Prim, Prim, Prim i mort de bala

Juan-Prim-atentado-1871Un dels exercicis més recomanables per aixecar l’ànim (i qui sap si alguna cosa més) en aquestes festes reusenques de carnaval, és donar una ullada a la versió digital del Quiosc del Carnestoltes. És cert que la crisi que afecta als mitjans de comunicació convencionals també s’ha deixat sentir en l’apassionant món de la premsa satírica. Però això no ha de desmerèixer gens ni mica el ventall de publicacions que es poden repassar enguany traient punxa a l’actualitat local. L’altre dia un conegut, comentant precisament l’escassetat de capçaleres d’enguany, intentava explicar-me el perquè de tot plegat afirmant que el problema és que a Reus “la realitat ha superat la ficció. I ja no hi ha camí ni per la inventiva més sagnant”. Però n’hi ha, com ens han demostrat els àvids col·legues d’aquesta premsa tan sarcàstica com original.

Precisament fullejant les diverses publicacions, he ensopegat amb el repertori del Cantaval que divendres es va deixar sentir pels carrers de la ciutat. Un reguitzell de dolces i entranyables melodies degudament adaptades per descriure alguns dels episodis més celebèrrims del Món de Reus. I com no podia ser de cap altra manera, una de les composicions està dedicada a l’amanit estudi de la mòmia del nostre general més il·lustre. En concret els seus autors es van servir d’un clàssic de la Trinca, el “Prim, prim, prim i mort de gana” per confeccionar aquesta cançó que parla de l’assassinat del militar. D’aquí el títol tan il·lustratiu com clarificador: “Prim, Prim, Prim, i mort de bala”.

Però vet aquí que la cançó, que s’estrenava divendres en rigorós directe, tres dies després va resultar profètica, després del teletip de l’agència EFE que coneixem ahir dilluns en plena voràgine papal: “El general Prim fue estrangulado tras ser tiroteado en la calle del Turco” titulava en la seva edició digital EL PAÍS. El dels Cantaval havien dit el mateix d’una altra manera, menys catòlica però més gràfica: “li dictaminen una mort molt fina, no va ser per bala ni tampoc metzina, que el van escanyar, que el van escanyar, com una gallina”. Però tornem a la notícia del PAÍS on van xalar tant o més amb aquesta escudella que amb els paperets del Bárcenas. “Marcas de correas en torno a todo el cuello, incluido el rastro metálico de la hebilla del correaje. Este es el dato forense que mejor explica las novedades descubiertas, hasta hoy desconocidas, en torno al asesinato”. La notícia venia a confirmar la hipòtesi que a finals de l’any passat el mateix Pérez Abellán havia difós amb generositat a tot arreu (menys a Reus) en la mateixa línia. “Ninguno de los comisionados cobija dudas sobre la evidencia de las marcas de correas en torno al cuello de Prim, que se asemejan a las mismas huellas dejadas por igual procedimiento de asfixia criminal en numerosos otros cadáveres” apunta la noticia, on també ens descobreix les sensacions del “fotógrafo científico Ioannis Koutsourais mientras contemplaba la momia embalsamada.  El rastro más llamativo y evidente de los hallados fue, sin duda, la mirada vítrea del general. “Me miraba de una manera tan intensa que no podía retirar la vista de él”.

La teoría de Pérez Abellán també ens descobreix els suculents emoluments dels assassins: “los facinerosos percibieron diez pesetas diarias durante los prolegómenos del atentado, 25.000 más al consumarlo y apoyos para salir al extranjero, como así hicieron muchos de ellos.” Molts diners per acabar-lo escanyant amb un cinturó. I l’investigador conclou, també, apuntant les sospites sobre al possible inductor del magnicidi. Al duc de Montpensier cal afegir-li un dels referents del nomenclàtor madrileny,  el general Serrano. “Es curioso que la principal arteria comercial madrileña lleve el nombre de un general presuntamente cómplice del asesinato de su rival Juan Prim”, admite el profesor criminalista Pérez Abellán, que resalta la celeridad con la que el llamado “general bonito” se hizo con las riendas gubernamentales desde el momento en que Prim cayó herido.” Resumint: a Prim el van escanyar amb un cinturó com deien els del Cantaval. Per tant serà qüestió de repassar tot el Cantoral d’enguany no fos cas que ens trobéssim amb alguna altra noticia profètica. Per cert, n’hi ha d’una titulada “El Pelli i l’Alícia”. Ves que no ens descobreixi el futur del pacte municipal.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s