La passió segons Carles Pellicer

La passió segons Carles Pellicer (Laia Solanellas/Delcamp.cat)

La passió segons Carles Pellicer (Laia Solanellas/Delcamp.cat)

“Si que som gent a Reus, no?”. La frase és de la meva professora de català a l’Institut Gaudí, la Fina Grau, just a l’acabar la conferència que el Carles Pellicer va pronunciar ahir a la sala d’actes del Centre de Lectura . Una sala que es va sobreeixir amb una munió de gent expectant per conèixer el relat que l’alcalde feia de la realitat de la ciutat gairebé a l’equador d’aquesta intensa legislatura. Davant de tanta expectació em vaig encabir en un costat de la sala, a peu dret, des d’on vaig poder veure alguns dels il·lustres espectadors. Hi havia moltíssims periodistes, atenent que l’acte l’organitzava el seu col·legi professional. La SER hi va desplaçar a una davantera de luxe: Cámara, Bonillo i Cartanyà. The Artist  va estar molt incisiu i ocurrent al twitter durant tota la vetllada. El Diari va posar sobre el terreny de joc un mig campista de contenció –el Joan Morales- i un davanter centre mediàtic –el Gras III-. Catalunya Ràdio va suplir a la lesionada Núria Valls (a qui desitgem una ràpida recuperació) pel sempre efectiu David Fernández, que es va fer un fart de pujar amb solvència la banda esquerra (de la sala) buscant el millor altaveu. A l’altre costat es feia veure l’expeditiu Jaume Vich de Canal Reus que cobria a la perfecció el lateral del terreny de joc. Naturalment també hi havia el periodista àrbitre –l’Enrique Canovaca dels Reusdigital- i la NW Revista de Reus va apostar (com sempre) per la veterania d’un davanter murri com el Joan Carrión. I finalment  la Susana Cases, la jove promesa del Més, s’ho mirava des de la distància buscant la millor perspectiva ded’aquell teatre dels somnis.

En aquesta relació de glòries de l’esport periodístic local obvio als directors de mitjans que estaven situats en llocs de privilegi. Només una referència a les directores de Ràdio Reus (Mònica Cid) i de Canal Reus (Patrícia Fernández) que seien juntes vestides totes dues de negre rigorós. Curiosa coincidència.

I pel que fa a la resta d’espectadors podria fer una relació tan llarga que no acabaria mai. Destaco només algunes agrupacions peculiars. Just davant meu el Sr.Sans, l’octogenari que va formar part de les llistes de l’Ariel Santamaría, l’antecedent local del Beppe Grillo itialià. “No anem bé, Baiges. Les brigades continuen fent obra seca i no obra mullada. S’aixequen totes les voreres!” va sentenciar a l’acabar la conferència. Gairebé al seu costat hi seia el republicà Alfred Pitarch, contundent, implacable al twitter durant tota la nit. Just al darrera dues velles glòries de Ràdio Reus –el Josep Maria Borrell i el Pep Segura de la Creu Roja- seien a banda i banda del sempre disposat (en temes de ciutat) Tomàs Barberà. Per cert, la cara del bon jan del Tomàs al sentir l’enèssim relat de l’alcalde sobre Metrovacesa era tot un poema.

A tocar de l’entrada, on s’hi anaven “anxovant” els que no podien ni accedir a la sala, hi vaig veure al gerent del Teatre Fortuny, el Ferran Madico, a qui alguns ja presenten com l’Indiana Jones perquè va a la recerca de la programació perduda. I just al fons de la sala un duet d’impressió: el vell malvat Anton Tapias i al darrera, com si li fes de guardaespatlles, l’articulista Josep Moragas. Aquell metre quadrat era pura dinamita.  També em va cridar l’atenció el filòleg Anton Baiges que es va passar l’acte de puntetes intentat superar els obstacles visuals d’aquell be de Déu de persones dretes.

