METROVALLÈS i LO IMPOSIBLE

Francesc Vallès a la conferència (Enrique Canovaca(reusdigital.cat)

Francesc Vallès a la conferència (Enrique Canovaca reusdigital.cat)

Ahir a la nit vaig seguir amb atenció la gala de lliurament dels premis Gaudí. O, més ben dit, la vaig seguir després de veure el SALVADOS del meu admiradíssim Jordi Évole dedicat a l’educació i on vam conèixer la realitat de les escoles de Finlàndia. Vaig al·lucinar. Ves que d’aquí unes setmanes un servidor no toqui el dos per fer El Món a Helsinki. La meva dona (mestra de professió) i els Baiges petits segur que m’ho agrairan.

Però tornem al que volia explicar. Em vaig mirar la gala dels premis Gaudí amb el Buenafuente (on per cert, el reusenc Oriol Tarragó es va endur el premi al Millor So per “Lo Imposible” ) per veure si alguna de les pel·lícules estrenades aquests últims mesos al Món de Reus s’enduia algun reconeixement. Mirant la cartellera d’aquest bloc hi ha un amplíssim assortit de cintes que podrien merèixer aquesta nominació.  Per exemple, la que es va projectar dijous a la Cambra de Comerç (un espai sempre obert a tothom i a totes les sensibilitats) on es va presentar METROVALLÈS , un film que reprodueix la conferència del primer secretari dels socialistes reusencs, el Francesc Vallès, sobre l’amanit conflicte de Metrovacesa. Vaig assistir a l’estrena on em va cridar l’atenció la diversa composició de l’auditori. Per un moment vaig pensar que havia entrat en el túnel del temps al topar-me amb històrics com l’exalcalde Abelló o l’inoblidable regidor d’hisenda, el “gran” Josep Fernández Rufí. Un públic heterogeni on també hi havia alguna presència “morbosa” com la del regidor incompatible Pepe Jofré o l’Oliva (Fèlix) que va quedar fóra del pinyol de Pellicer.

Però més enllà de les impressions personals de l’estrena  prefereixo recuperar algunes de les crítiques publicades a la premsa. L’endemà el Josep Cruset en feia la contracrònica al Diari destacant que “tengo la sensación que el primer secretario de los socialistes reusenses ha decidido convertir el tema de Metrovacesa en el punto de inflexión de la labor de oposición del PSC y de su carrera hacía la alcaldia”. L’Anton Tapias també s’hi recreava ahir diumenge afirmant que el diputat socialista “va fer volar coloms transparents (…) somniant una Metrovacesa idíl·lica que van deixar sense control amb algun sobre desconegut que els hi pot trencar la màquina de fotografiar, un aparell que espatllarà les fotografies de les llistes tenebroses de l’índex de transparència municipal.”  Una mossegada marca de la casa del vell malvat per una estrena que no va omplir “quizá porquè la capacidad de convocatoria del PSC està en mínimos históricos” en paraules del Josep Cruset. Potser per això Vallès s’hi ha posat tan aviat per preparar les municipals de 2015 i intentar (jugant amb la gran triomfadora dels Premis Gaudí) el que ara mateix sembla “Lo imposible” per al seu partit.

En tot cas, pel que pogués ser, l’alcalde ja va contraprogramar ahir mateix al Diari amb un article amb missatge on llegint el títol “Aguantant el xàfec” sembla un remake de Cantant sota la pluja (produïda, per cert, per la Metro). De fet amb la que està caient aquesta legislatura queda clar que Pellicer ha fet servir més el paraigües que el mateix Gene Kelly a la cèlebre escena d’aquest clàssic del cinema musical. Un fet que demostra, una vegada més, que això del Món de Reus (també) és Hollywood.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a METROVALLÈS i LO IMPOSIBLE

  1. Ramon Tàpias ha dit:

    El PSC, vull dir el PSOE català, sembla que continua masturbant-se la ment amb somnis de terror més que de contingut eròtic, amb el tema prou amanit i cambra dels horrors de l’estructura esperpèntica de la METRO que com un cadàver, en pitjor estat que la mòmia de Prim, ens recorda als reusencs com de grans poden ser els somnis amb els diners dels altres, vull dir de tots nosaltres els contribuents. Un mal somni, tot plegat, col.lectiu, per una ciutat que no passa els millors moments per un passat sovint massa proper encara que ha deixat una empremta d’una pèssima administració i desgavells, que més aviat o més tard acabarem pagant tots, de fet ja ho estem fent. Fa bé l’autor admirable del post del nostre benvolgut “Món de Reus” de pensar en Helsinki. No és pas l’únic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s