Sin tetas no hay carnaval

El president de la FRAC, Pere Turellols (esquerra) amb els creadors del polèmic cartell.

El president de la FRAC, Pere Turellols (esquerra) amb els creadors del polèmic cartell.

Sembla mentida com et pot arribar a canviar la vida en només 24 hores. Que els hi preguntin al Josep Maria Figuerola i al Joan Andreu Velasco, els autors del cèlebre cartell de carnaval del “Treu pit i endavant” que ahir (amb polèmica inclosa) va convertir la ciutat en trending topic al twitter. Dilluns al vespre, un pam bé, ambdòs oferien el seu millor somriure en la presentació del cartell al costat del Pere Turellols de la FRAC, pensant en la mariscada que es cruspirien amb els vuit-cents euros del premi després de pagar el curset de photoshop del Centre Cívic on havien aprés a fer aquestes coses tan boniques d’enganxar i pegar. En canvi ahir a la nit devien preparar a corre-cuita les maletes, amb el matalàs a la baca del cotxe, per fugir a Perpinyà, rebregats i vilipendiats, tement que l’alcalde Pellicer ordenés el seu linxament públic al Mercadal en horari de màxima audiència després de l’heretgia comesa. Ells, tan feliços, es pensaven que (com en aquella cèlebre sèrie de tele 5) “Sin Tetas no hay carnaval”. I en canvi al final es van trobar anant amb el carro pel pedregar. Hi ha coses que només passen al món de Reus. Perquè realment la successió d’impactes i esdeveniments que es van produir després de la presentació del cartell va ser sensacional. I molt, molt berlanguiana. El fenomen l’arreplega una d’aquestes universitats americanes aficionades a estudiar coses inversemblants i guanya el Nobel. Segur.

Anem per feina. D’entrada el cartell: una noia ensenyant els pits amb la inscripció “I Love Carnaval de Reus”. L’estètica recorda una d’aquelles postaletes marranotes que es vénen en els xiringuitos de platja de la costa. Realment ni l’Ariel Santamaría en el més recargolat efluvi mental hagués pogut imaginar una cosa més “juantxi”. Per això el consultor Xavier Menduiña en veure la primera notícia dubtava que tot plegat pogués ser veritat: “això del cartell de Carnaval, és cert o és fake?”. Recuperat de l’ensurt, Menduiña enviava poc després una de les piulades més inspirades de la nit: “Vist el cartell del carnaval de #Reus, sembla que els de l’Anada a l’antiga entre Reus i Salou faran paradeta a mig camí #VIPS” . Sobre la llegenda anglosaxona que cobreix el mamellam de ben segur que l’Anton Baiges de l’Òmnium va alçar la veu contra aquesta agressió flagrant vers la llengua de Pompeu Fabra. I les gentils Misericòrdies devien posar el crit al cel al comprovar com la impúdica model lluïa una rosa a la galta com la nostra Pastoreta.

Per cert, parlant de la model, els que molts es van preguntar d’entrada era l’origen: és autòctona, ganxeta, de Reus ? Però no. La noia era estrangera. Ves a saber d’on. Els autors del cartell devien remenar a l’arxiu de Cal Niepce però a l’observar que el bon jan del Carles Busquets no en tenia cap de fresqueta (de model) van decidir pescar a internet, concretament a la pàgina Very special porn que amb aquest nom no deu ser precisament un santoral. El mateix dilluns a la nit (per tant a velocitat de vertigen) al twitter ja corria la pàgina d’on s’havia extret l’original. @gloriamsadurni donava fins i tot el nom del fotògraf, un tal Mike Dowson. Faria bé el Quimet Sorio d’apuntar-se el nom del retratista. Ves que un dia d’aquests no se’l trobi a l’IMAC demanant-li drets d’imatge. Per cert, sobre el tema de la model destacar que la pornostar afincada a Reus, Bibian Norai (de qui el Ramos-Salvat sembla haver-se convertit en representant) s’oferia per la causa: “Que trist! Si la #FRAC volia una foto de tetes ja els hi hauria donat jo gratis. Al menys seria autèntica i de Reus”. Embolica que fa fort.

