Passió, tertúlies i cintes de vídeo

La Tertúlia de Reus (Foto Laia Solanellas)

La Tertúlia de Reus (Foto Laia Solanellas)

S’ha de reconèixer que això del Món de Reus és esgarrifós. Et relaxes un parell de dies i quan t’hi tornes a posar et trobes una carpeta farcida de temes. Ben bé no saps per on començar. Per exemple, la Passió de Pellicer. Déu n’hi do l’enrenou que ha generat la portada del DO REUS que fan i desfan la simpatiquíssima Pepa Rabassa i el periodista de somriure permanent, el Jordi Sardiña. En el número d’aquest mes es pot veure un fotomuntatge que reprodueix el moment de la llançada del soldat romà a Nostre Senyor clavat en creu. Però el més curiós no és la representació del passatge bíblic, sinó la fesomia d’ambdós personatges: el Crist és Carles Pellicer i l’armat sense pietat Lluís Miquel Pérez. Salvant les distàncies, m’ha recordat a la pel·lículeta electoral que la productora filo-convergent va estrenar durant la campanya del #Reus22m en un celebrat remake de La Vida de Brian dels Monty Python titulat La vida de Pérez.

En definitiva, que no es parla d’altra cosa al Món de Reus.. Fins i tot ahir s’hi referia el confidencial del Diari de Tarragona  destacant que “Especialmente molesto estaria el alcalde, Carles Pellicer, a quien no habría gustado aparecer como el Jesucristo crucificado y con el alcalde Lluís Miquel Pérez en el papel de romano, clavándole la lanza de Innova. (…) El montaje tampoco ha sido del agrado de los sectores religiosos.” És evident que el DO REUS ha aconseguit el seu objectiu (que se’n parli, encara que sigui malament) amb una portada tant o més provocadora (en un altre sentit és clar) que els pits descomunals de la pornostar Bibian Norai que van il·lustrar l’exemplar dedicat al Carnaval. I tot plegat succeeix la setmana de l’altra Passió, la de Llop’s Teatre, que es podrà veure al Fortuny durant tot el cap de setmana. Ves que al seu director, l’infatigable Josep Maria Llop, no li passi pel cap oferir als dos protagonistes de fer allò que se’n diu un “cameo” durant la funció. Pérez s’hi apuntaria, segur.

I amb tot això (canviant de tema) les ones radiofòniques locals s’han vist sacsejades durant els últims dies amb dues tertúlies d’alt voltatge. Divendres a Ràdio Reus, el Jordi Cartanyà va voler parlar de cultura. I va comptar amb una Natàlia Borbonès esplèndida, sensacional. De ben segur la va acabar d’encendre la pífia de The Artist al presentar-la com a redactora del Punt. La Borbonès el va corregir en antena, fent-li notar que això del Punt és passat, i que el present (en el seu cas) es diu NW Revista de Reus. La freqüència (per dir-ho radiofònicament) es podia tallar amb un ganivet. Però el Cartanyà se’n va sortir prou bé, entonant el mea culpa, i deixant anar un dels seus efectes sonors que de vegades són més il·lustratius que qualsevol altre comentari ad hoc.  A l’anàlisi sòcio-cultural (que podeu escoltar aquí) s’hi van afegir el periodista àrbitre (El Canovaca del Reus Digital) i la periodista Més (la Susanna Cases del Diari Més) que van oferir un ventall d’arguments per intentar explicar què passa amb la cultura d’aquesta ciutat i –molt especialment- amb la programació del Fortuny. El Cartanyà va xalar tant amb aquest tema, que només li va faltar trucar al Lobatón per preguntar-li si sabia on era la ditxosa programació. El Sorio li hagués agraït.

I parlant de tertúlies, el locutor-cuiner, el Jordi Escoda, ens va oferir el segon plat de la seva peculiar oferta radiofònica en xarxa, la Tertúlia de Reus. Una segona edició que va servir per comprovar que el motoret va més fi. És a dir, el programa va ser més àgil i mengívol. Hi van  ajudar força una parella d’analistes que pot convertir-se en la revelació de l’any radiofònic. Em refereixo a la formada per la cap local de CDC, Imma Mis, i a la Bèstia “Ramos Salvat”. Es van buscar i es van trobar, amb un debat franc, obert, sincer. Semblaven (amb un altre savoire-faire, és clar) la Rahola i el Cuní, Escoltant-los a tots dos amb tanta química, el tercer convidat en discòrdia (el bon jan del Bartolomè Pluma) em va semblar que aguantava l’espelma i poca cosa més. A destacar del programa (al marge del moment “Piticlín” protagonitzat per Imma Mis que l’amable lector/a pot recuperar en aquest enllaç) l’espai del Mesón Les Tines on es va fer l’enregistrament. En concret es van situar a tocar de l’aparador frigorífic com es pot veure en la imatge que il·lustra aquest article. Un aparador on s’intueix la presència de diversos embotits. La metàfora és obligada: d’això se’n diu esbudellar l’actualitat.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s