Reus fa trempar

Jordi Cervera, objecte del "desig" cupaire

Jordi Cervera, objecte del “desig” cupaire

L’endemà de la detenció de Prat i Manté (que ahir mateix van ser posats en llibertat) les xarxes socials treien fum. I al twitter saltaven espurnes. El xoc de trens entre l’ARA REUS i els cupaires més eixerits va ser dels que fan època. Uns i altres treien pit davant la notícia i volien apuntar-se’n el mèrit de la contundent acció judicial. El desencadenant va ser l’entrevista que el Matí de Catalunya Ràdio, de l’ínclit Manuel Fuentes (molt “amic”, per cert, de la Bèstia Ramos-Salvat) va fer al Jordi Cervera, el líder dels municipalistes. “Q @maticatradio entrevisti a ARAReus i no dongui veu a la @CUPReus només es pot entendre des de la manipulació informativa conscient” piulava el Xavier Angelergues que trobava d’immediat la comprensió de l’irreductible Lluís Gibert. “Trobo molt bé q @maticatradio entrevisti al Cervera. Però informativament, no donar veu a la @CUPReus és donar la noti a mitges.” El mateix Angelergues recordava un dels impactes dels últims dies per criticar la manera de fer de l’emissora nacional de Catalunya. “Pel cas d Metodo3 van córrer a entrevistar la CUPValls.On estan ara les corredisses x entrevistar a la @CUPReus?”. Un altre cupaire, el contundent i expeditiu Edgaz Fernández, tampoc se’n va poder estrar: “El regidor d’@Ara_Reus que parla a @maticatradio fa dos anys era regidor de @CiUReus i va ratificar a Josep Prat fa només un any. #vergonya”. I en la mateixa línia s’expressava el geganter Jordi Brunet. “Quan la @CUPReus denunciava, @Ara_Reus ratificava en Prat a #Innova. Ara la seva detenció és per la seva denúncia. #oletu #hemeroteca #Reus”.

Davant d’aquest allau de piulades (s’ha de reconèixer que els cupaires s’ho tenen ben treballat això del twitter) l’Ara Reus feia el que podia des del seu compte oficial. Possiblement en dies com ahir als municipalistes els convindria tenir una xarxa de piuladors afins per intentar donar rèplica amb solvència. D’entrada es van dedicar a reenviar algunes piulades del Matí de Catalunya Ràdio que recollien l’entrevista al seu líder. “Hem demanat a l’alcalde de Reus valentia política i que actuï amb qui ha fet alguna cosa que no tocava” clamava en antena el Cervera. I en el torn de rèplica a les piulades cupaires: “@edgarFdz @maticatradio El Regidor d’Ara Reus parlant de l’única querella admesa a tràmit.” I una altra. “@edgarFdz el Regidor d’Ara Reus també ha reconegut dues vegades la vostra feina però la querella i qui ho coordina és el Jutjat3 querella AR”.

Queda clar, per tant, que l’afer Innova ha excitat al personal. Gairebé tant com la samarreta del Reus Deportiu. I no em refereixo només a la d’hoquei després de la brillant classificació dels homes d’Alejandro Domínguez per les semifinals de la copa del rei d’OK. Parlo del Reus de Futbol que aquests dies ha donat a conèixer la seva campanya de promoció per aconseguir omplir el camp municipal. Una campanya amb un títol del tot suggerent: “Reus fa trempar”. Un dels espots publicitaris es pot veure aquests dies al reusdigital.cat. El protagonista és el Francesc Torres, el fill de l’il·lustre mestre pastisser artesà que endolceix la vida dels reusencs des de la Pastisseria Mare Molas.

Tot esperant l’autobús Torres es deleix per anar a veure el Reus Deportiu amb l’entrada a les mans. Una entrada que, per un instant, deix al seient de la parada. En aquest punt arriba una xicota que és una il·lusió, un encant. Vaja, un cromo. I s’asseu al seu costat, al damunt mateix del tiquet. El Torres es desespera, especialment quan la noia s’aixeca amb l’entrada enganxada allà on l’esquena perd el seu nom. Ignoro si s’ha fet expressament o bé és una casualitat que l’entrada sigui tot just de Tribuna Baixa. Aleshores el protagonista intenta desenganxar-li. Per fer-ho es treu la caçadora, deixant a la vista una espectacular samarreta del Reus Deportiu. Però la xicota se n’adona i creient que es pren una llibertat excessiva li clava un ventallot dels que fan impressió. Però noi, la cosa canvia quan la noia se n’adona que porta la indumentària del Reus. I aleshores cau rendida als seus braços (per dir-ho finament). Ve a ser com l’efecte del cèlebre desodorant AXE, però en versió samarreta futbolística. Veient com està el panorama m’estimo més aquesta excitació (l’esportiva) que no pas la política. Queda clar que és molt més agraïda.

L’amable lector/a pot visionar l’anunci en aquest enllaç d’aquí sota.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s