va convidar en qualitat “de cap de l’oposició en funcions” per analitzar aquest espetec de “presumpta” corrupció que ha sacsejat l’ajuntament de Sabadell. Per cert que en la presentació el locutor-artista es va passar de frenada al dir que la trama en qüestió tenia “tentacles a Reus” atenent la presència entre els imputats de l’excap de la guàrdia urbana de la ciutat, Josep Miquel Duran, actual responsable del mateix cos a la cocapital del Vallès Occidental .

Sobre l’afer Bustos, Sabaté va ser clar afirmant que “nosaltres respectem la justícia i la presumpció d’innocència. I els socialistes hem actuat amb celeritat ja que el PSC és qui té els codis ètics més durs d’Europa”. Cartanyà li va preguntar, també, pel calendari d’aquesta operació, que es produïa 48 hores després de les eleccions. “L’ha sorprès?” li va preguntar el comunicador montblanquí. “Això són els ritmes imprevisibles de la justícia i s’han de respectar” va respondre el polític socialista. Però el locutor-artista –per variar- tenia ganes de marro, i va fer una pregunta amb tota la (mala) intenció: “No creu que quan s’allarguen els càrrecs, les catifes es van fent més grans i allà sota s’hi pot posar de tot?“. Sabaté va tirar pilotes fóra. “Jo no crec que això es pugui lligar al fet d’estar molts anys d’alcalde sinó a les possibles pressions del món dels negocis i la debilitat que poden tenir els que estan a l’administració, ja siguin càrrecs electes o treballadors públics”. En sentir-ho per un instant em va venir al cap el bolero del Machín “Tengo una debilidad”. Però quan començava a taral·lejar-lo, vaig sentir que l’entrevistador volia una valoració sobre el moment polític que se’ns presenta després de les eleccions del #25N. “Està fotut” va respondre l’immortal socialista. I va fer una autocrítica molt contundent afirmant que el PSC “no és actualment l’alternativa i l’hem de fabricar per merèixer la confiança de l’electorat”. Sabaté tampoc es va mossegar la llengua a l’hora de reconèixer “per vuitena vegada des de diumenge” que havien perdut les eleccions.

La conversa, entre presumptes corrupcions i derrotes electorals, va ser tan desmoralitzant que el Cartanyà a l’acomiadar-lo li va dir: “Avui no hem fet tanta conyeta que no tocava”. I no li faltava raó. Vaig arribar a tenir la sensació que escoltava la retransmissió d’una processó per Ràdio Maria. Una processó on el protagonista –Xavier Sabaté– sempre acaba ressuscitant per moltes passions polítiques que travessi. Deu ser això el que el fa immortal.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s