Però al marge d’aquestes qüestions també polèmiques, el que va encendre al populatxo és el caràcter marcadament sexista del cartell. El col·lectiu juvenil independentista ARRAN REUS va publicar els seus cartells alternatius amb models que “fugen dels cànons estètics” atenent que el cartell guanyador “perpetua la dictadura de la pressió estètica i la dona com a objecte social”. Em va sorprendre la rapidesa amb la que ARRAN REUS va realitzar els cartells de rèplica que (per cert) estan prou bé. A continuació la CUP de l’increïble home normal feia seu el comunicat d’ARRAN on també es denunciava que la “dona que es visualitza al cartell respon a l’estereotip de dona ideal que ens imposa aquesta societat heteropatriarcal». Finalment, la CUP explicava que, si l’objectiu de la FRAC era generar polèmica, a Reus “malauradament hi ha milers de temes econòmics, polítics i socials a nivell municipal que haurien pogut ser objecte de sàtira i crítica ciutadana”. I hom va pensar com de divertit hauria quedat (per exemple) el cartell de Carnaval amb la Mòmia del Prim baixant pel togoban TOBI.

I la xarxa treia fum. Aquí i arreu de l’estat espanyol. La ciutat va aconseguir un posicionament mediàtic excepcional amb aquesta bestiesa. I al twitter (com hem dit) Reus era trending topic amb missatges com aquest del  David Llambrich: “El cartell de carnaval de #Reus és mediocre. Titllar-lo de polèmic és generós en excés i fa creure que a la #FRAC hi ha vida intel·ligent”. El Gerard Flistuflai es mostrava molt irònic: “UN de cada DOS cartells sobre festivitats a #Reus aixeca polèmica. A més d’un el de #Carnaval li aixecarà altres coses.”  I La Sheila Garcia introduïa un element per l’anàlisi com és l’impacte que el cartell podia tenir entre la canalleta: “#CarnavalReus un cartell poc adequat per la seva finalitat… ompliran Reus de mamelles… El carnaval també és cosa de nens!!!”. L’irreductible Lluís Gibert tampoc va desaprofitar l’ocasió: “Hauria preferit la foto d’uns enormes genitals masculins amb el lema Carnaval de #Reus. Amb dos collons.”. L’home esports de Canal Reus, l’Arnau Borràs, no es mossegava la llengua: “El cartell de Carnaval de Reus d’enguany el trobo patètic. És sexista i, si busca provocar, és una provocació simple, fàcil i barroera.”. I amb això arribava el pronunciament dels socialistes reusencs amb un altre comunicat: “El cartell del Carnaval de #Reus és masclista, sexista i va més enllà de l’esperit transgressor de la festa.”

Emmig de la crisi es produïa el pronunciament de l’alcalde, Carles Pellicer, demanant que es retirés el cartell per “sexista”. Un altre alcalde, el de Tavérnoles (Osona), el Carles Banús, piulava: “L’anunci de #envàsonvas i el cartell del Carnaval de Reus… exemples clars de l’important és que parlin de mi (encara que sigui malament)”. No li faltava raó. El torellonenc Xevi Bardolet també s’apuntava a la tesi de l’estratègia mediàtica: “Molt bé. Ja han fet el cartell per dir-nos que a Reus també fan Carnaval. Ara ja podeu venir al de #Torelló, que és el millor.” I el David Bel sentenciava: “Habitualment aplaudeixo la provocació i l’atreviment, però és que el cartell del Carnaval de Reus és lleig amb ganes”.

