I els del #Fila0 van agafar AIRA

Toni Aira, protagonista del #Fila0

Toni Aira, protagonista del #Fila0

Aquesta colla de piuladors assedegats de política local que s’apleguen al voltant del cenacle del #Fila0, van realitzar divendres passat una nova sessió de reflexió i debat. En aquesta ocasió, però, van obrir l’espectre del Món de Reus -objectiu habitual del seu anàlisi malaltís- per ampliar horitzons i procurar interpretar en tota la seva magnitud els resultats electorals del #25N. Atenent que més d’un, després de veure el veredicte de les urnes, va tenir una esgarrifosa sensació d’ofec, requerint fins i tot de respiració assistida, els responsables de l’esdeveniment (el gran Menduiña i companyia) van decidir que el millor era agafar una mica d’AIRA. I ho dic en el sentit literal, escrit així, amb A final. La raó és ben senzilla. Enmig d’una campanya amb tants esquitxos bíblics, amb messies, heretges i més d’un crucificat, van decidir convidar a un autèntic profeta de la política nacional, el Toni Aira, un dels analistes més preclars d’aquesta primera meitat del segle XXI que ens il·lumina des de les talaies dels mitjans de comunicació d’aquest país tan petit que és el nostre.

La sessió es va realitzar a les golfes de la Societat El Círcol atenent l’altíssima demanda que va generar el convit. L’Irreductible Junquerista Lluis Gibert va actuar en aquesta ocasió de mestre de cerimònies, advertint de la noble causa de la convocatòria acomboiada per una colla de malalts de la política que en les seves converses “Tot i que no volem morbo, sempre n’acabem trobant”. N’hi ha que s’exciten d’aquesta manera. D’entre els qui buscaven aquest morbo, dos alcaldes que van sumar-se per primera vegada amb entusiasme al #filaO. D’una banda el batlle de Riudecanyes, el cordialíssim Josep Maria Tost, durant anys l’alcalde més jove del Baix Camp. “A mi no m’agrada el futbol sinó la política” va deixar anar en la seva presentació. De l’altra l’alcaldessa de Cambrils, que en veure’s envoltada d’un perfil molt homogeni de convidats,  va voler deixar clar que “No sóc periodista i no sóc de Reus”. Al sentir-ho, la Bèstia, el Guillem Ramos-Salvat sentenciar amb tota la (mala) intenció: “Ni diputada!”, burxant a la ferida de la dolorosa derrota electoral de la Sra.Dalmau que, ocupant el número 9 de les llistes convergents, es va quedar amb la mel als llavis després d’haver somniat amb el seu escó al Parlament. En aquest torn de presentacions vaig trobar molt enginyosa la de l’empresari Lluís Pallejà, que va aprofitar per presumir del seu últim invent. “Des de fa una setmana faig concentrat de garrofa. I d’aquí uns anys tots en menjareu”. Ho hagués pogut rematar afegint “quan siguem independents!”. La concurrència s’hagués despatxat -segur- amb un enèrgic “Visca la garrofa lliure!”. Ja ens entenem.

Fetes les presentacions, l’Aira va iniciar la seva intervenció destacant l’honor de ser “el primer no reusenc que participa com a ponent al fila0” i subratllant la satisfacció que li produïa veure’s envoltat d’una malaltada apassionada per la política. “Sempre és agraït trobar-te amb especimens com tu mateix” va dir el convidat mirant-se al Ramos-Salvat que tenia assegut just al davant. No em negaran que ja és casualitat parlar d’especimens i creuar-te la mirada amb la Bèstia del periodisme local.

Però anem al que ens interessa. Aira va iniciar la seva generosa exposició destacant com d’il·lustratiu havia estat l’últim Polònia de TV3 dedicat a les eleccions de diumenge. En un dels gags es veia a la Pilar Rahola en estat catatònic al comprovar els resultats del seu enamorat, l’Artur Mas. “Realment la sorpresa va ser generalitzada”. Una sorpresa que el mateix Aira havia vaticinat amb una piulada molt explícita que enviava a la xarxa diumenge al matí. “Convergència s’està debatent entre la campanada i la castanya. I jo aposto per la castanya.” Deia, més o menys, el missatge que un piulador compulsiu ens va recordar en ple anàlisi.

I com s’explica la castanya? L’analista es va referir en primer lloc al cèlebre cartell messiànic del candidat nacionalista. “Segons em deien des del partit no es tractava de presentar-lo com un messies, sinó com algú que intenta abraçar totes les sensibilitats”. Però el cartell no va resultar. I no pas per la composició gràfica, sinó per tot el que va generar al seu voltant. “Tota l’atenció mediàtica que va comportar aquell cartell va servir per accentuar una caricatura de Mas que no s’ajustava amb el personatge.” Tot plegat va corroborar les dificultats de CiU a l’hora de comunicar correctament el seu missatge i que també es van deixar entreveure amb  un fet encara més significatiu. “Durant l’última setmana van invertir els eslògans de campanya. Allò feia evident que alguna cosa no rutllava”. Aira també va destacar una altra errada d’estratègia a l’hora de preparar l’agenda de campanya del president, a qui no se’l va veure “passejar pel cinturó metropolità. No ha fet mercats ni carrer. Ha voltat molt poc.” Els periodistes també van quedar desconcertats al comprovar que el president “no donava gaires entrevistes als mitjans, fet que generava un cert malestar entre la canallesca.” I en aquest punt va voler significar que l’autèntic càstig electoral a CiU no havien estat “els 90.000 vots perduts. Penseu que ha mantingut el 92% del seu suport. El més preocupant és que la coalició no capta vot nou malgrat la manifestació de l’onze de setembre.”