Al capdavant de la sala, com és lògic, hi seien les diverses autoritats. La primera filera l’ocupaven el president del Centre, Xavier Filella, assegut al costat de tres rosses: la primera tinent d’alcalde, Teresa Gomis; l’esposa de Pellicer, Cori Vidal; i al seu costat una altra Cori, la Sebastià, en representació del Col·legi de Periodistes, l’entitat convocant. A l’extrem hi havia el Sebastià Domènech del PP que ocupava el lloc d’una altra rossa ocasional, l’Alícia Alegret, que va excusar la seva presència atenent el seu avançat estat de gestació. I a la filera del darrera els portaveus municipals. O millor dit, alguns portaveus. Perquè al David Vidal de la CUP no el vaig veure per enlloc. Obviaré qualsevol de les moltes brometes que vaig sentir a la sala sobre el perquè de la seva absència. Totes feien referència a l’embolic d’espies en el que s’han vist implicats els seus col·legues vallencs.

Però anem al que ens interessa, la conferència de Pellicer titulada “Reus: una ciutat que suma, una ciutat amb futur”. L’alcalde va donar algunes píndoles interessants com la creació de la Borsa d’habitatge assequible amb pisos de lloguer amb mensualitats de 200 euros com a màxim per a persones que no poden accedir a preus de mercat; l’impuls del projecte del Centre de les Arts del Circ i del Gest a l’antiga escola Sant Bernat Calbó; la presentació del nou regalament de participació ciutadana o la transformació d’Innova per “prioritzar els serveis a les persones i no les operacions mercantils”. “Hem de recuperar l’esperit dels anys vuitanta per anar construint entre tots els que estem implicats en la realitat de la ciutat. El diàleg que suma torna a ser necessari. I aquest és el compromís que els hi demano avui” va acabar dient en la seva exposició inicial reiterant aquesta política de mà estesa de la que ja parlava a l’inici de la legislatura però que ha estat impossible d’articular enmig de l’enrenou d’aquests dos primers anys.

Ara bé, més enllà del contingut de la conferencia Pellicer també va voler ser realista. “Mirin, he vingut a posar ordre. I aquesta legislatura haurem d’endreçar l’Ajuntament per intentar, durant el proper mandat, revertir aquesta situació. “ Pellicer va voler ser tan explícit en la descripció de la realitat que va afirmar que estem passant “una autèntica penitència” amb tots els sacrificis que això comporta. I les penitències de vegades són doloroses, com les preguntes que al final de l’acte van traslladar els diversos col·legiats periodistes. Allò va ser un autèntic Via Crucis amb totes les estacions corresponents. La del pacte de govern: “Esperava aquesta pregunta” va deixar anar amb agilitat. “Tenim un pacte estable, fort. Un pacte de ciutat no pas ideològic per treballar per Reus”. Segona estació: se sent utilitzat per la Comisión Prim?. “Ens hem trobat enmig d’una guerra de criminòlegs” va dir en referència a l’espetec Pérez Abellán. “Però la part positiva és que hem aconseguit situar el personatge (Prim)  en una òrbita més àmplia”. Posats a fer estaria bé enviar al Pérez Abellán a un altra òrbita. També li van preguntar per Metrovacesa on el relat va ser esfreidor. Els periodistes, però, anàven forts. I van deixar anar alguna qüestió enverinada sobre la possible imputació de Pérez en l’afer Innova. “Jo no hi puc entrar en tot aquest afer!” va contestar d’immediat. També va sortir a escena la possible venda de societats municipals. “Nosaltres mai parlem de venda, sinó de concessió. I aquest és un matís important”. I finalment l’advocat i periodista Angel Camacho li va preguntar sobre si ja s’havien aixecat totes les catifes. “Jo no he parlat gens de l’antic govern. Ara toca futur i mirar endavant. Perquè tots aquest lios ja han passat. I ara han d’arribar temps millors. Esperem i resem que així sigui”.

I així es va acabar l’acte que en essència va ser el relat de la passió de la ciutat segons Carles Pellicer. El relat d’una penitència pròpia de textos bíblics que expliquen la passió d’una ciutat que sembla clavada en creu pels excessos del passat. Quedem-nos amb el bri d’esperança que també expliquen els evangelis i que l’alcalde va deixar anar entre línies: la resurrecció. Com deia l’alcalde, “resem” per aconseguir que el miracle esdevingui realitat no al tercer dia sinó al quart any de legislatura. Serà de qüestió d’esperar i pregar. Que Déu ens agafi confessats.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s