Però els pits formalment també van generar un debat apassionat. S’hi apuntava el Ton Heras que en contemplar-lo enviava una piulada molt subtil: “Sóc incapaç de veure quins dies fan el carnaval a Reus”. La Mercè Solè s’interessava pel reciclatge de la silicona: “jo em pregunto: si aquestes tetes són de plàstic, en quin contenidor van???”. Parlant de reciclatge, la Fina Folch es preocupava més pel futur del cartell en suport paper: “Cartell de Carnaval de #Reus al blau… i la silicona? #envàsonvas: Quina PM de campanyes darrerament :-(“. I com qui no té feina, el gat pentina, LA VANGUARDIA proposava una enquesta preguntant al lector si considerava ofensiu el cartell. Brutal. Finalment, per tancar aquest capítol, dues piulades de periodistes de prestigi. La primera de l’Iu Forn: “un cop vist el cartell del Carnaval de Reus és evident que havien de retirar-lo: els pits estaven mooolt mal operats!!!”. I la segona, a requeriment del Marc Cámara de Ràdio Reus, del gran Quim Monzó:  “Són horrorosos aquests pits siliconats! #SiliconGreeZonePlease”.

I enmig del mullader va aparèixer el Marc Arza, que es veu tenia ganes de buidar el pap. Ho va fer amb un parell de piulades que trencaven la inèrcia de la majoria de comentaris: “Abans es veien uns pits i s’exclamaven els capellans. Després el feminisme progre va agafar el relleu. Moralisme de pa sucat amb oli #Reus.” I “Perquè el cartell de Carnaval atempti contra la dignitat de la dona (com diu @reusPSC) qui hi ensenya els pits hauria de ser una dona… i francament no queda del tot clar*… (*L’ha triat la Federació d’Agrupacions de Carnaval i caldria respectar-los una mica més).” El regidor twitter va rebre (entre d’altres) la rèplica encesa de l’exrexidora Empar Pont: “Res de moralisme. És lleig. Són uns pits de silicona. No representa a la gent que surt. És plagi. No té res de creatiu. Vols + arguments?”.

Ja no van caler (els arguments). A la fi, pels voltants de les nou del vespre, es confirmava la defunció del polèmic cartell. Però la FRAC el retirava no pas per sexista ni masclista, sinó per una qüestió de copyright al “no tenir clara la legalitat de l’ús de la fotografia que serveix com a motiu principal del cartell”. No és la primera vegada que passa. El 2006 també es va desqualificar el cartell guanyador al ser una còpia barroera d’una creació de Milton Glaser. Ara és repeteix la història. Això posa al descobert el veritable problema d’aquest concurs de cartells. Amb els bon dissenyadors que hi ha a la ciutat, i amb una dotació de 800 euros que pels temps que corren no està gens malament, què costaria professionalitzar mínimament la convocatòria? Seria la manera d’estalviar-nos espectacles poc edificants com el d’ahir.

Una última cosa: Algú sap que pensen lo Palomar i el Cisa (per separat)  de tota aquesta escudella? Com si els veiés…

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Sin tetas no hay carnaval

  1. Jordi Romero ha dit:

    Avui he entrat en una sabateria del carrer de Monterols i he demanat un tallat i una pasta. M’han dit que allí no en tenien, que havia d’anar a un bar o una cafeteria. Després ho he intentat en una òptica, en una botiga de joguines, en una joieria,… i tots m’han dit el mateix. Al final m’he decidit per entrar en un bar. M’han servit el que volia. M’he pres el tallat i la pasta, he pagat i n’he sortit molt satisfet. Moralina…

    • Jordi Cisa ha dit:

      A Jordi Romero.
      Molt bé Jordi, es pot dir més alt però no més clar! El problema és que qui ha d’entendre la moralina no té prou capacitat intel·lectual per arribar-hi! Què hi farem? Per això passa el que passa!
      Una abraçada.

  2. Ricardo Caballero ha dit:

    …i el cartell triat el segona ronda també és una puta merda, perdoneu però algú ho havia de dir.

  3. tere sierra ha dit:

    Postaletes marranotes… Amb cartells com aquest els teus articles son la pera… Els autors em recorden a l’esteso i el paco m. Soria…. Puagggg

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s