I parlant de campanyes, a l’altra costat de la balança calia destacar la de l’Oriol Junqueras. “Va fer una molt bona campanya. En tot moment se’l veia propositiu. Fixeu-vos en els espots de campanya. En essència eren gairebé idèntics, amb els dos candidats envoltats d’un multitud que enarbora estelades. Però mentre a Mas se’l veia dalt d’un escenari, per sobre de tothom, com escenificant, Junqueras estava molt més proper a la gent, en contacte directe amb el poble, d’igual a igual”.

Aira també va parlar de la resta de formacions com ara Solidaritat, un partit que, a diferència d’ara fa dos anys, no tenia a Laporta ni una Esquerra Republicana desestructurada on poder pescar vots.  També la curiosa disputa de Ciutadans i PP per un mateix espectre electoral. “El PP no es pensava que els mossegués tant com ara. El partit de Rivera fa servir un discurs antipolític que va quallant. I fixeu-vos. Se’ls va criticar per fer servir la imatge del Yoyas en campanya. Però no oblidem que els Yoyas al cinturó metropolità de Barcelona també voten”. Algú podria haver afegit que a Reus passa el mateix, perquè de Yoyas en tenim una colla.

I del PSC? En aquest àmbit les reflexions d’Aira es van veure enriquides per les aportacions de la Gemma Torrents, la millor domadora radiofònica de la fauna política local que d’uns mesos ençà fa anar el fuet amb destresa entre el bestiar barceloní. La Torrents, precisament, va seguir la campanya del Pere Navarro. I això va permetre als presents tenir una percepció clara de com havia anat la caravana socialista. “El més preocupant dels socialistes no són només els resultats tan dolents que han obtingut, sinó que ja no sabem que més ha de passar al partit que acabi forçant la catarsi” va apuntar Aira destacant també com el candidat del PSC “era l’únic que es presentava en el vídeo electoral dient “Hola, sóc Pere Navarro” el que demostra el profund coneixement del líder socialista entre l’electorat”. I naturalment hi va haver un capítol íntegre dedicat a la Carme Chacón “l’única militant socialista que la nit de les eleccions a la seu del carrer Nicaragua lluïa una rialla d’orella a orella”. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions d’aquesta oportuna observació.

El convidat també va valorar els resultats d’Iniciativa de qui va afirmar que malgrat pujar en nombre d’escons sembla que hagin tocat sostre. I també va parlar de la CUP i del seu candidat, el periodista David Fernández. Res a veure, per cert, amb el seu homònim reusenc, el reporter amb millor percepció ciutadana que treballa a Punt 6 Ràdio i que també forma part del #fila0. Per cert que el Fernàndez -el nostre- va explicar durant el sopar que un regidor de l’Ajuntament de Reus l’havia felicitat pel seu èxit electoral confonent-lo, per tant, amb el Fernández cupaire. Senzillament #Aspactaculà com diria el flemàtic regidor Enrech.

Però havent passat pel sedàs el present, calia parlar del futur. I en aquest sentit Aira va mostrar la seva confiança pel fet que “per primera vegada hi ha dos líders al país, Mas i Junqueras, que es parlen i s’entenen. I Convergència ja no pot tornar a fer la puta i la ramoneta com fins ara perquè pot rebre un càstig molt sever.” Però algú va fer la pregunta del milió. “I l’efecte Duran com pot influir amb tot això?”. I el Pepe Jofré, el regidor incompatible (sobrenom que a l’Aira el va deixar molt encuriosit) va afirmar que “això d’efecte Duran sembla un d’aquets desodorants d’olor agradable o desagradable segons es miri”. El capítol d’Unió va ser molt celebrat entre la concurrència, amb una sèrie de detalls realment curiosos que m’estalviaré de reproduir per qüestions òbvies.

Però per acabar –després de quatre hores de conversa on el convidat va captar l’atenció dels assistents amb una oratòria tan àgil com agraïda- Aira va recuperar l’argument inicial, el de l’estat de xoc de la gent de CiU, explicant una anècdota molt curiosa que havia viscut en primera persona. “L’altre dia a Barcelona pel carrer una senyora que era dalt d’un cotxe em va cridar. Es tractava d’una dona gran, elegant, molt ben pentinada. (semblava que descrivís a la Núria Feliu) I em va dir “Toni, després dels resultats de diumenge, creu-me, estic desinflada, tota desinflada”. Caldrà veure quina bufera té el president Mas per tornar a insuflar l’ànim entre la militància. En tot cas als del #Fila0 l’Aira ens va insuflar una millor perspectiva per entendre que es cou i com es mou el món de la política catalana que, en molts àmbits, necessita oxigenar-se per afrontar els reptes que se’ns plantegen en un futur immediat.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s